Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mainada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mainada. Mostrar tots els missatges

Fora de combat

  
Pel fort refredat que m'ha esta acompanyant des de Nadal, vaig decidir estar-me uns dies sense fer esport fora de casa. Així que divendres vaig tirar de rodet... una hora i vint, començant a fe series de força.

Dissabte vaig quedar amb els companys amb els que surto a córrer. Havíem de fer una tirada llarga... poder massa llarga per mi, encara. Així que al aixecar-me, i notar les cames adolorides per la sessió de rodet del dia abans, vaig decidir tornar-me al llit, i reservar-me per la sortida que faria amb els "nanus" a la tarda.

Bona colla per ser una sortida d'imprevist
Al final van sortir 17 km que van ser la delícia de tots ells, tot i que alguns demanen saltar a un nivell superior...

Diumenge, en Pere, va planificar una ruta amb la bici de carretera de les que fan afició. "Corriols asfaltats v1", la va anomenar. Tot carreteres secundaries, sense cap cotxe, podent circular en paral·lel, sense amoinar-te pel transit. Alguna apretada va caure, acabant la ruta molt i molt content, pels temps fets en els pocs ports que vam fer, i per les condicions en que vaig acabar els més de 130 km i quasi 1.500 m de desnivell acumulat.

Vam acabar l'any a Banyoles i el tornem a encetar a Banyoles
Al vespre, el refredat va poder amb mi. La febre, durant la nit, me va deixar KO, i he hagut de començar un tractament amb antibiotics. Així que aquesta setmana toca descansar. Com alguns diuen, també és entrenar. A veure com responen les cames d'aquí uns dies quan comenci a pedalar de nou.

Aprofitant, he aconseguit posar a punt els regals que me van portar els reis... ara només fa falta que ens entenguem, tot i que el que he provat, m'ha agradat molt. Estiraments, abdominals.... pas a pas.....daaaaale!!!!

Màquina infernal 3 (falta presentar la 2)

5 de 6


Setmana curta, però aprofitada... amb 5 sortides de 6 possibles, i per la feina que si no...

Dimarts córrer per Ridaura; dimecres descans (per feina); dijous btt recordant el recorregut de l'Open BMW de 2012; divendres córrer per la zona dels Bosc de la Torre, i consolidant els 5:30 /km; dissabte carretera, St Grau, St Feliu i St Miquel de bon matí

Avui diumenge, s'estrenava el meu nebot en això de les curses, així que tocava anar a St Feliu a veure l'Open Tactic, amb el Manel i la btt... quina alegria, i quina gràcia en els comentaris del Marc al revisar el circuit, quin crack!!!

A la sortida... molts nervis!!!


Baixada superada!!!

Ara toca la pujada...

Provant de la meva pròpia medicina


Una altre vegada el gran pot contra el petit.

Aquesta vegada, dos ciclistes rondant la seixantena (que ja m'agradaria a mi), rodant per les carreteres del Baix Camp, van ser envestit per un conductor drogata!!!

No entraré ni en la nacionalitat del conductor, i la impunitat amb la que condueixen pel nostre país. No entraré en l'estat en que es trobaven els seus reflexos, o estat d'eufòria, per prendre substàncies estupefaents. No entraré en si els ciclistes han de circular en paral·lel o no per les carreteres...

Només vull demanar que aquests siguin les últimes persones que surtin a fer esport i passar-ho be amb la bici, i no tornin, per culpa d'un despiste, d'una velocitat inadequada, d'una conducció sota els efectes de les drogues... prou!!!

Quan agafeu el cotxe, conduïu!!!! Conduïu al 100%!!!

El meu, més sincer pesam, a la família del ciclista mort.

La vida continua!!!

-----------------------------------------------

Fa temps, que us vaig parlar de l'Strava, dels seus pros, dels seus contres. En definitiva, crec que és una bona eina per tal de controlar la teva activitat, compatible amb la bici i la carrera a peu, i que a més, te permet veure les teves evolucions sense ser un boig del cronometre.

També, i al crear-se els "ranquins" als diferents sectors, és una bona eina, per motivar-te i intentar treure-li temps a seguidors/amics.

Però que passa quan poses una eina d'aquestes amb algú que es pica amb l'ombra de la seva ombra? Dons això és el que he viscut aquesta setmana!!!

Dilluns, vaig continuar amb la meva lenta evolució amb la cursa a peu, per tornar al nivell en que ho vaig deixar.

Per telèfon, amb en Dani, vam decidir intensificar les sortides nocturnes, donat que el Marató dels Monegros ja està aquí. Així, que encara tocat per la sortida de dilluns, dimarts agafem la btt, i a rodar per la nit.

Tal com he explicat abans, en Dani, s'ha inscrit a l'Strava. Es capaç, cosa que jo no, d'estudiar-se un recorregut, i memoritzar els diferents sectors que hi ha, i m'apostaria alguna cosa, que inclus és capaç de memoritzar temps...

Així que demanant clemència, enfilem cap a Girona pel carril. Jo he arrivat tard de treballar, així que hem hagut de retrassar l'hora de sortida, i pel camí, decidim escorçar el recorregut previst... fins a Quart...

Anem be, a ritme... xerrant, tot i que noto el cavall desbocat que porta en Dani dintre seu... el sector Llagostera-Cassà, l'he desperdiciat... jo vaig crear un Llagostera-Llambilles, i també... a Quart girem... el tram entre Llambilles i Cassà, m'encanta... tens la referència dels cotxes que circulen en paral·lel, i tot i picar amunt, començo a apretar... no penso en l'strava, i si en un bon entreno pels Monegros... apreto fins a Cassà, fem el polígon ràpid, ràpid, i inclús, crec que en Dani es despenja uns metres (2 o 3). I que he fet!?!? Enfilem cap a Llagostera a un ritme frenètic... i veig al Garmin que estem rodant a 40 km/h... buf!!! Ja no puc més, i li deixo que tiri una estona a ell... m'ha portat a tope... quan sortia del seu rebuf marxava enrere, així que no he pogut ni donar-li un relleu...

Quan arribem a casa, crec que ni ha esperat a dutxar-se i sopar, que ja ha carregat el track a l'strava... top ten m'escriu en un missatge... buf!!! Quin mal de cames!!!

Per sort la feina no me permet fer res dimecres. Així que dijous a migdia, sessió de córrer, be, millor dir, arrossegament pel carril fins arribar als 8 quilometres, i a la nit... a la nit, en Dani me tenia preparada una sorpresa.... pujar al Rocatal... sap perfectament on comença el sector de l'strava, i donat que no estic a tope per haver corregut a mig dia, me proposa anar "tranquil·lament" fins al punt on comença el tram, i allà, que cadascú marqui el seu ritme... com una exhalació marxa a tota llet, intento seguir-lo, però les meves cames estan tocades de la sortida a migdia, i marco un ritme tranquil, però "peleon". Arribo a dalt, i encara està esbufegant, tot i que fa una estona ha arribat... creu que ha fet un bon temps, però no s'atreveix a fer un pronostic. Amb el programa davant, resulta que jo no he pujat tant malament com pensava, tot i que ell... ell ha fet una pujada estratosfèrica...

Dissabte, amb la gent del Club, fem una sortideta amb les bicis de carretera interessant. St. Grau-St. Feliu, Sta. Cristina-Romanyà... jo amb en Pujolar, abandono... les cames no donen per més... mentre, en Dani G. i en Dani T, continuen ....Calonge, La Ganga, Sta. Pallalla... me treu dos segons a l'ultim quilòmetre de Sta. Pallalla, tot i que encara li porto una avantatge de 17 segons en tot el port!! (Puto Strava)


Dissabte, mentre torno, me replantejo tota la setmana... la veritat que ha sigut divertit, però crec que no es pot sortir sempre amb el ganivet a la boca... entre altres coses, per que ens farem mal!!!

Així que diumenge encaro una jornada de regeneració, amb la mainada... intentem evitar el carril i la Trailwalker, i enfilem cap a les Gavarres planeres... 17 quilòmetres, que a més d'un nen li han sapigut a poc.




Després a la tarda, necessitava rodar tranquil·lament... un d'aquells moment sobre la bici per pensar i desconnectar.... el nyec, nyec, que des de fa uns dies produeix la cadena, me fa arribar a la conclusió que o canvio la transmissió, o poder als Monegros hauré de fer de mecànic.... així dons, afronto aquesta setmana prèvia amb intenció de descansar, i agafar forces, per una de les proves que més m'agrada, per tot el que porta amb ella.... DAAAALE!!!

El "pupes"

 
Quasi un mes sense escriure res al Blog...

He de reconèixer que l'abandonament a l'Andalucia Bike Race me va deixar una mica tocat. Me va fer pensar una mica en si valia la pena tant sacrifici fet. Me va fer pensar, en les sortides que havia evitat fer amb els meus companys per tal de complir amb l'entrenament plantejat. Me va fer pensar, en definitiva, si el que havia fet, era el que volia fer... finalment vaig arribar a la conclusió, que el que volia era gaudir del que feia, i treure-li un profit al fer-ho, i crec, que amb el que havia fet, no vaig gaudir totalment... molts dels entrenaments eren obligacions dins d'un calendari establert, i que ara, amb el pas del temps m'he adonat que no és el que vull fer.

Així dons, i com diuen que caure està permés, i que aixecar-se és obligatori,  me vaig marcar uns objectius propers, amb els que motivar-me de nou a agafar la bici, i gaudir de les sortides... 

Primer de tot la brevet 200 que organitzava el CC Granollers... es roda per les nostres carreteres, i sempre és un al·licient,  seria un bon entrenament de fons.

Un segon objectiu era fer la Conca del d'Aro, una marxa, que te fama de divertida i tècnica, que no se per quin motiu (poder massa d'hora en el calendari), no l'he fet mai. L'objectiu que perseguia amb aquesta participació, era veure el meu estat de forma dintre la classificació, i treure del fantasmes del meu cap.

I tot això, juntament amb un programa d'entrenament per sensacions (on sortiria quan ho necessites, on sortiria a pedalar una mica escoltant el cos, i deixant de banda el pulsòmetre, i altres histories), era per assolir l'objectiu més important dels tres que m'havia plantejat. La Marató dels Monegros.

Be. Tot això era la teoria, escrita sobre un paper. La realitat ha sigut una altre...

La sobrecarga lumbar que me va deixar fora de l'ABR, sembla que es va trobar molt còmoda amb mi, i va costar una mica bastant desfer-me d'ella... tot i això, alguna sortida va caure... principalment per carretera i rodant.

El mateix dia, que el mal d'esquena marxava, es presentava un de nou... comencen unes molèsties a l'orella. Així, que "escoltant" al meu cos, i veient que la climatologia no acompanyava, vaig decidir no afrontar el que m'havia marcat com a primer objectiu, i participar a la sortida amb la mainada del Club Btt Llagostera, que vaig allargar rodant una mica per les Gavarres, amb en Salip de Cassà.



Vaig aprofitar que tenia uns dies de vacances, per intensificar les sortides. Així que entre molèstia i molèstia a l'orella, vaig corre contra mi mateix l'Open BMW de l'hivern passat, amb el resultat d'una "pàjara" de tres parells de nasos que me va fer enfilar cap a casa, just quan m'havia agafat una avantatge considerable (coses del GPS - te una opció que pots competir amb un recorregut que has fet, o t'han deixat).

Vaig fer la meva primera nocturna, rodant per les Gavarres, i intentant seguir a en Dani i en Miki, que estan molt forts.

I tanco la setmana, sortint amb el Club per fer la ruta del Remei, que donada l'assistència "peleona" que hi havia, vam endurir respecte altres vegades.

A partir d'aquí, les molèsties es converteixen en dolor. Tot i això intento correr una estona rodejant el pantano a Coll de Nargó... dos quilòmetres i mig vaig durar... el dolor d'orella cada vegada era pitjor, fins al punt que vaig haver d'anar al metge per tal de que me diagnostiques una otitis, i que m'envies a urgències, per tractar-me-la.

Els que no hagueu passat per això, no us podeu imaginar lo dolorós que és. Quatre nits sense poder dormir, per sort, de dia el dolor s'esmorteïa i podia descansar una mica, però va ser horrible. 

Un cop l'antibiòtic, i els antiinflamatoris van fer efecte, es va anar reduint les conseqüències de la infecció, tot i això, vaig estar un parell de setmanes en blanc, afectant al que m'havia marcat com a segon objectiu... la Conca del d'Aro.

A partir d'aquí comença la recuperació lenta, on vaig alternant sortides a mig dia, amb alguna nocturna, on acabo apajarat un 50% de les vegades que surto.

Durant les setmanes anteriors, entre els membres del BTT Llagostera, que fan servir la bici de carretera als seus entrenaments, es va anar gestant una sortida conjunta, que s'anava posposant, fins que el divendres sant, fent coincidir tots una mica l'horari es va poder dur a terme. 



La ruta va ser molt rodadora, tot i que el ritme marcat per alguns membres del grup, amb moltes ganes de guerra, va ser durillo. Al final van caure quasi 95 km, i 800 m de desnivell, que sumats al ritme alt que es va imposar, donen com a resultat, la segona "pàjara" de la setmana, arribant in extremis a casa.


Sense poder fer cap sortida pel temps plujós imperant, i unes molèsties intestinals fruit, crec, per l'ingesta d'un gel per combatre la "pàjara" de divendres, ens plantem a diumenge, on entre tots, convencem a en Toni, per tornar a sortir, després d'un paron de tres mesos. La primera intenció era pujar al Puig d'Arques, on també vindrien els meus germans, però com al final no van venir, vam decidir rodar una estona per les Gavarres... En Pep, havia buscat una alternativa per fer la ruta de l'aigua de Can Vilallonga, baixant del Puig, però que vam adaptar perfectament. 



He de reconèixer que me va anar molt be aquest canvi de plans, donat que estava molt fotut de la panxa..

Dilluns havia quedat amb en Dani per fer alguna cosa amb la bici de carretera, o per sortir a córrer, i vaig haver de desistir, pels dolors, primer, i pel temps segon...

Ahir, encara amb molèsties, vaig tornar a l'ataque, amb nocturna i prenocturna amb la intenció de preparar en un temps record, el tercer dels meus objectius... uf!! Que malament que ho passarem!!!

No volia acabar aquesta crònica sense comentar, que, comença la lliga de duatlons "Terra de segadors". Imagino que esteu assabentats donada la pallissa que estant donant els seus organitzadors per les xarxes socials. Be, al que anava... només voldria encoratjar als participants d'aquesta lligueta, dintre dels quals es troben amics i membres del club, i desitjar-lis molt bona sort de cares a aquesta nova etapa per ells, que espero sigui molt gratificant.

Apa, a veure si la propera crònica no trigo un mes a fer-la i puc deixar de plorar!!!

Aprendre

  
Renè Descartes va dir: "El poc que he après no té valor, comparat amb el que ignoro i no desespero a aprendre."

És per això que vull APRENDRE...

APRENDRE d'en Pere i en Quim. Dos amics, i companys de pedalades, que han demostrat que no s'ha de ser d'una raça especial (o si) per acabar una gran cursa per etapes com és la Transpyr, que travessa els Pirineus des del mar Mediterrani fins al Cantàbric, des de Roses fins a Sant Sebastià, amb 800 km i 20.000 metres de desnivell acumulat en 8 dies. Felicitats nois, i gràcies per demostrar-nos que aquests reptes amb molt d'esforç i entrenament estan a l'abast de gent normal, que menja pasta i bistecs.



APRENDRE nous camins, nous recorreguts. Com vam fer dimecres a la nit per tal de poder oferir a la mainada i als seus acompanyants un nou recorregut per finalitzar la temporada dissabte. 

APRENDRE a tornar a riure. Després de perdre companys de feina (però no amics) engolits per la fotuda crisi, després d'assimilar un nou destí professional, després de perdre... Començar a riure muntat en una bici és el millor que pot passar, riure's d'un mateix, del company, dels altres, és el millor antidepressiu, és la millor teràpia... no deixeu mai de riure!!!

APRENDRE nous equilibris, noves traçades... Com divendres, que després de 600 quilometres en cotxe i poques hores de son, accepto la proposta d'en Dani, per pujar a Cadiretes de nit pel "Fill de Puta". Pels que no ho sabeu, el "Fill de Puta", és el camí més curt entre Ridaura (aprop de 0 metres), i el Puig de Cadiretes (aprop de 500). Te rampes de més del 30%, i us asseguro que fer-ho tot sense caminar te tela... però en bona companyia, una mica de ganes, i equilibri, molt equilibri... s'aconsegueix!!!!

APRENDRE a reconèixer els llocs des de les alçades. Una de les recompenses que te pujar a Cadiretes són les vistes. M'estaria hores i hores intentat localitzar llocs, llocs que de dia controles perfectament, però que de nit no saps localitzar...

APRENDRE a que una mica de risc te fa sentir viu... Com vam baixar no Dani? Per les parets, patinant en els bancs de sorra, fent saltar pedres com pilotes de futbol sala, creuant el Ridaura refrescant-nos amb les esquitxades...

APRENDRE a reparar una punxada. Quan feia que no punxaves!?

APRENDRE dels nens. Per que no saben dir mentides, per que ho expliquen tot, per que són innocents...






APRENDRE  de la natura, que dissabte a la nit ens va ensenyar com és un senglar jove. Que ens va recordar el que fa l'aigua quan plou amb violència. Que ens va ensenyar els cants de les aus...

APRENDRE a caure i aixecar-se. La nit te riscos, i si a sobre vas per camins que no coneixes encara més. Per sort, sense conseqüències. Cuida't company.


APRENDRE a hidratar-se i alimentar-se.



APRENDRE a hidratar-se un altre cop...


APRENDRE a rodejar-se de bona gent



Vull seguir aprenent!!!!

Això és un no parar

  
Aquest cap de setmana no he parat ni un segon.

Dissabte matí - Sortida BTT

Amb la colla del Club vam sortir per fer un simulacre/prospecció del recorregut d'una sortida nocturna que tenim planificada pels vols de novembre. 

Var ser un d'aquells dies en que me sentia malament de bon començament, però que quan ja tornàvem estava pletòric.

Patin a les pujades

No podria perdre la roda bona

Els que marcaven el ritme


El reporter

Un cop a Romanyà vam trobar a un seguidor del Club que ens va acompanyar una estona. a la seva edat 11.000 km a l'any!!!

A dalt, a les Mirandes



Màquines de pedalar


Ja de baixada vam carregar aigua a diferents fonts, i investigant nous camins.






Al final, crec que ha quedat un recorregut molt xulo.

Dissabte tarda - Outdor Experience - Caminada Temps d'aventura

Dins l'esdeveniment Outdor Experience, el programa Temps d'aventura, celebrava la típica caminada anual. En aquest cas per la muntanya de Montjuic, a Barcelona.

Vaig aprofitar per compartir amb el meu germà petit i la meva cunyada, una tarda d'activitats per la muntanya.

La passejada va donar la volta a la muntanya, compartint part del recorregut de la Copa Catalana de BTT que es celebra avui. Al final 6 quilometres i pico, amb molta xafogor i una organització impecable, amb regals i avituallaments inesperats.

Al vespre, i al tornar, per casualitat, vam coincidir amb una de les representacions que fan a les fonts de Montjuïc... tot un espectacle totalment recomanable.

Diumenge matí - Sortida amb la mainada 

El Club ha programat una sortida pels més menuts, celebrant al final del recorregut, el típic esmorzar de tardor. 

Uns 42 ciclistes ens hem donat cita a primera hora del matí per fer una volta d'uns 10 quilometres  i fer gana per menjar la botifarra que ens esperava al Casal.


Diumenge mig dia - Rodant pel carril

Després de l'esmorzar i recollir una mica, he fet un volt pel carril. En aquesta ocasió ha tocat cap a la costa. 30 quilometres a ritme suau, suau...

A descansar!!!

(Quasi totes les fotos són d'en Pere)

Pedalant contra el canvi climàtic

  

 

3er Road Book infantil


8 equips han participat aquest matí en el 3er Road Book infantil.

Els guanyadors, to hi haver-se passat el primer control, arribar al segon i recular de nou al primer, han sigut:



Tot seguit unes "afotos"


Una de romans....


Avui dia de rams, es celebra el Mercat Romà a Llagostera i coincideix amb la sortida planificada pel Club amb la mainada.



Per tal d'ambientar una mica el tema, vam decidir anar a la Torre dels Moros. És una Terma romana situada al Pla de Panedes, que es va descobrir en unes excavacions arqueològiques.









En total uns 12 ciclistes hem recorregut els camins del Pla de Panedes.