Diari esportiu

    
Dues setmanes sense actualitzar el bloc, i de nou, moltes coses a explicar. 

Com deia a l'anterior entrada, i després d'un bon "gripasu" torno a l'activitat. 

Deixo de sortir a còrrer de matinada per fer-ho a migdia a la feina, i així evitar exposar-me al fred del matí. Dimarts va ser la primera prova; va ser al voltant de l'estany de Banyoles... dues voltes amb alguna apretada intermitja... bones sensacions, tot i que al final vaig notar els "excesos" anteriors.

Dimecres havíem d'encetar les nocturnes de l'any. El fred i la pluja ens va fer tirar enrere... i com havia jugat un partit de paddel a migdia, amb els de la feina, vaig decidir donar-me un dia de descans. 

Dijous tocava carrera a peu... pensava fer-ho a migdia... però el problema de reservar aquest moment del dia és que es pot complicar la cosa i haver de fer campana... així que al arribar a casa decideixo modificar el previst, i fer la sessió de rodet planificada per l'endemà. Una hora i mitja, treballant una bona estona prop del llindar. I és dur!!! 

Divendres, a l'hora de dinar, ara si, carrera a peu, pujant al Puig Clarà. Fang, molt fang, fan que la baixada es torni tècnica i divertida... gaudeixo molt. De fet, còrrer per la muntanya és el que m'agrada!!!

  

Dissabte, sortida teòricament tranqil·la amb el grup de carretera. Era la primer sortida planificada per sortir lliurement sense mirar el pols. Tot i això havia previst fer els ports al llindar... i com a la ruta prevista no hi havia ports, dons els repetxons. Això va provocar la reacció dels companys, pensant-se que "atacava", així que la sortida es va convertir en una veritable cursa!!! Divertit!!! 



Diumenge les cames me feien mal. Havia quedat amb els del Club, per fer una sortida per la zona de Romanyà. Tot i que el ritme seria tranquil, decideixo quedar-me a casa i descansar. És el que te de bo ser el teu propi entrenador... pots modificar el pla com te doni la gana!!!! A la tarda, i veient el magnífic dia primaveral que es va quedar, vaig agafar la btt per donar una volta i estirar una mica les cames, i la veritat, me va anar molt be. 

Comencem setmana i com sempre descansant. Aprofito per passejar després de sopar, però ja començo a notar que alguna cosa no va be. 

Dimarts carrera a peu. Tant me va agradar la ruta que vaig fer per pujar al Puig Clarà, que decideixo repetir-la. Tot surt malament.... he agafat unes malles que me van molt grans i són incomodes; la cinta del pulsòmetre no esta ben ajustada i cau; no m'he posat manega llarga i tinc fred.... no se si la suma de tots els factors, o altres diferents, però quan porto uns 20 minuts el meu rendiment baixa.... no pot ser una "pajara", he menjant abans de sortir... igual deshidratació? En definitiva que finalitzo com puc la ruta, una estona corrent, i una altre caminant, i amb unes sensacions penoses. 

Dimecres els companys estan fotuts com per sortir en bici. Seguim sense encetar les nocturnes de l'any. Així que toca rodet... sessió suau amb bones sensacions, i més havent jugat un partit de paddel a migdia. 

Dijous va ser un dia dur a la feina. Volia desfogar-me una mica. Tornant de la feina me plantejo anar a buscar al taller la bici de carretera, donat que li estava fent el manteniment a l'eix de pedalier, i fer un parell de pujadetes a Sant Grau. A mig camí comença a ploure amb certa intensitat. Canvio de plans, necessito desfogar-me. Faré rodet... començo a rodar, i als 5 minuts, surt el freno de la roda d'inèrcia... s'ha desenganxat el feltre de la sabata... no puc fer res.... plou amb intensitat, així que ni a correr puc sortir.... 

Divendres, es va complicar el dia, tornant tard a casa. Havia de recollir les dues bicis que tenia al taller, així que, novament, jornada en blanc. 

Dissabte, i ara si, podria desfogar-me amb ganes. El grup dels dissabtes, havíem decidit pujar a St. Hilari per Sta. Coloma, baixar per Osor i Mas Llunes, amb les bicis de carretera. En principi seria una sortida tranqil·la, tot i que tenia intenció de fer els ports al llindar... en Lluís no va be i decideix tornar quan entràvem a Sta Coloma, i a partir d'aquí, comencem un ascens a ritme frenètic. Jo intento controlar el ritme, i pujar tal com havia previst... tot i això, no perdo a un dels companys.... l'altre ha sortit molt i molt ràpid. En un "pla", i al canviar de plat, se surt la cadena, i fa que perdi contacte amb el company.... col·loco la cadena i a seguir amb el meu ascens... al final l'he atrapat i tot. L'altre company, recula a buscar-nos... pensava que ens havia tret una minutada, però no, només han caigut un parell de minuts, cosa que m'esperona!!! 


Baixada amb molt de fred cap a Anglès, trobant-nos un ciclista demanant ajuda.. ha sortit sense eines. 



El Mas Llunes "al llindar", on un dels companys es queda, i tornada rodadora fins a casa. 4 hores i mitja... no està malament!!! Quin mal de cames!!!! 

Diumenge havia quedat per fer la inspecció del circuit de Quart de la propera cursa de l'Open btt. Estic cansat, però tinc ganes de pedalar... Ens acostem pel carril. Ha plogut molt la nit anterior i està molt i molt tou, el que vol dir, molt i molt dur de pedalar, i més si els companys maquen un ritme de 30 km/h, imagineu. El circuit ja estava marcat, així que podem seguir el recorregut sense gaires entrebancs i sense estar pendent del GPS, que la veritat, és un conyàs!!! El recorregut no és gens tècnic, però si dur... puja i baixes constants, per corriols nous. Com ha plogut tant, quedem xops de l'aigua que cau de la vegetació. Moltes patinades a les pedres i arrels m'obliguen a fer alguns petits trams a peu... alguna caiguda sense conseqüències físiques (moralment si que quedo tocat!!!) per una relliscada en una arrel. Al final fem els 30 quilometres del recorregut, rebentats com feia temps que no quedava, però amb un somriure d'orella a orella per lo be que m'ho he passat. La tornada pel carril ja ha sigut més dura. Cansats, amb gana, i amb un mal de cames impressionant. 64 km i quatre hores i mitja sobre la bici tenen la culpa. 

Així dons, finalitzo la setmana amb els deures fets, amb un gener amb les mateixes hores que l'any passat, tot i que he estat quasi una setmana parat. Comença febrer amb el primer objectiu de l'any a la vista. Tot i que m'ho prendré com un entrenament, potser ens posem un dorsal aviat. A veure com es dona la setmana.

Per cert. Cada vegada més i més gent està a l'STRAVA.... això serà inseguible. S'estan lluint aquest de l'STRAVA amb les noves modificacions. Cada dia millor.