Distància total: 73,83 km
Temps: 7h 08 min
Velocitat mitjana: 10,30 km/h
Desnivell de pujada acumula 1.143 m
Sense quasi dormir per l'aire fred que desprenia l'aparell de la calefacció (curiós), més el soroll, més els nervis... ens aixequem... són les 7 aproximadament.
Després, seguir el ritual que ens acompanyarà tots els dies, una mica d'higiene personal, recollir el sac de dormir, vaselina al cul, crema solar al cos, culote, mallot, recollir les coses, carregar les bicis... ens acomiadem dels companys de dormitori, i agafem camí ja que els bars a Roncesvalles estan tancats i no podem esmorzar...
El dia pinta grisot, encara que no plou. Primer de tot, fotos de rigor al inici del nostre camí... moltes il·lusions en aquestes fotos!!!
Temps: 7h 08 min
Velocitat mitjana: 10,30 km/h
Desnivell de pujada acumula 1.143 m
Sense quasi dormir per l'aire fred que desprenia l'aparell de la calefacció (curiós), més el soroll, més els nervis... ens aixequem... són les 7 aproximadament.
Després, seguir el ritual que ens acompanyarà tots els dies, una mica d'higiene personal, recollir el sac de dormir, vaselina al cul, crema solar al cos, culote, mallot, recollir les coses, carregar les bicis... ens acomiadem dels companys de dormitori, i agafem camí ja que els bars a Roncesvalles estan tancats i no podem esmorzar...
El dia pinta grisot, encara que no plou. Primer de tot, fotos de rigor al inici del nostre camí... moltes il·lusions en aquestes fotos!!!
Roncesvalles al moment de la sortida
En Manel a Roncesvalles
Jo a Roncevalles
Comencem a rodar per un corriol ple de vegetació molt agradable de ciclar... de seguit comencem a trobar peregrins que s'han d'avançar cuidadosament... portava una campaneta per anar avisant-los... és una altre rutina que és repetirà tots els matins, ja que els peregrins d'a peu comencen a caminar a les 5 aproximadament i t'els vas trobant als primers quilometres del recorregut.
Seguim avançant per la vall de l'Arga i perdent altitud en una baixada suau. Comencem a trobar les cancel·les, que són unes portes que barren el pas als animals... les obrim i tanquem.
Seguim avançant per la vall de l'Arga i perdent altitud en una baixada suau. Comencem a trobar les cancel·les, que són unes portes que barren el pas als animals... les obrim i tanquem.
En Manel tancant una cancel·la
La vegetació és impressionant
De seguit trobem Burguete, i aquí ja comencen les primeres rampes.... no són molt importants, però al no estar molt acostumats al pes de les alforges, es fa dur... passem per la bonica localitat d'Espinal, i seguim camí cap a l'alt de Mezkiritz.
Al baixar, el primer poble que trobem és Viscarret, on aprofitem per esmorzar, ja que portem quasi dos hores de bici, i en dejú. Un bocata molt sec de pernil i una Cola... encara no coneixen el que és el pa amb tomàquet!! Quan estem acabant, trobem als companys de dormitori que volen fer el mateix, i els hi recomanem que no facin el bocata de pernil!!!
Seguim camí, i ara toca coronar l'Alto de Erro, amb rampes dures i amb moltes pedres soltes. Un cop amunt les vistes són magnífiques.
Al baixar, el primer poble que trobem és Viscarret, on aprofitem per esmorzar, ja que portem quasi dos hores de bici, i en dejú. Un bocata molt sec de pernil i una Cola... encara no coneixen el que és el pa amb tomàquet!! Quan estem acabant, trobem als companys de dormitori que volen fer el mateix, i els hi recomanem que no facin el bocata de pernil!!!
Seguim camí, i ara toca coronar l'Alto de Erro, amb rampes dures i amb moltes pedres soltes. Un cop amunt les vistes són magnífiques.
Vistes al Alto del Erro
En Manel arribant al Alto del Erro
Uns moments de relax després, iniciem un vertiginós descens per un corriol ple de pedres i xargais... en aquest moment trobes a faltar la Stumpjumper i no portar les alforges que estan a punt d'avançar-te a la propera frenada!!! Baixant sento que algún me demana pas!!! Un noi m'adelanta de manera espectacular.!!!
Un cop a baix, ja comencem a planejar, passant per Zubiri, on xarrem amb uns nois de Granada que estan esperant als comanys... van amb cotxe de recolçament i per tant sense càrrega. Entre ells cometen que la propera vegada han de fer el camí de manera "autèntica" amb càrrega i un d'ells me demana la bici per veure l'afecció del pes...
Passat Zubiri passem per una fàbrica de ciment... el punt més lleig amb diferència del camí... a sobre s'ha de fer un llarg descens per escales, havent-les de fer a peu. Pasem uns "caserios" amb una pinta impressionant, i arribem a la localitat de Larrasoaña.
Travessem Larrasoaña i ens endinsem en un bosc amb un camí paral·lel al riu... el riu Arga. Passem per Zuriain, Irotz, i Arre, on ja ens acostem a la zona metropolitana de Pamplona.
Pont mediaval a Arre
Uns moments de relax després, iniciem un vertiginós descens per un corriol ple de pedres i xargais... en aquest moment trobes a faltar la Stumpjumper i no portar les alforges que estan a punt d'avançar-te a la propera frenada!!! Baixant sento que algún me demana pas!!! Un noi m'adelanta de manera espectacular.!!!
Un cop a baix, ja comencem a planejar, passant per Zubiri, on xarrem amb uns nois de Granada que estan esperant als comanys... van amb cotxe de recolçament i per tant sense càrrega. Entre ells cometen que la propera vegada han de fer el camí de manera "autèntica" amb càrrega i un d'ells me demana la bici per veure l'afecció del pes...
Passat Zubiri passem per una fàbrica de ciment... el punt més lleig amb diferència del camí... a sobre s'ha de fer un llarg descens per escales, havent-les de fer a peu. Pasem uns "caserios" amb una pinta impressionant, i arribem a la localitat de Larrasoaña.
Travessem Larrasoaña i ens endinsem en un bosc amb un camí paral·lel al riu... el riu Arga. Passem per Zuriain, Irotz, i Arre, on ja ens acostem a la zona metropolitana de Pamplona.
Pont mediaval a Arre
A Villaba perdem les fletxes, i després de donar una volta retrobem el camí, ja endisan-nos en un magnific parc que ens porta al Pont de la Magdalena que ens deixa a les muralles de Pamplona, i accedim al nucli urbà pel portal de Francia
Pont de la Magdalena
Portal de Francia
Pont de la Magdalena
Muralles de Pamplona
Portal de Francia
Un cop a Pamplona trobem l'ambient festiu de Sant Fermín (7 de juliol), i aprofitem per donar una volt pels carrers on es fa l'"encierro".
L'Ajuntament, on es tira el chupinazo
L'Ajuntament, on es tira el chupinazo
Aprofitem per descansar una mica i prendre un petit bocata un refresc, ja que és l'hora de dinar.
Reprenem el camí passant pel Campus Universitari de Pamplona, on un vigilant ens segella la credencial. Seguim i ja sortim de Pamplona capa Zizur Menor, on ens espera la primera pujada forta de la tarda... comencem a pujar l'Alt del Perdón passant per la localitat de Zarriquiegui. L'ascens és durísim... més de 8 km amb molt de pes, molta calor... i poques ombres on descansar.
Al final coronem l'ascens no sense perdrens l'aigua fresca que surt d'una font uns 100 metres abans del punt més alt.
Aprofitem per relaxar-nos una estona i disfrutar del paissatge.
Comencem un descens vertiginos on començo a notar problemes amb els frens... han perdut la força que tenien.
Pasem per Uterga, on una màquina de refrescs ens deixa hipnotitzats i som incapaços de continuar sense pendre una cola..
Després d'una minuts de descans i una breu xerrada amb un visitants que pregunten d'on venim, quants quilometres fem... seguim camí passant per Muruzábal i Obanos fins a Puente la Reina, qiue era el final previst del nostre camí.
Aquí trobem als companys de barraca de Roncesvalles, i juntament amb ells iniciem la localització de l'alberg... trobem el públic i esta complert, i ens indiquen com anar a un privat, el Santiago Apostol, que està al final d'una forta pujada, per tal de rematar el dia. Aquí coincidim amb 4 nois de Granada i una parella que no recordo el seu origen... tots en bici; de cop 10 persones i tot ocupat... al final ens habiliten uns matalassos a terra a la zona de rentat de roba que està just davant dels lavabos...
Prenem una dutxa reconfortant i sopem el menú del Pelegrino, fent tertulia amb els companys de la barraca de Roncesvalles, i a dormir.
Al principi va costar molt donat que era una zona de pas per la gent que volia anar al labavo, però el cansanci fa que caiem d'inmediat.
Reprenem el camí passant pel Campus Universitari de Pamplona, on un vigilant ens segella la credencial. Seguim i ja sortim de Pamplona capa Zizur Menor, on ens espera la primera pujada forta de la tarda... comencem a pujar l'Alt del Perdón passant per la localitat de Zarriquiegui. L'ascens és durísim... més de 8 km amb molt de pes, molta calor... i poques ombres on descansar.
Al final coronem l'ascens no sense perdrens l'aigua fresca que surt d'una font uns 100 metres abans del punt més alt.
Aprofitem per relaxar-nos una estona i disfrutar del paissatge.
Comencem un descens vertiginos on començo a notar problemes amb els frens... han perdut la força que tenien.
Pasem per Uterga, on una màquina de refrescs ens deixa hipnotitzats i som incapaços de continuar sense pendre una cola..
Després d'una minuts de descans i una breu xerrada amb un visitants que pregunten d'on venim, quants quilometres fem... seguim camí passant per Muruzábal i Obanos fins a Puente la Reina, qiue era el final previst del nostre camí.
Aquí trobem als companys de barraca de Roncesvalles, i juntament amb ells iniciem la localització de l'alberg... trobem el públic i esta complert, i ens indiquen com anar a un privat, el Santiago Apostol, que està al final d'una forta pujada, per tal de rematar el dia. Aquí coincidim amb 4 nois de Granada i una parella que no recordo el seu origen... tots en bici; de cop 10 persones i tot ocupat... al final ens habiliten uns matalassos a terra a la zona de rentat de roba que està just davant dels lavabos...
Prenem una dutxa reconfortant i sopem el menú del Pelegrino, fent tertulia amb els companys de la barraca de Roncesvalles, i a dormir.
Al principi va costar molt donat que era una zona de pas per la gent que volia anar al labavo, però el cansanci fa que caiem d'inmediat.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada