Prospecció de la marxa per parelles

   

Aquesta setmana, tenia fets els deures i he pogut sortir en bici, després, que en un mes i mig, només havia fet 7 quilometres nocturns.

La primera sortida va ser dijous a la nit. Preveient trobar aigua a dojo, vam decidir fer una pujada ràpida fins al Rocatal. Vaig tenir unes excel·lents sensacions i vaig gaudir com un camell, tot i perdre'ns al principi i ficar-nos en un fangal.

Divendres vaig anar a córrer en solitari. Ho vaig passar molt malament. Havíem fet un dinar d'aquest de celebració a la feina i estava rebotit, però me vaig emperrar en sortir una estona esperonat per les sensacions que havia tingut el dia abans sobre la bici i va ser tot un desastre.

Dissabte, vaig tornar a sortir amb la btt amb en Dani i en Tià. Teníem poc temps i vam decidir fer una pujada llampec a Romanyà. Ja al final de l'ascensió notava aquella suor freda, que juntament amb una sensació impressionant de gana, era el presagi d'una "pàjara" històrica. Vaig tenir sort, vam canviar el recorregut, vaig menjar un parell de barretes i vaig arribar a casa, justet, però vaig arribar.

Dimarts nova sortida. En aquest cas, l'incombustible Dani i en Carles. No havia descansat gaire, però tenia ganes de sortir. En Dani havia preparat una ruta per la zona entre Calonge i Romanyà, on havíem de trobar tres fonts (crec). A partir de les 2 hores, el meu motoret va dir prou i la sensació de estar buit era palpable. De nou la suor freda, vaig acabar amb les existències de  barretes de tots els companys, i res. Al final vaig tirar sol cap a casa fet caldo i glaçat.

Avui teníem previst fer una sortida per revisar el recorregut del circuit de la Marxa per Parelles. Havíem quedat, en principi, en Dani, els Guinó, els Perez (ho sento molt nois) i possiblement en Carles. La previsió era fer una ruta ràpida per veure que tot està en condicions, i en cas contrari fer les actuacions que calguin durant aquests dies que queden.

Quan arribo al pavelló veig cares conegudes, cares que no tant... més de 20 persones érem al punt de sortida, però el que m'ha impactat que tots anàvem a fer el recorregut de la cursa.

Al principi ha sigut una mica caòtic. Uns per aquí, els altres per allà. Algun despistat a l'hora de marcar el circuit, algun que ha cridat a l'esquerra quan era per la dreta. Res, que en dos hores havíem fet els 5 primers quilometres del circuit. Be, alguns ja en portaven algun més...

Després ha estat tot més ordenat, amb els que coneixíem el camí marcant una mica el ritme, i gaudint del circuit, que per mi, és molt i molt macu. Tot i això, les parades, reagrupaments, etc, han sigut eternes, i per fer els 25 quilometres de la llarga hem estat quasi 4 hores.... unes 2 de pedal.

El grup reagrupat. (Foto d'en Aris, a partir d'ara Mimosin)

Les sensacions bones. He anat hidratant-me i alimentant-me amb isostar i la cosa ha anat molt be. De fet, ha sigut el millor dia de btt de fa molt temps. Molt divertit, amb l'Aris, la Muxi, i en Dani, com a principals animadors. 

Per cert, ha quedat un circuit collonut, tot i que hi ha una pujada impressionant, alguna baixada molt trencada per les pluges, i algun altre corriol també afectat pels aiguats. Gaudireu d'un dia molt bo de btt.