Als Metges amb el Club - La proba definitiva


Modalitat: Btt
Distància total: uns 30 km

* No hi ha més dades ja que no portava el GPS


Ahir, en Miquel, me comentava que no és podia quedar al esmorzar de l'ultima sortida del calendari d'hivern del Club BTT, donat que tenia obligacions familiars. Així que vam decidir pujar als Metges, o fins donés temps, amb els del Club, i després baixaríem junts per evitar que anés sol...

A les 7:30 sona el despertador... m'aixeco i obro la finestra... fa por!!! El cel està totalment encapotat amb uns núvols negres, poder fruit de la foscor, acollonant!!! Però com he quedat, i no plou, me mentalitzo i cap al Pavelló, que és el punt de reunió...

Coincidim en Pep i jo, els primers, puntuals a les 8:00h... sembla que no ve ningú més, i proposa fer un "Cop d'Estat": anar a esmorzar a Can Cassoles i deixar la bici per un altre dia. De cop veiem al Miquel, que ve... i uns segons més tard a l'Arnau... el "Cop d'Estat" es va esvaint... ja som més... arriba en Tià i en Josep... i el més endarrerit, en Víctor, que s'estrena en les sortides del Club... només havia vingut al MOBIAT.


En Pep, l'Arnau i en Miquel al moment de la sortida

El temps sembla que vol canviar, i de cop s'aixeca una tramuntana que fa que la sensació de fred s'accentui encara més...

Enfilem, tots dirigits per en Josep a bon ritme, cap a la Cabra Penjada... en Miquel i jo anem emparellats tot comentant la sensació que tenim a les cames, ja que ahir no va ser una estiradeta de cames, si no que va ser una ruta amb totes les de la llei, i avui es planteja una altre del mateix calibre... el vent ens fa pedalar fort fins sortir del Pla de Panedes on refugiats pel bosc baixa la seva intensitat.

En Josep desisteix del ritme que va marcant, i s'espera... la resta anem xerrant i pedalant a un ritme normal... les cames, be, encara que una mica buides...

Arribem al Rocatal, no sense haver tingut problemes amb el desviador davanter. Ja porto uns dies que no puc passar al plat petit, així que apuro al màxim amb el plat mitjà, i paro per posar la cadena al plat petit a ma... en tota aquesta operació els perdo, a més, la meva velocitat és veu disminuïda ja que he de fer tota la pujada amb plat petit per no canviar!!! Al final atrapo a en Tià i arribem junts al Rocatal.


Reagrupament al Rocatal

Un cop aquí discutim per on anar al Matxo Mort. Decidim anar per la zona dels tobogans, potser és la més dura i més llarga, però d'això és tracta... a la primera pujada patinada de roda, i peu a terra... merda!!! M'acompanyen l'Arnau i en Tià... la resta va pujant a bon ritme... jo amb el plat petit i en Tià pugem tranquil·lament... be tranquil·lament no... ens reagrupem abans dels tobogans, i comencem a pujar el primer.... baixem i amb la inèrcia pugem el segon sense donar pedals... baixem, i amb la inèrcia ens quedem a la meitat del tercer... costa molt enganxar la pedalada... i finalment baixem i ens quedem a la meitat de l'ultima pendent... la més dura... arribem al Matxo Mort, on fem un reagrupament curt... i ja cap a Can Sitges...

Aquí veiem que al Miquel se li acaba el temps, així que ens acomiadem, tot desitjant-los que les botifarres estiguin bonísimes i ens fem una foto tot admirant el paisatge, que donada la tramuntana que bufa, ha quedat clar. (Arnau, ja me la passaràs, la foto)


Tots junts a Can Sitges (Gràcies Arnau)

Baixem a tota llet... i en algun moment passo por, ja que intento seguir al Miquel, i la reacció dels frens no és l'esperada... de seguit arribem al Pla, on ens creuem amb l'Albert (Peixater) i els seus companys que saludem. Tot xerrant arribem a Llagostera... comentem, que tot i fer dos sortides de un nivell mig, dos dies seguits, hem aguantat be, encara que la sensació de cames buides era evident... bones sensacions, encara que hem de millorar de cara a sortides més llargues a la primavera.

La setmana que ve, segurament serà de descans!!!

4 comentaris:

Paco de Cadaqués ha dit...

Fes arreglar aquest canvi,aixó de tingué que parar es mortal...!!!
Si que fotia fred avui,a nosaltres ens a nevat una mica i tot...!!!
Ja vos direm que tal per la Pedals de Lava.
Salut i força..!!!

MAD ha dit...

Hola,

lo de "la prova definitiva" no se mucho de qué va.
Te refieres al cop d' estat?
Te refieres a si nuestras piernas responden dos días segudos?
Es nuestro "culito" lo que te preocupa?
La verdad es que yo me he encontrado bien, pero me gustaría haberme encontrado mejor.

De todas formas, hay que innovar, que llevamos un tiempo que repetimos mucho. En cuanto llegue el buen tiempo y bajen mis obligaciones, a ver si tiramos de portabicis y nos pegamos unas saliditas por otros lares. También podemos tirar de curses aunque no es lo mismo.

Mañana me voy a Santigo y el Domingo toca salida infantil. El Viernes vemos lo del Sábado.

Arreplegatsbtt ha dit...

Totalmente de acuerdo contigo en lo de innovar... tenemos en la recamara Tossa "La nueva" y si cogemos el coche... El Montseny y Port de la Selva... por cierto alguna carrerita de la Selva no iría mal... por eso de estrenar la licencia... no?

Nos vemos!!!

Arreplegatsbtt ha dit...

Por cierto, lo de "la prova definitiva" no va por lo del "Golpe de Estado" juas, juas, juas...

Más bien por el estado en que quedaron nuestras piernas y las sensaciones transmitidas por ellas durante el fin de semana!!!

Ahora si... DEW!!!