Caulès... la maledicció continua


Avui tocava sortida amb el Club i a Caulès...

Caulès és una de les meves preferides... es pugen dos ports; la zona és la que més m'agrada; es roda per diferents materials, sauló, pissarra negra; és dura i exigent... i a més, ha sigut una de les que més m'ha costat completar, no físicament, si no que sempre han sorgit imprevistos que han impedit acabar-la. Sempre he dit que aquesta ruta està maleïda....

Així que a les 9:00h tots puntuals a la cita... a més, avui estrenàvem les noves equipacions del Club...



Enfilem tot xerrant pel camí paral·lel a l'autovia... es va a bon ritme i jo tinc les cames que no tiren... al cantó meu en MAD me comenta que sent un soroll estrany a la transmissió, i li salta la cadena... li recomano que tensi una mica del cable del canvi, que és possible que se li hagi desajustat... seguim, encara que no ha solucionat el problema...

De seguit ens endinsem a la zona del pantà de Can Companyó, i a la primera baixada una mica tècnica "parón"... en MAD i jo anem dels últims i no entenem que passa, però de seguit reiniciem la marxa. Al final de la baixada trobo a en Marc que me diu que l'Arnau ha caigut... de seguida ve en MAD (és el oncle de l'Arnau) i mirem el que ha passat.... te una ferida al genoll que netegem amb aigua... en Pep de seguit es dona conta de l'abast de la ferida i recomana portar-lo al metge... decidim acompanyar-lo en MAD i jo...

No pot pedalar, i comença a fer-li mal el genoll... fem servir el "comodí de la trucada". Caminem fins a una zona transitable amb un cotxe i truquem a la seva família per que el portin a centre d'assistència més proper i s'eviti el pedalar fins a casa... el recull el seu pare.

Ens quedem sols en MAD i jo i decidim continuar la ruta... atrapar-los és impossible, però si més no gaudir d'un dia de pedals...

La transmissió d'en MAD segueix donant problemes... ara salta la cadena... ara se sent un soroll... parem i ajustem una mica el canvi...

Pugem fins a Santa Ceclina, i en ple esforç... li salta la cadena i es queda clavat.

Seguim, i els problemes continuen... tornem a parar i ajustar de nou el canvi... comença una nova pujada, aquesta de plat petit... en MAD va davant meu, i de cop sento... clac, i veig una cosa negra que va pel terre... com una serp.... és la cadena que ha dit prou!!!



Miro a la bossa... recordava portar un "enganche" ràpid... merda, el tinc a la bossa d'eines de la Stumpjumper...

Mirem de fer una mica el McGuiver, i amb el tronchacadenes trèiem un eslavó, guardant amb molt de comte el passador... muntem la cadena i amb el passador que hem guardat mirem de unir la cadena.... queda molt precari, però suficient per arribar a casa...

Arribem a Llagostera i truquem al pare de l'Arnau per informar-nos del seu estat... al final tot ha quedat en un supertatuatge permanent de 3 punts, i uns quants dies amb antibiòtic... també tenia un cop a l'esquena que sembla que, sense conseqüències... quedem a un cèntric bar per esmorzar i comentar la jugada...

Aquesta ruta l'hem hagut d'abandonar en moltes ocasions... una vegada amb el meu germà petit, ens va caure un diluvi i vam abandonar; a en MAD i l'Arnau els va nevar a la zona del coll de Terra Negra i els van haver de recollir en cotxe; una altre vegada el grup es va partir, perdent-se una part el reste de la ruta... infinitats d'aventures que fan pensar que aquesta ruta està maleïda...

El contaquilometres marcava 20 km... la veritat que sabia a poc... així que en MAD canvia de bici, agafa el "muletto" i fem una sortida/entrenament amb la Xènia la seva filla i la Carme, la seva dona...

Impressionant la progressió de la Xènia, que ens ha portat per uns camins molt tècnics, amb pujades dures de veritat... al final 11 quilometres que juntament amb els 20 que portàvem han salvat la jornada bttera.

3 comentaris:

Pere ha dit...

A veure si a partir d'ara anar a Caulès tindrà un morbo especial????

Espero que lo de l'Arnau no sigui res.

Salut.

Arnau Donate ha dit...

eii!!

el dilluns em treuen els punts però de moment he de fer repós

ara us toca entrenar per derrotar-me al meu retorn

adeu

Arnau Donate ha dit...

amb el teu permís t'agafo una foto per al blog