La maledicció de Caules

Avui diumenge havia quedat amb el meu germà petit per tal de fer la ruta de Caules.

Ja en el seu dia vam intentar fer-la.

Pels volts de setembre de l'any passat, i amb un gps associat amb un telefon amb el software de navegació, vam fer el primer intent, però vam començar la ruta en sentit contrari, i a sobre va caure un xàfec impressionant quan estàvem a l'alçada de Font Bona, que va fer abandonar.

En altres ocasions he planificat pujar jo sol, a veure si el gafe és el meu germà, però tampoc he pogut, normalment per motius metereologics.

La última vegada, el meu germà anava fent la "goma" només sortir, així que no era un dia per fer l'animal.

Avui estava planificar, sortir a Caules... a veure si podem treure'ns aquesta espineta. El temps pintava be, les bicis apunt, no podia fallar res!!!

Quedem a les 9h zulu... (sempre he volgut dir això!! je, je) a casa dels meus pares, ja que el meu germà te la bici aquí. Aixì que paso pel forn, compro croasants de xocolata per tots, i vaig cap allà amb la bici.

Començo a esmortzar, renegant ja que arriva tard. De cop sona el telèfon. No li engega el cotxe i no pot venir, que marxi jo sol... diu

Estic una estona pensant, i desideixo intentar atrapar als del Club BTT Llagostera, que avui feien una sortida per a la meinada, mes apta per l'estat de les meves cames després de la pallisa d'ahir.

Així que enfilo el carrilet en sentit Girona a veure si els atrapo... accelero a tope, i quan portu una estona començo a pensar que la mainada tira molt.... arivo a Cassà i no he trobat a ningú pel camí, així que reculo ja totalment petat.

Quan arrivo aprop de casa, veig que estan tots els del Club apunt de sortir al lloc habitual... sortiran a les 10h?

M'acosto a saludar. Si han quedat a les 10h...

Es compleix la maledicció de Caules!!!!