Distància total: 39,38 km
Així que carrego el track, me vesteixo i engraso una mica la cadena.
Agafo el carril bici cap a Sant Feliu, fins al trencant de Can Pata. Aquí agafo una pista ample, a la que s'ha de creuar en tres o quatre ocasions el riu. Per sort ha baixat el cabal respecte altres dies.
A partir de Can Guardiola començo a pujar fins al Puig d'en Moner... quina pujada!!!
La veritat és que avui no baig fi, no se si es la calor, l'esmortzar... no pujo be!!
A partir del Puig d'en Moner la pujada comença a ser mes suau, i ara el problema es la pudor que desprèn l'abocador d'escombraries que borejo.
Borejo el Puig de Matxacuca (m'ha fet gràcia el nom), i començo a baixar per creuar la Riera de Sant Baldiri.
Aquí comença la pujada de nou, amb algún tram que pica fort amunt. La veritat és que avui les pujades se me fan molt dures.
Segueixo pujant i veig de lluny les runes de Sant Baldiri. Paradeta per fer foto.
Passem pel voltant de Can Codolar, no sense abans d'equivocar-me de camí.
Aqui borejem la muntanya i tenim el regal de l'esforç de la pujada. Les vistes són meravelloses, es veu el mar i tota la costa. Així que pedalo mirant el paisatge.
Comença a baixar, renoi quins reguerots. S'ha de vigilar i no es pot ser molt fogos.
Segueixo el camí i veig un pic molt desgastat, darrere d'aquestes pedres ha d'ahaver unes vistes molt maques. Baixo de la bici i me moc com puc sobre les pedres... dificil amb les cales. Estic una estona agafant aire i disfrutant de les vistes. A la sortida pico amb el geneoll amb una pedra, i raspada al genoll.
Segueixo baixant fins a la Casa Nova. Aquí ja comença l'asfalt fins a Sant Feliu. Creuem la ciutat fins a la zona del Mercadona on agafo la carretera vella de Sant Feliu.
Aquí baixo pels corriols fins al Camping Santa Cristina. Ja per camins, novament, enfilo cap el Golf, que creuaré per arrivar al Mas Pla. Agafo uns metres la carretera, i me desvio cap a Can Llambinet.
Un cop aquí creu el Pla d'en Tapioles, i surto al lateral de la carretera C-65. Creu la carretera pel pas inferior fins al Camping Ridaura.
Aquí ja agafo el carrilet i cap a casa. La pujada es fa dura.
Un cop a Llagostera aprofito per netejar la bici, i trobo al meu germà, el convido a una cerveceta que al final paga ell. je, je
Després dutxa i a dinar!!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada