Infidel

  

D’infidel, aquest és el sentiment que experimentava quan deia que no als companys a una sortida per tal de verificar el recorregut del circuit de la V Marxa per parelles que organitza el Club BTT Llagostera. De fet, no recordo, últimament, haver dit que no a cap proposta. Ja ho he dit en moltes ocasions, soc un “tio fàcil” .

 

Vaig dir que no, ja que estic seguint escrupolosament el programa d’entrenament que vaig comentar, i no vull passar de les pulsacions estipulades. Vaig per la 5a setmana, encara estic rodant i compaginant sessions de running i rodet. Fent base, com diuen els entesos. La veritat que m’està fent valorar molt el que és l’entrenament, i crec que, això, me farà més fort psiquicament.

 

Jo era dels que pensava quan vèia algú pedalant a mig dia “Mira quina sort, pot estar fent el que li agrada”, però moltes vegades, aquestes sortides a migdia, són robades literalment a un merescut dinar, a un moment de tranquil•litat entre els problemes de la feina, o en un dia en que dintre del cotxe sembla que fa molt bon temps, però fa un vent de collons, un fred de nassos, o totes dues coses a la vegada.

 

Entrenar a l’hivern és dur. Molt dur. I és per això, que vull rendir un merescut homenatge a tots els que per algun motiu o altre, segueixen un pla d’entrenament, i el que és millor, el compleixen. Bravo!!!!

 

Us preguntareu quin és el meu objectiu. Per quin motiu m’estic “sacrificant”.

 

Ja no hi ha marxa enrere, així que ho puc explicar. Aquest any faré la Andalucia Bike Race. La Cape Epic “europea”. És una proba d’una setmana, que consta de cinc etapes marató i una contrarellotge, i en la que es competeix per equips.

 

 

El recorregut, tot i que encara es desconeix, és d’uns 400 quilometres i uns 12.000 metres de desnivell, si fem cas a edicions anteriors.

 

Evidentment, l’objectiu és, acabar-la, acabar-la be, no fer gaire nosa a la meva parella, i gaudir dels territoris de Córdoba, Jaen i Priego de Córdoba. Són com unes vacances, tot i que dintre de la infraestructura d’una gran cursa per etapes, i compartida amb els grans d’aquesta modalitat del ciclisme, els pata negra.

 

Amb tot aquest rotllo, només vull demanar perdó als meus companys de sortides habituals, per les que no pugui fer amb ells. (Pels pals que us fotré més endavant, ja ho faré en un altre moment!!!).

 

També donar les gràcies a la meva parella ciclistica per pensar en mi a l’hora de formar l’equip. Daaaale!!!

 

Moment inscripció

I com no, a tots els que m’heu donat mostres de suport al assabentar-vos de la meva decisió.