Demà sortim

  

Demà sortim. Aquesta era la frase amb la que quedaven els germans Bobet per fer les seves sortides en bici, un cop jubilats. 

Els germans Bobet, van ser uns dels ciclistes més importants dels anys 50. Lousion  Bobet, va ser el primer en guanyar tres (3) Tours de França seguits. 

El seu germà Jean, no va ser tant bo com en Lousion, però va ser bo. A més, va ser un ciclista atípic en aquella època; Jean era un ciclista intel·lectual. La seva condició de llicenciat universitari, juntament amb una gran sensibilitat, el converteix en un narrador de luxe de L'Època d'Or del ciclisme de carretera.

Gràcies a ell, i a la editorial Cultura Ciclista, podem rememorar aquella epoca mitjançant el llibre "Mañana salimos", que me van portar els reis. 

He esperat a acabar-lo per tal de aconsellar-vos-ho. Si us agrada llegir, i voleu conèixer el mon rústic del ciclisme dels 50, de com eren les carreres, de com era el dòping en aquella època, etc, etc, etc. No dubteu a comprar-lo. 

Els meus reis, m'han informat que el van portar de RadikalBikes Llagostera. Es veu que en Pere te un bon stoc, i no fa falta comprar-lo directament a l'editorial i esperar a que el portin i tenir despeses de transport.

Un llibre molt recomanable... en compraré més de la col·lecció. Segur!!

Demà sortim. Va ser amb la frase amb la que vam quedar en Dani i jo. 

Els reis li han portat una bici de carretera, i s'havia d'estrenar amb una bona ruta.

Vaig pensar en fer una ruta circular, per carreteres amb molt poc trànsit, que tingués un recorregut d'unes 3 hores, i que fos una mica exigent, per tal que es pogués adaptar a la nova muntura.

La proposta: Llagostera - Romanyà - La Ganga - Sta. Paiaia - Llagostera

Quedem a les 9. No fa ni fred ni calor!!! 0º marcava el termòmetre!!! Se'm presenta amb culote curt, com si anesim a fer btt. "Puja i possat culote llarg, que a la carretera es va molt depresa", li dic

Això, i una petita reparació, enfilem cap a Romanyà més tard del que pensàvem, però no tenim pressa. 

Les primeres rampes a plat, marcant el ritme en Dani. Jo que pensava que seria una sortida plàcida per prendre contacte amb la bici... uf.. arribem a Romanyà i no fa fred!!! A més, se sent una oloreta a cames rostides important

Enfilem cap a Calonge, amb precaució ja que està la carretera xopa. La Ganga també a bon ritme... aquest nanu és incansable!!!

Al pla abans d'arribar a La Bisbal, totalment acoplat al manillar (no se qui cony li ha donat aquestes idees!!) rodant a bona marxa... i ja a la Bisbal enfilem cap a Santa Paiaia.

Trobem la marca d'inici de port (queden 6 km), i pim, pam!!! 

Anem pujant a bon ritme!!! Quan me pregunta si estan marcats tots els puts quilòmetrics. Li contesto que si... "mira, ara passem pel 4", i veig que es queda... jo aprofito i converteixo la pujada en una sèrie... quan falten 2 quilòmetres avanço a un nano amb el que intercanvio quatre paraules... m'atrapa quan falta només un quilòmetre, i me diu que fa molt que no agafa la bici... li comento que puja prou be, i fem l'ultim quilòmetre a tot el que dono, acabant el port a l'esprint juntament amb ell... ha estat be!!! Riguem una mica, i li comento que espero al meu company. Ell me diu que recula i que torna...

En Dani  no m'atrapa, i penso que li ha passat alguna cosa, així que quan dono la volta per anar-lo a buscar, apareix al final de la carretera... l'espero, i me comenta que va cuit... be, precaució a la baixada amb les humitats, i cap a casa a roda.

La veritat és que me fa por aquest "nano". Hauré d'aprendre a dir que no!!!!