Inventant

  

Les adverses condicions metereològiques, a Coll de Nargó, aquesta setmana passada han fet que reinventés els meus entrenaments. Sortir a rodar amb temperatures sota cero, o pujar algun port amb neu a cotes baixes, la veritat, no me seduïen gaire.

 

 

 

He treballat molt sobre el rodet simulant ascensions a petits ports. Sessions d'uns 50 minuts, amb un parell de sèries al 85% de les meves pulsacions màximes, i amb cadències baixes.

 

Per complementar, he tornat a córrer. Potser no és el millor, i per això, he sigut molt obsessiu en rodar sense passar del 85% ppm. La veritat que tornar costa, i te n'adones de la importancia de la continuïtat en qualsevol esport.

 

Si durant la setmana, l'acumulació d'hores de treball ha sigut poc significativa, durant el cap de setmana s'havia de recuperar.

 

Amb en Dani, havíem planificat, dissabte,  fer un simulacre de Marxa per Parelles. Ens plantegem anar a bon ritme, però no a tope, i sobretot, sense arriscar gens als corriols.

 

Inicialment marco jo el ritme, però de seguit li deixo a en Dani que vagi davant. Patim una mica, sobretot ell, que sembla que no te un bon dia.

 

 

Al final del recorregut curt, li demano que com va, i me diu que "rostit". Li proposo deixar-ho per un altre dia, i com si se li obrissin les portes del cel, accedeix.

 

Jo me quedo i segueixo pujant i baixant per la zona de Ridaura... la pujada del xargai sense cap peu... ara, arribo a dalt cuit, però supermotivat... baixades arriscant una mica... estic gaudint!!!

 

Al final de la meva segona hora, començo a tenir una mica de debilitat, és el moment d'improvitzar un avituallament, és també el moment de provar noves solucions... no soc gaire de gels, donat que sempre que prenc algun me fan mal d'estomec... provo de disoldre'l a la botillola, i anar fent glopets... ha funcionat d'aquella manera... tot i que he tingut la sensació de recuperació, i no he tingut cap molèstia estomacal, no he recuperat l'energia com pensava, potser massa aigua... tot i això m'ha semblat una bona solució, encara que seguirem investigant.

 

M'oblido del simulacre de cursa, i decideixo seguir pujant i baixant a bon ritme fins completar les 3 hores... acabo rostit.

 

Durant la tarda, intento recuperar per poder sortir a pedalar diumenge amb el Club. Hi ha planificada la pujada a Argimon, una ruta rodadora d'uns 75 quilòmetres i uns 1.200 metres de desnivell, amb la pujada a Argimon, sempre exigent.

 

Diumenge, m'aixeco be, però amb les cames adolorides del tute d'air. Fa fred! Intento buscar escuses per quedar-me a casa, però he de sortir...

 

Al punt de reunió no som molts, però amb els que hi som, no anirem parats, així que me mentalitzo per patir i a pedalar... rodar rodo be, però a les pendents el mal de cames es nota... intento no forçar gaire, i m'adono que he de treballar molt més. Intentar concatenar intensitats dies consecutius.

 

Amb tot això, cau la sortida, i al final de tot m'atreveixo a mantenir el ritme que maquen els que van frescos... uf quin mal de cames.

 

A la tarda, cau una bona migdiada... no estic acostumat a fer-ne, però avui ha sortit espontània... caminar una mica també m'ha anat be... uf aquests invents me deixaran cuit. I el pitjor, que aquesta setmana pinta igual o pitjor!!!

 

 

Seguirem inventant.