Desnivell

 

A cinc (5) setmanes per l'ABR, me proposo seguir escrupolosament els entrenaments establerts, però les obligacions laborals, juntament amb una matereologia adversa, fan que comenci la setmana sense poder complir els objectius. 

Dimarts, després d'un dia esgotador a la feina, m'obligo a muntar el rodet, i fer una mica més de la meitat de la sessió prevista. Intento fer sèries llargues, d'uns 15 minuts, al 85-90%, però faig una i mitja. Estic, més que cansat, desmotivat!!!

Dimecres fa fred, però llueix sol radiant durant el matí. A mig dia, s'esmorteix, però encara escalfa una mica, i aprofito per sortir una estona. Rodar no me ve de gust, pel fred que passaré, així que aprofito per  fer un dels ports que tinc a la vora... el Coll de Bóxiols. 

Encara queda neu de la setmana passada a les vores

Les vistes són magnifiques, però la temperatura convida a baixar ràpid.

Ascensió divertida i a bon ritme, millorant el temps de l'ultima vegada que ho vaig fer. La baixada amb molt de fred, però ràpida i pedalant en moltes ocasions, per mantenir l'escalfor del cos.

Dijous i divendres, amb problemes a la feina, tornem a tenir un parell de dies en blanc, tot i que la motivació ha augmentat amb la sortida de dimecres.

Dissabte he de recuperar el temps perdut. Me proposo fer una sortida d'unes quatre hores. Pujar a St. Hilari per la banda de Sta. Coloma, i baixar per Osor fins a Anglés és la intenció, un cop allà escolliria per on tornar. Al final decideixo fer-ho per Mas Llunes. 

Segueixo amb les probes i ara me prenc un gel quan porto 3 hores. Segueixo el ritual de sembre, acompanyant-lo amb aigua, i no tinc cap molèstia, i a més noto el "subidon" relativament suau... 

Com estic be, segueixo fent quilòmetres i arribo a casa amb més de 4 hores i quasi 120 quilòmetres a les cames.

Amb l'Strava, analitzo la sortida, i m'adono de la meva millora, fent records personals en molts sectors. Segueixo motivant-me!!!

Durant la tarda, el meu únic objectiu és recuperar. Migdiada espontània. Anar menjant poc, però sovint. Passejada suau, acompanyada d'estiraments. Un bon sopar carregat d'hidrats d'absorció lenta.

La intenció d'aquesta recuperació era mirar de fer Rocacorba a l'endemà. Quedo amb en Pere, la Berta, i l'Alex i ens acostem fins a Medinyà amb la furgo, punt de reunió de la sortida del amb els del Club Ciclista Baix Ter. 

Iniciem la sortida, i de seguit en Pere ha d'abandonar donat el fort constipat que porta. La Berta, també refredada, de seguida es queda despenjada del grup, així que me quedo amb ella fins al punt de reagrupament per tal d'iniciar l'ascensió a Rocacorba.

La Berta es va quedant (jo l'acompanyo), mentre que el grup es trenca, i cada escu puja al seu ritme... inicialment el port el trobo "molt suau", i pujo còmodament al ritme que anem. A mig port, torna en Pere amb la furgo, i es queda amb la Berta, amb el que decideixo deixar-los, i pujar al meu ritme. Collons, justament en aquell moment, comencen les rampes més dures, veient al GARMIN 15 i 16% de pendent.

 

Tot això, vaig fent, atrapant a altres membres del grup. El recorregut està totalment marcat, com els mítics ports europeus, i tinc la informació de cada quilòmetre podent dosificar les forces.

Arribo a dalt, esperem als que venen darrera, ens fem la foto de rigor, i iniciem la baixada.

 

Vaig al grup de davant. A la zona de màxima pendent, i pitjor asfalt es produeix una caiguda. Quan m'hi foto a la corba, veig a una noia estesa a terre. Freno com puc, deixo la bici a terra, i veient que altres companys l'atenen, vaig a senyalitzar el problema, no sigui que els que vinguin per darrera es fotin una nata.

Estem una estona parats. Problemes al canvi, i indecisió si continuar o no. Un fort cop a la cama, i a la boca, fan que decideixi abandonar. Recuperat!!!

Seguim baixant, i a un altre noi, se li surt, en marxa, el pont del fre davanter, just al meu cantó... buf!!! D'un pel li dona un cop a la cara!!! 

Nova parada per reparar, i continuem... estic glaçat, i me plantejo abandonar, també. Me queda l'esperança de començar a pedalar i escalfar-me. No hi ha manera!!! A Banyoles trobem tots els semàfors en vermell. A l'Estany (el qual volem vorejar), motoristes que ens fan parar, conductors que volen aparcar, parant el trànsit... no puc més i me pujo a la furgo... estic glaçat!!! Tot hi això Rocacorba ha caigut!!! Era un deute que tenia amb mi mateix!!!

Setmana amb molt desnivell, amb sortides exigents seguides... encara queda molt per aprendre!!!