Regal de reis

 

Buscava una ruta per fer la vispera de reis. Una ruta diferent, una ruta tècnica, una ruta que rondes la cinquantena de quilòmetres, una ruta dura... vaig trobar una que feia molt bona pinta, tot i que tenia el seu inici i final  a Sant Feliu, però amb imaginació i un pel, coneixent el terreny, trobaríem camins per enllaçar-la.

Il·lusionat com quan de petit escrivia la carta als reis, envio un correu a la colla, proposant-la com a sortida de reis... de seguit van aparèixer aportacions, que si podem enllaçar per aquí, que si retallem per allà...

Divendres, quan arribo de treballar me sento malament, com engripat... faig un mos i me fico al llit a horaris que ni els nens petits hi van, tot desmotivat per que penso que segur me perdré la sortida que he plantejat.

Dissabte quan sona el despertador, me desperto baldat... no se, igual he cobat alguna cosa, però tinc forces per sortir a pedalar i passar-m'ho be.

Amb les preses no m'enrecordo d'omplir els bidons d'aigua.

Enfilem cap a la Trencada... estava freda l'aigua creuant el Ridaura!!! Patino en infinitats d'ocasions, i es que el neumàtic està demanant un canvi urgent.

A la Trencada, enllacem amb el track, i comencem una successió de corriols de puja, baixa, de torna a pujar, i de torna a baixar... alguns molt tècnics, altres de senzills i divertits.

L'Ardenya Marítima, ens fa el regal de reis, obsequiant-nos amb vistes impressionants.

Donat que no porto aigua, al trobar una casa, li demanem al propietari si ens pot donar una mica. Ens diu que no en te de potable, i que la que te no ens la vol donar, per por a que ens senti malament... be, tot això que en 10 segons està dit, vam estar una bona estona per que ens ho expliques... ja sabeu que m'agrada molt fer amics.

En un altre casa, ens donen aigua fins esgotar les seves existències, i continuem, ara si més tranquils donat que tenim reserves. Sembla que no, però entre la temperatura, l'esforç de pedalar per aquells corriols tant tècnics, i el ritme que portàvem, les provisions d'aigua anaven minvant.

Arribem a un camí romà i just quan comença la zona empedrada, a l'esquerra, hi ha un petit caminet que puja fins a la Cova d'en Cirera.

Segons la gent que va penjar el track, la cova situada en un gran bloc de pedra es troba orientada a sud-est i té forma de corredor amb sortida per l’altre costat; l’indret ha estat estudiat i per les troballes aparegudes s’ha determinat que es tracta d’un sepulcre paradolmènic (lloc d’enterrament megalítics).

Ens estem una bona estona sobre la roca, gaudint de les espectaculars vistes.

Tornem, ja que encara ens queda una bona part del recorregut. Fem un tram de pista que puja per la Divina Pastora, collet de la Mare de Déu, camí de les Sorres, camí de la Mula Espenyada, St. Benet i can Rifà sempre amb el mar com a teló de fons, fins arribar de nou a La Trencada, on tornem pel mateix camí.

Una bona birra per hidratar-nos, i celebrar el regal que ens han fet els reis, amb aquesta ruta tant corriolera i la nova troballa megalítica.

Buf!!! Vaig quedar baldat!!!!