Destrossades...

Primer de tot volia desitjar una ràpida recuperació a en Joan Duran després de la caiguda que va patir diumenge passat... es fa fissurar la tíbia per no se quants llocs, al impactar amb una pedra... no vulgueu sapiguer com va quedar la pedra... diuen que ara es graveta!!! Ànims Joan, que tenim molts quilòmetres per fer!!!

----------------------------------

Destrossades... així he deixat les vambes... van ser amb les que me vaig iniciar a córrer, i han sigut amb les que he reprès, aquesta aventura de córrer de nou...

M'han acompanyat fins aconseguir el meu primer objectiu... arribar als 10K per sota de l'hora... han aguantat fins l'ultim dia... un més, sortint un parell de cops a la setmana i ho he aconseguit... ara ja toca sortir per la muntanya, amb desnivells, canvis de ritme, divertir-me... com ahir, que vaig sortir amb en Dani, que no ha parat de córrer una setmana des que va començar, i me va portar amb el ganxo tota l'estona... però com be diuen, el que no et mata et fa fort!!! I lo divertit que és!?!?!?

Daaaale!!!!