Rocacorba, de nou...

   

Feia temps que una sortida me deixava baldat durant la tarda següent, però he de reconèixer que ahir a la tarda, tenia les cames com a pals, però, un somriure d'orella a orella, que delatava lo be que m'ho havia passat.

Uns quants, i sobre les bicis de carretera, vam decidir, pujar el port de Rocacorba, però sortint de Llagostera... vam sortir tranquils, però a un ritme alegre, que va donar el seu fruit, arribant a Cornellà de Terri a una mitjana propera als 30 quilòmetres per hora... aquí ja vam tenir els primers dubtes de per on anar... be, ho diré clar... ens vam perdre! Preguntant a uns beteteros de la zona, ens van indicar i vam anar fins a Banyoles, on comença el port, i aquí... marica l'ultim!!!

Jo vaig pujar, inicialment, amb en Duran... anàvem be, xerrant... veig que es pren un gel, i de cop el seu rendiment baixa... també he de dir, que el percentatge de les rampes augmentava... així que vaig decidir anar al meu ritme de pujada... entre 140 i 150 pulsacions i es va anar quedant... el tall entre el quilòmetre 8 i el 10, va ser dur, però poder vaig pujar millor que l'anterior vegada que ho havia fet...

Quan me quedaven un parell de quilòmetres, amagat en una grupeta, baixa en Quim uns metres per sota d'on estic jo, per fotrem un "hatxasu, i fer-me companyia una estona... va fer el mateix amb tots els que vam pujar, i és que està fort!!!

Altimetria de RAMACABICI

Al final coronem tots... amb un decalatge lineal entre el nostre estat de forma... 

D'esquerra a dreta: Alex, jo, Duran, Dani, Quim

Quan començava a sortir amb els del Club, recordo que en Duran, que per aquella època estava en molt bona forma, i corria molts dels campionats i curses de la zona, sempre fotia preses per continuar la ruta quan jo, en molt baixa forma, arribava l'ultim a tots els punts alts, que tradicionalment servien de punt de reunió, i me deixava sense reposar un segon.... així que, quan arriba, l'ultim,  tot suant, i encara bufant, començo a cridar (com feia ell), "va nois marxem que aquí agafarem fred!!!" Riguem una estona, i cap avall!!!

Fem una volta a l'estany, i comencem a establir contacte amb el que serà un nou acompanyat durant la resta de la ruta... el vent... o de cares, o esbiaixat, però sempre donant pel sac... 

Per sort, parem a agafar forces a un cèntric bar de Banyoles, i prosseguim la ruta de manera exemplar, fent relleus, i col·laborant en tot moment entre tots.... ha sigut el millor de la ruta... el problema era quan te quedaves despenjat!!! Tot això, les cames han arribat tocades, ja que el ritme de tornada, tot i el vent, ha sigut alegre...

Sembla que comença una nova etapa del grup dels dissabtes, on els reptes en forma de port seran la tònica a partir d'ara!!!