Fa uns dies que torno a sortir amb en Dani a córrer.
És un fet que li he d'agrair, donat que el nostre ritme és molt diferent... calculo que ell pot estar fàcilment rondant els 5:00 min/km, i jo 5:45 min/km. Això fa que jo vagi molta estona per sobre de les meves possibilitats, patint, però aguantant...
Pateixo molt per seguir-lo, sobre tot a les pujades... però ahir, ahir va ser diferent. Vam fer un recorregut inèdit per nosaltres... si mes no a peu... una mica de camins, una mica de pedra, una mica de corriol, una mica d'asfalt, una mica de carril bici... una mica de tot!!!
Vaig patir com sempre. Be, no tota l'estona. Quan vam entrar a un corriol, que coneixem com el passadís de casa, me vaig posar davant... vaig veure com fluïa cada pas... salt rera salt... desnivell rera desnivell...
Jo no soc gaire expressiu, però sense veurem la cara, de fet ell anava darrera, al sortir del corriol me diu... "has disfrutat, eh!?!?"
Collons... no tenia ni idea que es podia expressar l'estat d'ànim amb el moviment... poder és que Dani me coneix molt be, i sap dels meus gustos... però vaig quedar bocabadat amb el comentari!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada