Setmana per oblidar

   

Si pugues retrocedir en el temps, i reviure, una setmana de cada any, penso, que aquesta passada seria l'escollida del 2.013.

Començava com totes últimament; descansant. El dilluns és la jornada de descans proposada per assimilar el treball de la resta de setmana. 

Dimarts carrera continua. Bon ritme, baix de pulsacions, notant el descans.

Dimecres nocturna amb la btt, com sempre des de fa uns quants anys. Érem cinc. Entre tots decidim quina ruta fer, i enfilem camí. 

De cop, sento un soroll sec, com quan trenques una canya, o rebentes una roda... els crits de dolor del company al terra, me fan pensar en primera instància en un rebenton i corresponent caiguda... però cada segon que passa, veig que la cosa és més greu.... ha sigut al rebes.... caiguda (per desequilibri), i trencada d'os?

Truquem a emergències... ho teníem més o menys senyalitzat amb els llums, però sempre anirà millor la presencia dels cossos de seguretat. L'ambulància, per contra, triga més. Alguna cosa passa ja que no és normal.

Finalment l'ambulància arriba. Immobilització i cap a l'hospital lliure més proper.... el de referència estava col·lapsat per un accident de transit.

Amb la primera radiografia els presagis es compleixen. Tíbia i peroné trencats. S'ha d'operar. 

Me costa molt dormir aquella nit. No deixo de sentir al meu cap aquell soroll, i els posteriors crits de dolor del meu amic. No deixo de pensar que ha pogut passar... arribo a la conclusió de que ha sigut això, un accident; un accident que tant podia haver passat de dies, que de nits; un accident que és podia haver evitat o no, però que a hores d'ara no podem fer res més que aprendre de la situació, i afrontar el nou moment de cares i positivament.

Avui han operat al meu amic. Espero tot hagi anat be, i que es recuperi aviat. Que no perdi les ganes d'anar en bici, i tot el positiu que ens aporta. 

No podem tirar enrere i tornar a viure aquella nit, però si afrontar la recuperació amb força i optimisme. Així que DAAAAALE!!!!

Dijous, amb poques hores de son, necessitava sortir a cremar tota la tensió acumulada la nit avans. També tenia una reunió important que me produïa molta angoixa, així que a córrer i complir amb el programa establert.

El cansament es notava, i decideixo anar amb els de darrera a ritme tranquil. Na xerrant i gaudint d'un nou entrenament.

La reunió va ser angoixant, però la vaig afrontar amb la tranquil·litat que me va aportar el haver sortit a "entrenar".

Divendres tocava bici. Mentre pugui, intentaré no tirar del rodet, així que carril bici fins a Girona i tornar. Fred i vent.

Dissabte, i donat que era una setmana on es potenciava la carrera a peu, tenia previst fer una hora corrent. Durant la setmana ens vam anant encigalant... feia temps que volia pujar al Montclar corrents, i aquell podia ser el dia. Es va anar afegint gent, de manera que érem uns quants. Vaig complir, tot i que me vaig passar una mica del temps previst per l'entreno (2h), però m'ho vaig passar be, que és l'important.

Per contra, aquests tres últims dies, corrent, tinc molèsties estomacals, que me provoquen diarrees i me fan baixar molt el rendiment... és un problema comú a molts corredors, així que aniré provant solucions.

Diumenge estava be. Sense dolors musculars, descansat.... tocava rodar amb la bici. Me desperto, i sento les gotes que cauen a la taulada. Plou.

Me prenc el diumenge com un dia diferent... gaudiré d'ell, i a la tarda muntaré el rodet... faré una hora menys de les previstes, però quasi, hauré complert amb el programa...

Setmana per oblidar. Seguirem aprenent!!!!