Anem a parlar d'aquests 5 elements:
En primer lloc els ordenarem pel seu pes atòmic. Sent el clar vencedor el Carboni, davant del mediocre Alumini i el pesat Acer
1. Carboni
2. Magnesi
3. Alumini
4. Titani
5. Acer
Ara, per l'ordre segons la seva rigidesa torsional (no sobre el mòdul de la rigidesa molt donat pels fabricants, sinó en la fabricació de tubs, és la menys present):
1. Titani
2. Acer
3. Alumini
4. Carboni
5. Magnesi (*)
* Aquí hi ha un punt a tenir en compte, ja que es necessita aliar el Magnesi per formar tubs, i és aquí on, aleshores, la seva rigidesa augmenta sobrepassant al carboni
També abordarem el tema de manteniment, on el Carboni supera els seus competidors de gran manera, tot situant la resta a un mateix nivell (potser el manteniment del titani sigui el més molest i costós)
Pel que fa al preu: El més car és el de Titani (Més de 3.000 E per quadre), després, el Magnesi, el carboni, l'alumini i finalment l'acer (encara que hi ha fabricants, que realitzen luxosos, mil · limètrics, i costosos quadres d'acer ).
Durabilitat:
Carboni: Res l'ataca menys els cops (Fràgil), però es torna tou i flexible
Alumini: Extra rígid, però amb l'ús s'estova (més ràpidament que el carboni)
Magnesi: Dura poc més que l'alumini
Titani: Per a tota 1 vida, només cal anar amb compte amb les caigudes
Acer: Dura molt, encara que sol oxidar-se i presentar porus
Per acabar, descriuré 2 efectes:
Ballesta: es produeix només en les fibres, ja que es deformen en el moment inicial, i després retorna l'energia com la "corda d'una ballesta".
Rigidesa Latent: s'observa en els metalls, ja que són tan rígids, que transmeten el 100% de la força impresa, imprescindible a competició.
Cadascun que arribi a les seves conclusions.
En primer lloc els ordenarem pel seu pes atòmic. Sent el clar vencedor el Carboni, davant del mediocre Alumini i el pesat Acer
1. Carboni
2. Magnesi
3. Alumini
4. Titani
5. Acer
Ara, per l'ordre segons la seva rigidesa torsional (no sobre el mòdul de la rigidesa molt donat pels fabricants, sinó en la fabricació de tubs, és la menys present):
1. Titani
2. Acer
3. Alumini
4. Carboni
5. Magnesi (*)
* Aquí hi ha un punt a tenir en compte, ja que es necessita aliar el Magnesi per formar tubs, i és aquí on, aleshores, la seva rigidesa augmenta sobrepassant al carboni
També abordarem el tema de manteniment, on el Carboni supera els seus competidors de gran manera, tot situant la resta a un mateix nivell (potser el manteniment del titani sigui el més molest i costós)
Pel que fa al preu: El més car és el de Titani (Més de 3.000 E per quadre), després, el Magnesi, el carboni, l'alumini i finalment l'acer (encara que hi ha fabricants, que realitzen luxosos, mil · limètrics, i costosos quadres d'acer ).
Durabilitat:
Carboni: Res l'ataca menys els cops (Fràgil), però es torna tou i flexible
Alumini: Extra rígid, però amb l'ús s'estova (més ràpidament que el carboni)
Magnesi: Dura poc més que l'alumini
Titani: Per a tota 1 vida, només cal anar amb compte amb les caigudes
Acer: Dura molt, encara que sol oxidar-se i presentar porus
Per acabar, descriuré 2 efectes:
Ballesta: es produeix només en les fibres, ja que es deformen en el moment inicial, i després retorna l'energia com la "corda d'una ballesta".
Rigidesa Latent: s'observa en els metalls, ja que són tan rígids, que transmeten el 100% de la força impresa, imprescindible a competició.
Cadascun que arribi a les seves conclusions.
7 comentaris:
MOlt bé ple blog.Tinc dos nens i es diuen Jordi i Marina,quina casualitat !!
He entrat revotat per un blog seguidor teu,m'ha agradat força,pru interesant.Una abraçada biker desde el maresme.
Jordi JABALI BIKERS - BTT SANT CEBRIA
jabalibikers.blogspot.com
Me tengo que dar por aludido?
Porque si la respuesta es SI, me compro una bici de madera.
El Domingo a Sta Coloma.DECIDIDO
Bonica foto de fons. Gran anecdota.
Pel que fa a la comparacio de materials crec que finalment el pressupost et fara decidir clarament. Per altra banda la "moda" esta al carbono, tant rigides com dobles (tot i que son minoritaries). Pero no hem d'oblidar que un bon alumini (escandi), si no recordo malament, no te res a envejar al carbonk.
Anònim: Conec el teu blog... molt xulo, també!!! Li posaré un link.
MAD: Preparando temas de conversación para el domingo... la de madera es buena opción... ah!! hay unas de caña de bambú que también deben estar bien!!! je, je
Mirafiori: Quins dia el de la foto... no?
Per nosaltres el carboni no crec que sigui un bona opció... anem pel terra, deixem les bicis de qualsevol manera quan veiem una cervesa a la taula... millor l'alumini!!
Per cer... no puc accedir al teu blog... només admet convidats!!!
Hola Jordi,
la foto es d'aquell dia que ens varem perdre per la muntanya amb l'ivan i de cop i volta varem apareixer a dins d'aquella casa, el masover ens va obrir la porta principal i varem anar a parar a una urbanitzacio. Aquesta foto la vaig fer jo just despres de sortir: intentaves veure a on carai ens varem equivocar.
Sobre el meu blog, per ara el tinc "tancat" fins el dia que l'asma em doni un petit respir i pugui tornar a gaudir de la muntanya... Llavors quan tingui alguna cosa per aportar el tornare a obrir.
Mirafiori: Bons record aquell dia... ara ja conec més camins per la zona i se on ens vam equivocar... però la situació era brutal... havies d'haver fet la foto al paio que deu estar pensant per on vam entrar.
Sento lo de la teva asma, i encara que no actualitzis el blog deixa'l accessible, hi ha informació interessant que pot ajudar a la gent!!!
Jo també estic passant una època dolenta amb la salut... a veure que me diuen els metges!!
Força als pedals!!
Blog obert! Btt girona tracks. Dema surto una estona a veure com em trobo! Ja escriure les sensacions.
Publica un comentari a l'entrada