Modalitat: BTT
Distància total: 15,69 km
Desnivell de pujada acumulat: 411 m
Índex IBP: 38
Avui tocava investigar la zona de la Ruira per tal de veure la viabilitat d'incloure nous trams a la Marxa per Parelles que organitza el Club.
Els integrants de l'expedició en Pep, en Dani i l'Albert. Casualment passa en Víctor que te intenció de rodar i s'afegeix.
Enfilem cap a la Ruira, jo de seguit noto els efectes de la sortida de dissabte, va ser exigent, i tot i el dia de descans, les cames encara fan mal quan les rampes comencen a augmentar de pendent.
Anem guanyant alçada i es nota els que estan frescos. En Pep va marxar dissabte quan quedava la part més dura de la ruta, i en Víctor fa una setmana que no agafa la bici. Són els que van marcant el ritme a la pujada. Darrera en Dani, l'Albert i jo.
Quan portem una estona pujant, l'Albert no vol patir més i torna cap a casa. Nosaltres continuem amunt, tenim l'objectiu de trobar la cova de la Ruira.
Dibuixant el recorregut de la cursa
Baixem un tram i tornem a pujar un altre fins arribar a la zona de la cova.
Entrada a la cova de la Ruira
Després de veure la cova, intentem arribar cap al camí principal que porta a la casa, amb el que tindríem un nou bucle fet per la cursa, però els treballs de neteja de camins han deixat impracticable el corriol que porta a la casa i ens veiem obligats a recular pel mateix camí. S'ha de veure si el podrem netejar durant aquests dies.
Agafem el camí que ens porta fins a la casa de la Ruira en runes...
... i ja enfilem de baixada cap a Llagostera. La forta calor i el cansament acumulat fan que el nostre proper destí sigui la terrasseta del bar habitual, on ens rehidratem i recuperem durant una bona estona.
Entrades
1 comentari:
Hola Jordi.
Vamos a ver si puedo contestar a tus preguntas de la Turbon Tour...
-Los tracks te pongo los enlaces del Wikiloc, que es de donde los saque, en la próxima entrada.
-En el camino no pasas casi por pueblos, y hay tramos ya de "alta" montaña (1700m), pero si que te cruzas con algún senderista, gente cogiendo flores, un par o tres de bikers, y un grupo de tres que hacia la misma ruta, pero organizada por Aramon. Iban con rígidas de carbono y me pasaron como un tiro sin decir ni hola.
¿Se puede hacer solo? Si, yo la hice solo, con alforjas el primer día, luego las deje en el hostal, lo cuento en la próxima entrada. Lo único que es un ruta dura, tanto por el terreno super pedregoso, como por desniveles, vas viendo los dos dígitos de pendiente muchas veces. Yo creo que un biker medio se la calza, sufriendo un poco pero se hace, yo no soy ningún máquina.
Por lo demás 100% recomendable. A ver si mañana cuelgo la segunda parte.
Un saludo!!
Publica un comentari a l'entrada