Relleus

 
Últimament estem consolidant les sortides amb la bici de carretera cada dissabte.

Una assignatura pendent que tenim al grup, i en general la gent que va amb bici de carretera, es que no sap fer relleus...

El relleu és un canvi en la primera posició de l'equip, o grup en qualsevol altre cas, que es produeix quan el corredor que l'encapçalava es desvia lateralment per deixar-se avançar per la filera de companys que el segueixen i passa a col·locar-se darrere de l'últim.

Dit així, el relleu no sembla tenir més importància, però la seva execució revesteix caràcters de gran tècnica per a la perfecta sincronització i rendiment de l'equip.

El corredor rellevat ha de separar-se del grup perquè aquest no es vegi obstaculitzat en el moment de l'avançament i en aquest breu lapse, entre l'abandó de la primera posició i tornar a l'última, el corredor rellevat, col·locat a la dreta o esquerra del grup-segons bufi el vent o segons s'acordi per la seguretat del grup, "baixarà" a l'última posició per recuperar-se del esforç.

El primer a tenir en compte és quin tipus de relleus es realitzaran si en línia o relleus rotatoris (dues files). Normalment depèn del recorregut, si és pla i amb bones rectes millor és en línia. Si el terreny és trencat, amb nombroses corbes i rectes no molt llargues, possiblement els relleus rotatoris siguin més convenients.



RELLEUS EN LÍNIA: un corredor va tirant i els altres a roda en fila d'un, s'aparta per deixar el relleu a un altre company i es col·loca en l'última posició dels que relleven, així successivament. Poden ser:

- De cicle curt (30 a 60 seg.) Més utilitzat en grups nombrosos, que porten una velocitat constant i sense grans canvis de ritme. No exigeix ​​esforços màxims i la recuperació és breu.

- De cicle llarg (2 o 4 min.) S'utilitza sobretot en grups reduïts, amb diferències físiques apreciables entre els components, per la qual cosa permet que cadascú estableixi el temps de relleu que s'adeqüi al seu estat de forma, mantenint la velocitat constant durant el major temps possible i quant s'adoni que la seva velocitat disminueix, ha de deixar pas al següent corredor.






RELLEUS DOBLES: La modalitat anomenada "Doble", que com observareu és el mateix que la "en línia" però amb dues files i els ciclistes davanters després d'acabar la seva feina "cauen", un a dreta i un altre a la seva esquerra, fins incorporar-se al rebuf de la resta.

RELLEUS CIRCULARS: el grup va en dues files i el corredor que va al capdavant s'aparta i deixa la primera posició a què ve després, deixant-se caure al final del grup poc a poc, comparteix la roda amb el qual va tirant i amb els que li tocarà a continuació el relleu. En arribar al final del grup es posa a cua fins que li torna a tocar el relleu. Es fa per un espai de temps molt curt, de 5 a 10 segons.

RELLEUS AMB VENT CREUAT : És la formació que cal adoptar davant el vent creuat i només podem emprar-la en cursa (si la carretera està tancada al trànsit). D'aquestes posicions surten els temibles "ventalls", que tants triomfs van donar als coneixedors d'aquesta tècnica per a disgustos dels menys hàbils i menys rodadors....

Punts importants a tenir en compte:

1. Evitar en el possible els relleus a la part final d'un repetjó o abans de començar un revolt, és millor acabar la pujada i si veus que no vas a poder mantenir el ritme imposat fins al cim, apartar-com més aviat.

2. Després de fer el relleu, tracta de pujar un pinyó respecte al que portaves quan anaves tirant.

3. Mantenir una velocitat constant, no et posis a més velocitat de la que porta el grup quan facis el relleu.

4. Disminuir la velocitat en rotondes, corbes o creus per evitar talls en el grup.

5. Si veus que no aguantes la velocitat del grup fes els teus relleus més curts o descansa cua.

6. Si no vas a donar relleus, és millor que et quedis a cua de grup intentant no molestar.

Vallter (primer intent)

 
Me feia molta il·lusió fer una sortida a Vallter 2000 amb la bici de carretera. Era necessària la logística per la tornada, trobar un dia que anés a tots be, i preparar la ruta.

Entre tots, vam decidir fer-ho el dilluns passat, festiu a Llagostera.

Sortim a les 7. En Joan portarà la furgo, que Radikal Bikes Llagostera ens cedeix amablement, fins a Olot, i d'Olot a Vallter la portarà en Quim, i un cop tots a Vallter, baixarem amb la furgo.

Només sortir un bon ruxat ens deixa xops... jo només vaig amb el maiot i manguitos, i no me trec el fred de sobre, abandonant a Cornellà de Terri.

La resta... la resta!!! brutal!!! Pedalant sota un bon ruixat d'aigua i pedra entre Olot i Capsacosta. Enfilant cap a Sant Pau de Seguries tot xops i amb un temps molt inestable. Fins a Setcases patint, i la pujada del Port.... brutal per tots!!!



Aquí hi ha més fotos!!!

Patint

   
Fa uns dies que torno a sortir amb en Dani a córrer.

És un fet que li he d'agrair, donat que el nostre ritme és molt diferent... calculo que ell pot estar fàcilment rondant els 5:00 min/km, i jo 5:45 min/km. Això fa que jo vagi molta estona per sobre de les meves possibilitats, patint, però aguantant...

Pateixo molt per seguir-lo, sobre tot a les pujades... però ahir, ahir va ser diferent. Vam fer un recorregut inèdit per nosaltres... si mes no a peu... una mica de camins, una mica de pedra, una mica de corriol, una mica d'asfalt, una mica de carril bici... una mica de tot!!!

Vaig patir com sempre. Be, no tota l'estona. Quan vam entrar a un corriol, que coneixem com el passadís de casa, me vaig posar davant... vaig veure com fluïa cada pas... salt rera salt... desnivell rera desnivell...

Jo no soc gaire expressiu, però sense veurem la cara, de fet ell anava darrera, al sortir del corriol me diu... "has disfrutat, eh!?!?"

Collons... no tenia ni idea que es podia expressar  l'estat d'ànim amb el moviment... poder és que Dani me coneix molt be, i sap dels meus gustos... però vaig quedar bocabadat amb el comentari!!!


XVI Terra de Remences (recorregut curt)

 
Sense pas gaire motivació, afronto la XVI Terra de Remences, i primera per mi.

Inscrit al recorregut llarg de 175 km i uns 2.800 metres de desnivell, entenc que el cap és bona part de les "forces" necessàries per afrontar un recorregut com aquest... i com ja he dit abans, la falta de motivació, i el desconeixement del que trobaré, me fan pensar en realitzar el recorregut curt, amb 95 km i uns 1.200 metres de desnivell, molt més assequible i semblant al que estic acostumat a realitzar a les meves sortides.

Dissabte vaig a recollir el dorsal, i gaudir una mica de la fira que es munta envers la marxa... estands de bicis, on trobo a en Rafa i les seves scotts; gent que promociona un sistema antirobatori per aparcaments molt ingeniòs; botiguetes on pots trobar de tot; i els estands dels principals patrocinadors. Molt ambient ciclista!!!

Fa fred, i te pinta de ploure, així que enfilo cap a casa a preparar-ho tot.

Col·loco el dorsal, preparo la roba per demà, amb gran indecisió pel temps que trobarem, i a dormir d'hora que s'ha de matinar...

Al llit, començo a replentejar-me en si fer la llarga o la curta. Els temps de referència són 3 hores (+1h) per la curta, i 6 hores (+1) la llarga... aguantar 7 hores sobre la bici, crec que ho puc fer, i posposo la decisió  de quin recorregut fer a l'endemà en funció del temps que faci.

Quan sona el despertador, és negra nit, i no m'aventuro a prendre una decisió fins arribar a Sant Esteve d'en Bas. Pel camí vaig mirant el termòmetre del cotxe, i veig valors baixos per l'època de l'any en que estem, i que me fan decantar per fer el recorregut curt. Quatre gotes a l'alçada d'Amer, me fan, encara més, decidir-me pel curt.

Arribo, aparco, seguint les indicacions dels voluntaris de l'organització, i preparo la bici. Me vesteixo, i m'adono que no he agafat res de menjar... un motiu més per fer la curta, i no assumir cap risc.

Me trobo molts coneguts que m'animen a fer el recorregut llarg, però ja he pres la decissió i faré la curta.

Faig un cafetet i cap a la sortida... sóc dels primers en arribar, i m'adono que a primera fila no és el meu lloc, així que reculo fins possar-me a la quarta o cinquena. Comença a arribar gent, i el de sempre, gent que arriba dels últims que vol ser els primers, converteixen una sortida còmoda en una més complicada i plena de riscos.

Petardaso, i surten els de la llarga... uns minuts després, sortim els de la curta. Surten com una exàlació i jo m'arracono a un cantó i deixo passar als primers. Fins a Olot, rodem a un molt bon ritme, i ja començo a agafar companys de ruta. Tot i això, avui no tinc ganes de patir, i ni agafo riscos, ni sobrepasso aquell punt on comencen a fer mal les cames per portar un ritme per sobre del que estas acostumat.

Sortim d'Olot i afrontem Capsacosta. Començo a tenir gana. El conec de la 100% Tondo. Com no tinc res per menjar, l'afronto amb tranquil·litat, tanta que m'avancen fins i tot els cargols per la cuneta... fa molta xafogor, i començo a suar molt, excessivament, crec... en alguns punts, el traçat te deixa veure el recorregut del port darrera teu, i la imatge és brutal, amb una serp multicolor de quasi mil corredors en filera....

Pujant Capsacosta. Fotos del pare d'en Gerard

Arribo a dalt del port, i l'esperat avituallament.... en condicions normals no hagués parat, però veient que tinc gana, i que encara queda més de la meitat de la cursa, menjo una mica de fruita, i dos gots de cola.

Enfilo cap a baix... és una baixada molt suau i progressiva, i intento no anar molt depressa. Estic molt suat, i fa fred, cosa que me fa dubtar de si possar-me el paravents... passo i vaig amb un grup tranquilament fins a Sant Pau de Seguries.

D'aquí a Ripoll és més o menys planer, be, pica una mica cap avall, i començo a tirar del grup. Un integrant d'aquest grup me dona un relleu, i sento com un company seu, li recrimina aquest fet, dient-li que no es desgasti... Per favor!!! Quin mèrit te fer una marxa/cursa anant a rebuf d'un altre!?!? No és més gratificant arribar al final amb la sensació de haver fet la feina ben feta, que siguent un paràsit!?!? Així ens va en tots els àmbits!!!

Be, que al final contacto amb un altre grup més gran i més organitzat i enfilem cap a Ripoll a bon ritme, i miro de recuperar-me una mica. A mig camí, veiem un accidentat al marge esquerre de la carretera... l'estan atenent, però aquest fet fa frenar el grup...

Arribem a Ripoll i cap amunt... comencem l'ascens al Coll de Canes. Inicialment les rampes són més dures, i decideixo fer una paradeta tècnica, pixar i afrontar el port. Uns cinc quilòmetres durets, i trobem el segon avituallament... paro, menjo fruita, i faig omplir el bidó amb un refrec de taronja o llimona... no reconeixia el gust... un tram planer, un altre de baixada, i una pujada suau, que, i donat que comença a sortir el sol, i a escalfar una mica, afronto a plat, avançant moltes posicions...

A dalt de tot, l'organització per megafonia ens informa de la perillositat del descens fins a Olot... no pot ser!! Recordo com en Pere, m'havia comentat moltes vegades, que aquest descens es fa sense tocar el freno, i que hi ha molta visibilitat i llargues rectes. Així que començo a baixar, darrera un parell que van molt i molt lents... així que de seguit mels trec de sobre, i començo a fer la meva baixada... el solet m'està escalfant, i de seguit se seca la suor de la roba, i la sensació tèrmica millora molt, i m'animo a baixar com m'havia recomanat en Pere, sense tocar el frens... avanço a moltísima gent... hi ha un parell de corbes perilloses que l'organització s'encarrega de senyalitzar. Començo a sentir un sorollet que ve de la part davantera... concentrat a la conducció penso que que not tinc ben collada la roda, i afluixo una mica el ritme... arribem a Olot, i veig que és el portabidó que el porto fluix, i amb les vibracions fa soroll. Quin susto!!!

A partir d'aquí és un terreny planer, i començo a recollir cadàvers... gent que va cuita, que veuen unes espatlles de tamany XXL per avançar sense esforç... no m'importa, i veig que tinc unes 10 unitats darrera meu... arribem al desviament de la llarga i la curta, dubtes entre els cadàvers que porto a darrera... "si, aneu be", els hi confirmo que anem pel recorregut de la curta, i ja a Sant Esteve, afrontem els últims metres, i zas... els cadàvers que portava darrera ressusciten i me disputen l'esprint final. Indignat, intento lluitar, però l'esforç anterior ha fet mal a les meves cames, i entren per davant meu després d'haver anat descansats una bona estona. 

Arribo amb la sensació de que se m'ha fet curt... els magnífics paisatges i el brutal recorregut, me fan empanadir-me de no haver fet el circuit llarg i me faig el propòsit de fer-lo el proper any!!!

Tertúlia amb coneguts. En Pujolar que m'ha guanyat aquesta vegada. En Roberto, que després de 3 punxades ha decidit plegar a la curta...

No voldria finalitzar aquesta crònica sense felicitar a l'organització. Des de la recollida del dorsal, passant pel detall del cafetò matutí, la sortida ben dividida, senyalistes a cada cruïlla, a cada rotonda, a cada punt conflictiu... avituallaments copiosos, i variats... cronometratge amb xip... dinar final, i detall de maiot commemoratiu, i tot pel preu d'una marxa normal!!! Nois, no deixeu de fer aquesta marxa!!!

Chris Akringg - Five


Nova entrega de Chris Akringg.... Five!!!

Destrossades...


Primer de tot volia desitjar una ràpida recuperació a en Joan Duran després de la caiguda que va patir diumenge passat... es fa fissurar la tíbia per no se quants llocs, al impactar amb una pedra... no vulgueu sapiguer com va quedar la pedra... diuen que ara es graveta!!! Ànims Joan, que tenim molts quilòmetres per fer!!!

----------------------------------

Destrossades... així he deixat les vambes... van ser amb les que me vaig iniciar a córrer, i han sigut amb les que he reprès, aquesta aventura de córrer de nou...



M'han acompanyat fins aconseguir el meu primer objectiu... arribar als 10K per sota de l'hora... han aguantat fins l'ultim dia... un més, sortint un parell de cops a la setmana i ho he aconseguit... ara ja toca sortir per la muntanya, amb desnivells, canvis de ritme, divertir-me... com ahir, que vaig sortir amb en Dani, que no ha parat de córrer una setmana des que va començar, i me va portar amb el ganxo tota l'estona... però com be diuen, el que no et mata et fa fort!!! I lo divertit que és!?!?!?

Daaaale!!!!

Rocacorba, de nou...

   
Feia temps que una sortida me deixava baldat durant la tarda següent, però he de reconèixer que ahir a la tarda, tenia les cames com a pals, però, un somriure d'orella a orella, que delatava lo be que m'ho havia passat.

Uns quants, i sobre les bicis de carretera, vam decidir, pujar el port de Rocacorba, però sortint de Llagostera... vam sortir tranquils, però a un ritme alegre, que va donar el seu fruit, arribant a Cornellà de Terri a una mitjana propera als 30 quilòmetres per hora... aquí ja vam tenir els primers dubtes de per on anar... be, ho diré clar... ens vam perdre! Preguntant a uns beteteros de la zona, ens van indicar i vam anar fins a Banyoles, on comença el port, i aquí... marica l'ultim!!!

Jo vaig pujar, inicialment, amb en Duran... anàvem be, xerrant... veig que es pren un gel, i de cop el seu rendiment baixa... també he de dir, que el percentatge de les rampes augmentava... així que vaig decidir anar al meu ritme de pujada... entre 140 i 150 pulsacions i es va anar quedant... el tall entre el quilòmetre 8 i el 10, va ser dur, però poder vaig pujar millor que l'anterior vegada que ho havia fet...

Quan me quedaven un parell de quilòmetres, amagat en una grupeta, baixa en Quim uns metres per sota d'on estic jo, per fotrem un "hatxasu, i fer-me companyia una estona... va fer el mateix amb tots els que vam pujar, i és que està fort!!!

Altimetria de RAMACABICI

Al final coronem tots... amb un decalatge lineal entre el nostre estat de forma... 

D'esquerra a dreta: Alex, jo, Duran, Dani, Quim

Quan començava a sortir amb els del Club, recordo que en Duran, que per aquella època estava en molt bona forma, i corria molts dels campionats i curses de la zona, sempre fotia preses per continuar la ruta quan jo, en molt baixa forma, arribava l'ultim a tots els punts alts, que tradicionalment servien de punt de reunió, i me deixava sense reposar un segon.... així que, quan arriba, l'ultim,  tot suant, i encara bufant, començo a cridar (com feia ell), "va nois marxem que aquí agafarem fred!!!" Riguem una estona, i cap avall!!!

Fem una volta a l'estany, i comencem a establir contacte amb el que serà un nou acompanyat durant la resta de la ruta... el vent... o de cares, o esbiaixat, però sempre donant pel sac... 

Per sort, parem a agafar forces a un cèntric bar de Banyoles, i prosseguim la ruta de manera exemplar, fent relleus, i col·laborant en tot moment entre tots.... ha sigut el millor de la ruta... el problema era quan te quedaves despenjat!!! Tot això, les cames han arribat tocades, ja que el ritme de tornada, tot i el vent, ha sigut alegre...

Sembla que comença una nova etapa del grup dels dissabtes, on els reptes en forma de port seran la tònica a partir d'ara!!!