Calor

Modalitat: BTT
Distància total: 29,63 km
Desnivell de pujada acumulat: 532 m
Índex IBP: 42

De vegades es cometen errors.

El primer error del dia ha sigut quedar a les 9. El més adient, avui, i veient les temperatures que pronosticaven, era quedar-se a casa i dedicar el dia a la piscina o la platja. Peró no. Ens hem estimat aixecar-nos d'hora després d'una nit d'insomni, per la calor, i quedar per pedalar.

El segon error. Planificar una ruta durísima. Fa temps, que volem buscar un camí que va de la Bisbal a els Metges, donat que xerrant amb uns ciclistes a un bar de la Bisbal, ens van comentar la seva existència. Nosaltres escollim avui per mirar d'investigar.

Així que a l'hora comentada, enfilem cap a les Gavarres per mirar de trobar camí. Veiem que no arribem. En Carles te compromisos, així que ha de tornar a mig camí. Jo no vull arribar massa tard, ja que tinc dinar familiar. Els plans es van escorçant, i ens quedem amb la idea d'arribar als Metges.

Anem tirant, i el ritme és alt. Decidim anar pel Rocatal. A les primeres rampes fortes jo començo a tenir molèsties estomacals... be, l'esmorzar comença a pujar i baixar com si tingués un petit tall de digestió. Miro el pulsòmetre i vaig a tope!!! Decideixo afluixar el ritme i veure que passa.

Arribem al Rocatal i reposem uns minuts a l'ombra. Fa molta calor, és una calor seca d'aquelles que t'assequen la suor ràpid i no refrigeres. Decidim anar fins al Coll del Matxo Mort pels tobogans. Començo a trobar-me millor, però tampoc vull forçar massa.

La calor és sufocant, no paro de beure. Tots estem igual. En Carles te la sensació de que no tira. En Dani no pot respirar be, tot i tirar de ventolin, en Pep proposa tornar per un camí més obac i fresc.

Que be, pedalar a l'ombra. Sentir l'aire fresc refresca el maiot empapat ha sigut la millor sensació del dia.

Ara toca començar a baixar. Noto que cada vegada tinc més confiança i me deixo anar per llocs que fa un més no ho faria. Després de la gran "tabanada" que me vaig fotre ara fa més d'un any que no gaudia tant de la baixada. El neumàtic de darrera totalment gastat no me deixa frenar i estic obligat a passar a bona velocitat per xargais i passos que en altres condicions no faria. Segueixo a en Carles que és un bon baixador. En Pep me va ensenyant la roda, quan de cop deixo de sentir la remor de la seva baixada. Parem i no venen. Falta en Dani i en Pep. Esperem una estona i apareixen. A en Pep se li ha quedat bloquejat el nucli, emportant-se el canvi per endavant.

Toca tornar, i sense poder parar de pedalar, arribem a casa.

El millor: la recuperació. Hidratació per un tub... be, directament per gerra!!!!