Aprenent a descansar

   

Ho reconec, me va fallar el cap.

 

En això de l'esport, tant important és estar físicament be, com tenir una mentalitat de ferro que t'ajudi a superar les crisis que provoqui una falta de forces en algun moment.

 

Físicament soc dels últims "del montón", però crec tenir un cap ben posat a lloc, que m'ha fet superar moments de crisi, i que compensa molt aquesta falta de forma física.

 

Dilluns m'havia proposat pujar a Cambrils. És un port que farem de baixada quan fem l'Etape Barcelona-Andorra. La carretera comença a pocs quilòmetres de Coll de Nargó i va cap a Sant Llorenç de Morunys.

 

Així que després de treballar, equipat amb llums, reflectants, i tots els estris necessaris, enfilo carretera amunt.

 

Les primeres sensacions són dolentes, me fan mal les cames de la sortida de dissabte i diumenge, me costa moure el "desarrollo". La bellesa del paisatge, per contra m'empenta cap amunt per descobrir el que intueixo. La llum natural cada vegada il·lumina menys les muntanyes que m'embolten, i necessito encendre el llum de darrera per ser vist al circular pels antics i petits túnels. De cop me trobo pedalant cap enlloc donada la foscor que m'envolta.

 

En condicions normals seguiria pedalant fins aconseguir l'objectiu, Cambrils. Avui el meu cap només vol tornar a casa, les sensacions són dolentes, com ja he dit, i m'esta costant molt... ja no gaudeixo, i estic preocupat pels 3 quilòmetres que he de fer per la carretera "nacional" fins a Coll de Nargó.

 

Reculo, fa fred. Penso que tot hi això me sortiran trenta i pico quilòmetres i 500 metres de desnivell acumulat.. me conformo, però una part de mi no està contenta.

 

Dimarts decideixo descansar i alimentar-me be, per tal d'afrontar el meu petit repte a l'endemà.

 

Dimecres intento plegar, de la feina, puntual. Reconec, que aquest projecte m'està absorbint molt. És un repte tècnic molt important per mi, i no trobo mai l'hora d'anar a descansar a l'hotel.

 

Agafo la bici, i refaig el camí que vaig fer dilluns. El descans és evident, amb sorpresa veig com puc aguantar molt més "desarrollo" amb la mateixa pendent que dilluns. M'esperona. L'objectiu és a l'avast, gaudeixo de les vistes mentre pedalo.... flow!!!

 

En menys temps del que m'havien posat com a referència me planto dalt del port, i segueixo fins arribar al meu objectiu, Cambrils. Suposa una baixada extra d'uns tres quilòmetres que després hauré de tornar a pujar, però busco un no se que, una referència... entre la foscor confonc una pedra amb una badella, si, no rigueu!!!

 

Be, que he assolit el meu objectiu, tot i no trobar el premí físic, aquella foto, no se... tot això a les fosques!!!

 

La baixada, com sempre, a tota llet. Fa fred, i me replantejo aquestes incursions nocturnes... estic a 1.400 metres, i es nota.

 

Arribo a l'hotel, després de cincunta i pico quilometres i quasi mil metres de desnivell acumulat, i com sempre, mentre me dutxo, miro de fer balanç...

 

Primer me pregunto, com la gent se'n va a pujar els mítics ports Pirinencs i Alpins, quan hi ha aquestes meravelles tant aprop... be, no són mítics, me responc!!!

 

Segon me pregunto, com tot i conèixer la teoria, no l'aplico... tinc molt clar, que de vegades el millor entrenament és un bon descans, i estic emperrat en fotre'm canya dia, a dia... potser no vull pensar en... no se.

 

Be, crec que la llisó queda apressa i és molt important escoltar al cos abans de sortir. Que el descans és important per gaudir d'un bon dia de bici. I.... que guapo que és tot això!!!!! Us recomano planificar una sortida per la zona!!!

 

Apa, i aquí us deixo, el que hi ha a l'altra vertent del port que vaig fer i que ens espera en un parell de setmanes.... ja.

Serra Seca, venint de Solsona

Ostres quin totxo!!! Perdoneu!!!!