Fent els deures

Distància total: 39,00 km
Desnivell de pujada acumulat:1.058 m

Pendent màxima: 14,9%

Índex IBP: 85

La setmana passada ens vam quedar a punt de pujar al Puig d'Arques. La veritat que amb la panxa plena no venia de gust acabar de fer el cim, així que aquesta, després de moltes deliveracions i entrenaments intensos, hem decidit fer el pic més alt de les Gavarres... be... segons l'Arnau és la Gavarrenca, però és igual... està molt alt!!!

Per mi la ruta d'avui és molt important, donat que la última vegada que la vaig fer, vaig agafar una pàjara de nassos... així que avui era un dia bo per veure el meu estat!!!

Així que sona el despertador, una mica d'higiene i un got de llet amb torrades... preparo la motxilla, un parell de barretes per si peto... deixo una càmera... portava 2 després de que me petés una fent el carrilet, però semblava un camell amb tant de "bulto" a la motxilla, així que fora pes.

Agafo la bici, i noto que me falta alguna cosa... fa fred... serà això... quan porto uns metres... merda!!! el casc!!! Torno cap a casa per agafar-lo... enfilo a recollir al Miguel, i de cop sento el meu nom... és l'Arnau que me crida... s'apunta a patir una estona.

Arribem a casa d'en Miguel i ens està esperant, preparat, com sempre... no cal dir res més que bon dia... sortim...

Enfilem cap el Pla de Panedes tot xerrant, i anem cap el Roquetal... els camins estan collonuts...

Pujant al Roquetal... els camins estan al seu punt

La pujada fins al Roquetal és dura, no per les pendents, ni per la dificultat tècnica del camí, si no pels restes de la neteja del bosc... tronquets rodons que al pasar per sobre rodant i perds mitja pedalada... ara la cosa està molt millor que fa un temps pel pas dels 4x4...

L'Arnau i en Miguel al Roquetal

Un cop al Mas, seguim pujant, renoi quina suada, fins al Puig Gros... on comença una divertida zona de tobogans... el primer es baixa a tota llet i la pujada és fa amb la inèrcia, el segon, ja no arribes a dalt, i s'ha de pedalar una mica... la veritat que costa molt agafar el ritme de pedalada ja que te quedes clavat... el tercer m'ha deixat amb el plat del mig en ple esforç i no m'he atrevit a passar al plat petit, per no trencar res, que m'he quedat clavat amb les cames totalment agarrotades, ja que no podien amb l'esforç... peu a terra i caminar una mica per eliminar el dolor... a dalt, paradeta al cantó del dipòsit per refer-nos una mica.

Seguim en costant ascens, (després vindrà la recompensa) i passem pel Puig del Matxo Mort... arribem a Can Sitxes amb la llengua fora... trobem a uns nois que estan menjant una mica de fruita... els saludem, i ens saluden... segueixen al seu rotllo i fan l'intent de sortir quan nosaltres també volíem sortir... jo dic "...deixem passar primer als professionals...", i sembla que s'emprenyen... el comentari no anava amb cap mala intenció, mes aviat donava constància del meu estat de forma pèssim, però be... els hi demano disculpes si realment s'han molestat. Sembla que tiren cap a els Metges... nosaltres en direcció contrària... en constant ascens cap al Puig d'Aiguabona...

El caminet és guapo, però dur... de seguit tornem a baixar, trobem un corriol que porta directament cap el Puig d'Arques, però decidim anar per la pista... arribem a la zona pavimentada i fem algun intent de posar en pràctica les tècniques d'spining per tal de pujar, però les forces ja no són el que eren, i ens conformem amb pujar a "platillo", xino, xano!!!

Arribem a dalt, i trobem una colla que estan reposant a peu de l'antena... ens saludem i segueixen al seu rotllo... nosaltres ens fotem una barreta de cereals i aprofitem per pujar al mirador... la sensació de tranquil·litat i pau és impressionant, encara que avui no podem gaudir de les magnifiques vistes que hi ha donat que la visibilitat és molt dolenta.

Antena del Radar metereologic

A dalt, entre els vertigens de l'Arnau, dibuixem la ruta de tornada, i localitzem alguns punt singulars de les nostres contrades... decidim baixar per Romanyà intentat fer alguns corriols nous que li va ensenyar en J. Duran a el Miguel en una sortida anterior...

L'Arnau i el Miguel al mirador del Puig d'Arques

El grupet al mirador... autofoto collonuda!!!

La baixada sense incidències, be, a la pista formigonada trobem a un personatge que puja amb un 4x4 i ens diu que si estem fent exercici... que això és molt dur!!! Jo li dic que res, que això és per fer l'apertiu... és posa a riure i s'aparta per que passem... gràcies.

La baixada és fa per una pista que antigament estava asfaltada, ara està desfeta amb tot de pedres del tamany d'un puny que poden fer fotre un ensurt... al final així ha sigut... l'Arnau a punxat... el nano no portava recanvi de càmera, així que el Miguel li dona la seva... és Spezialized... caxondeo, ja que soc un defensor aferrim de la marca... després d'una estona barallant-se amb la roda, es trenca l'obús da la vàlvula... i encara més caxondeo... portem dos en poc temps!!! Li deixo la meva i al final seguim...

Punxada de l'Arnau

Passem per Font Josepa i arribem a Romanyà on trobem unes quantes noies molt perifollades que feien molt de goig... anaven a un casament!!!

Ara agafem un tall de carretera terciària o quartaria fins al Puig d'en Ponç, on agafem un corriol tot baixada fins a Santa Cristina... divertit i intens... els meus braços han quedat fet caldo, encara que he tingut un parell d'ensurts amb la cadena...

Arribem al carrilet i enfilem cap a Llagostera... parem a fer un beure a la Font Picant, on estem una estona comentant la sortida... maca, maca...

Seguim pel carrilet i ens passen uns senyors d'una certa edad... com anaven... el Miguel és pica i marca un ritme durillo... jo aguanto una estona, però no puc més i tiro la tovallola... al final m'esperen a prop de Can Rauric, i seguim fins a casa...

Track al WIKILOC

Bones sensacions, sobre tot pel Miguel que s'el veu progressar dia a dia... l'Arnau... una màquina!!!

En record d'en Xavier Novell que va morir en un accident el passat dimarts quan entrenava.