Pedalada contra el canvi climàtic - Llagostera



Avui tocava posar-li fre al canvi climàtic... i fer el poble una mica més net i silencios!!!

Uns 100 participants hem anat a fer un recorregut d'uns 17 quilometres, passant pel centre del poble, el carrilet, la zona de les pomeres de Caldes... divertit veure la caravana de 100 ciclistes!!!



Recorregut urbà. Foto Club BTT Llagostera


Al final del recorregut, l'ajuntament ens ha obsequiat amb un bon entrepà per recuperar forces...


L'esmorzar. Foto: Club BTT Llagostera


Molta gent, i molts nens, que això és l'important.



Fent els deures


Distància total: 39,00 km
Desnivell de pujada acumulat:1.058 m
Pendent màxima: 14,9%
Índex IBP: 85

La setmana passada ens vam quedar a punt de pujar al Puig d'Arques. La veritat que amb la panxa plena no venia de gust acabar de fer el cim, així que aquesta, després de moltes deliveracions i entrenaments intensos, hem decidit fer el pic més alt de les Gavarres... be... segons l'Arnau és la Gavarrenca, però és igual... està molt alt!!!

Per mi la ruta d'avui és molt important, donat que la última vegada que la vaig fer, vaig agafar una pàjara de nassos... així que avui era un dia bo per veure el meu estat!!!

Així que sona el despertador, una mica d'higiene i un got de llet amb torrades... preparo la motxilla, un parell de barretes per si peto... deixo una càmera... portava 2 després de que me petés una fent el carrilet, però semblava un camell amb tant de "bulto" a la motxilla, així que fora pes.

Agafo la bici, i noto que me falta alguna cosa... fa fred... serà això... quan porto uns metres... merda!!! el casc!!! Torno cap a casa per agafar-lo... enfilo a recollir al Miguel, i de cop sento el meu nom... és l'Arnau que me crida... s'apunta a patir una estona.

Arribem a casa d'en Miguel i ens està esperant, preparat, com sempre... no cal dir res més que bon dia... sortim...

Enfilem cap el Pla de Panedes tot xerrant, i anem cap el Roquetal... els camins estan collonuts...

Pujant al Roquetal... els camins estan al seu punt

La pujada fins al Roquetal és dura, no per les pendents, ni per la dificultat tècnica del camí, si no pels restes de la neteja del bosc... tronquets rodons que al pasar per sobre rodant i perds mitja pedalada... ara la cosa està molt millor que fa un temps pel pas dels 4x4...



L'Arnau i en Miguel al Roquetal

Un cop al Mas, seguim pujant, renoi quina suada, fins al Puig Gros... on comença una divertida zona de tobogans... el primer es baixa a tota llet i la pujada és fa amb la inèrcia, el segon, ja no arribes a dalt, i s'ha de pedalar una mica... la veritat que costa molt agafar el ritme de pedalada ja que te quedes clavat... el tercer m'ha deixat amb el plat del mig en ple esforç i no m'he atrevit a passar al plat petit, per no trencar res, que m'he quedat clavat amb les cames totalment agarrotades, ja que no podien amb l'esforç... peu a terra i caminar una mica per eliminar el dolor... a dalt, paradeta al cantó del dipòsit per refer-nos una mica.

Seguim en costant ascens, (després vindrà la recompensa) i passem pel Puig del Matxo Mort... arribem a Can Sitxes amb la llengua fora... trobem a uns nois que estan menjant una mica de fruita... els saludem, i ens saluden... segueixen al seu rotllo i fan l'intent de sortir quan nosaltres també volíem sortir... jo dic "...deixem passar primer als professionals...", i sembla que s'emprenyen... el comentari no anava amb cap mala intenció, mes aviat donava constància del meu estat de forma pèssim, però be... els hi demano disculpes si realment s'han molestat. Sembla que tiren cap a els Metges... nosaltres en direcció contrària... en constant ascens cap al Puig d'Aiguabona...

El caminet és guapo, però dur... de seguit tornem a baixar, trobem un corriol que porta directament cap el Puig d'Arques, però decidim anar per la pista... arribem a la zona pavimentada i fem algun intent de posar en pràctica les tècniques d'spining per tal de pujar, però les forces ja no són el que eren, i ens conformem amb pujar a "platillo", xino, xano!!!

Arribem a dalt, i trobem una colla que estan reposant a peu de l'antena... ens saludem i segueixen al seu rotllo... nosaltres ens fotem una barreta de cereals i aprofitem per pujar al mirador... la sensació de tranquil·litat i pau és impressionant, encara que avui no podem gaudir de les magnifiques vistes que hi ha donat que la visibilitat és molt dolenta.


Antena del Radar metereologic

A dalt, entre els vertigens de l'Arnau, dibuixem la ruta de tornada, i localitzem alguns punt singulars de les nostres contrades... decidim baixar per Romanyà intentat fer alguns corriols nous que li va ensenyar en J. Duran a el Miguel en una sortida anterior...

L'Arnau i el Miguel al mirador del Puig d'Arques



El grupet al mirador... autofoto collonuda!!!

La baixada sense incidències, be, a la pista formigonada trobem a un personatge que puja amb un 4x4 i ens diu que si estem fent exercici... que això és molt dur!!! Jo li dic que res, que això és per fer l'apertiu... és posa a riure i s'aparta per que passem... gràcies.

La baixada és fa per una pista que antigament estava asfaltada, ara està desfeta amb tot de pedres del tamany d'un puny que poden fer fotre un ensurt... al final així ha sigut... l'Arnau a punxat... el nano no portava recanvi de càmera, així que el Miguel li dona la seva... és Spezialized... caxondeo, ja que soc un defensor aferrim de la marca... després d'una estona barallant-se amb la roda, es trenca l'obús da la vàlvula... i encara més caxondeo... portem dos en poc temps!!! Li deixo la meva i al final seguim...


Punxada de l'Arnau

Passem per Font Josepa i arribem a Romanyà on trobem unes quantes noies molt perifollades que feien molt de goig... anaven a un casament!!!

Ara agafem un tall de carretera terciària o quartaria fins al Puig d'en Ponç, on agafem un corriol tot baixada fins a Santa Cristina... divertit i intens... els meus braços han quedat fet caldo, encara que he tingut un parell d'ensurts amb la cadena...

Arribem al carrilet i enfilem cap a Llagostera... parem a fer un beure a la Font Picant, on estem una estona comentant la sortida... maca, maca...

Seguim pel carrilet i ens passen uns senyors d'una certa edad... com anaven... el Miguel és pica i marca un ritme durillo... jo aguanto una estona, però no puc més i tiro la tovallola... al final m'esperen a prop de Can Rauric, i seguim fins a casa...




Bones sensacions, sobre tot pel Miguel que s'el veu progressar dia a dia... l'Arnau... una màquina!!!


En record d'en Xavier Novell que va morir en un accident el passat dimarts quan entrenava.

Prospecció pel recorregut de la Marxa per Parelles



Distància total: 19,33 km
Desnivell de pujada acumulat: 598 m
Pendent màxima: 19,4%

Índex IBP: 53


El Club BTT Llagostera, ja fa dies que està preparant la II Marxa per Parelles que és celebrarà al desembre... el dissabte en Pep ens va convidar a fer la ruta amb uns companys seus de feina, però havíem quedat en Miguel i jo per anar als Metges a una altre hora, i ja no hi havia temps de refer els plans... en definitiva, que me vaig quedar una mica amb les ganes... be, d'aquells moments que no saps que fer, tens dos opcions, i no saps quina escollir, donat que totes te van be... així que en Pep me va passar el track per fer un cop d'ull quan pogués...

Avui, m'he despertat amb les cames una mica pessades... no se de que... Al final, després de molt pensar-m'ho, m'he decidit a fer el recorregut...

Com sempre, esmorzar i agafo la bici, són dos quarts de 10... que tard!! Surto ja!!!

Ahir va ploure i els camins estaven molt pesats... costava avançar, així que m'ho vaig prenent amb calma, donat l'esforç extra que s'ha de fer... el recorregut te uns 3 quilometres incials de planeig i després 5 quilometres de pujada constant, molt guapa, pel meu gust, que ens portarà a dalt de tot d'una muntanya on hi ha unes vistes magnífiques.... (no es pot dir res més!!!)

Vistes cap a Llagostera

Segueixo, gaudint de les vistes a les dues bandes de la carena, sent ara el recorregut més trencacames...

Vistes des d'un altre punt més endavant

Sobre el quilometre 10,5 trobo la dificultat del dia, una baixada molt tècnica que fa que hagi de posar el peu a terra... segur que hi ha gent que gaudeix baixant per aquí, però jo no acabo de sentir-me còmode...

A partir d'ara, el recorregut discorre per corriols estrets, estrets, amb poques escapatòries i llocs per avançar... els canvis de pendent són constants i el canvi pateix de valent i les meves cames encara més!!! Quedo ben xop!!!

Una altre pista... algú ha vist aquesta pedra?

Paso per una altre zona, on els símptomes de la tardor són evidents...

La Tardor ja és aquí!!!

Ja pel quilometre 17 veig que se'm fa tard, així que decideixo avortar la ruta i anar cap a casa... podria ben be ser el recorregut curt de la marxa.

Serà una ruta molt maca.

Copa Gironina - Sant Gregori

Avui no he anat a participar a la marxa de la Copa Gironina a Sant Gregori... només volia acompanyar als nens de Llagostera i veure una mica l'ambient... i fer algunes fotos.







Per part dels nens, 4 que venien de Llagostera, l'Arnau que ja te una mica d'experiència en aquestes curses, el seu company Agustí (és correcte Arnau?), la Xenia, que era la seva segona cursa, i la Gina, que s'estrenava en això de les curses.

Tornem a casa amb una nova copa de la Xenia i dos nous corredors que sembla que tornaran... llàstima de la sortida de cadena al principi de la cursa de l'Arnau, que l'ha provocat que és poses molt nerviós i perdes un molts bon metres en un moment on s'ha equivocat de camí... la remuntada ha sigut molt dura i ha quedat al mig de la taula...

Al final s'haurà de fer un equip infantil de BTT a Llagostera!!!


CLASIFICACIONS

Nou calendari de sortides del Club BTT Llagostera

Ja hi ha nou calendari de tardor/hivern per les sortides del Club BTT Llagostera.


S'inicia el proper diumenge amb una pedalada popular contra el canvi climàtic, i finalitza pel febrer amb una sortida per mainada. Pel mig, un bon grapat de sortides de pur BTT.

De bar en bar...

Distància total: 38,67 km
Desnivell de pujada acumulat: 843 m

Índex IBP: 63


No, no m'estic donant a la beguda!!!

Havíem quedat després de posposar la sortida al Cap de Creus per anar als Metges, així que me vesteixo... un altre cop la pregunta... màniga llarga o curta??? Mig, mig... samarreta tèrmica, maiot i xaleco... m'he deixat els manguitos!!! A les vuit en punt quedem a casa del Miguel, passem pel caixer automàtic i a pedalar....

Anem cap el Pla de Panedes i baixem el corriol dels Escuts... anem cap a Cal Soldat i comencem a pujar... xerrant, xerrant, ens descuidem de respirar, arribem a la Cabra Penjada esbufegant... i amb una mica de calor... trèiem una capa... en Miguel es vol fer una foto...

A la Cabra Penjada

Seguim pujant... el dia està molt "tapadot" i comencen a caure les primeres gotes... seguim!!!

Avui en Miguel està que se surt a les pujades, està aplicant la seva nova tècnica adquirida a les clases d'spining... me deixa "tirat" a totes les pujades... jolin amb "l'estage"

Com porto el GPS m'ha d'esperar, però quan arribem a la pista que ja coneix, me deixa totalment clavat a la pujada, mentre ell marxa... me'l trobo a Can Cabruja sentat en una pedra donant la sensació que porta mitja hora esperant... no m'ha tret més de 200 metres, però ja se'l veu feliç... que cabrito!!

Ara me toca a mi, i baixo cap a Els Metges a tota llet... cau una barreta de proteina amb sal i pebre (butifarra) a la brasa, acompanyat de un bon tall de pa de coca... talladet i tornem-hi...

Com sempre les vistes a les Medes... magnífica



Com sempre la tornada s'ha de fer per la baixada que hem fet fa un moment, amb la salvetat que ara és de pujada i portem la panxa plena... seguim xarrant i pujant... arribem de nou a Can Cabruja, i enfilem cap el cementiri del Jueus i el Puig del Molí... arribem al trencant per anar al Puig d'Arques... ens mirem, en Miguel diu que pujar ens costarà molt en les condicions en que estem... parem!!! Estem situats un a cada cantó del camí, en paral·lel, ens mirem i li dic... "a mi no m'ho diguis dos vegades... tornem?"... ni una paraula i comencem a girar les bicis... reculem cap a casa, que ja hem patit prou...

Comencem a baixar, i al arribar al Coll de Matxo Mort, un senyor, ja amb una edat, ens fa gestos com que parem, porta una pinta un tant estranya... mocador al cap, gorra de beisbol, casc, tot a l'hora... diu que puja gent... ens parem, i comencen a passar un altre senyor... mentre estant ens pregunta "...d'on veniu?", "...dels Metges", "... però d'on veniu?", jo penso... no s'entera... en Miguel li diu "...de Llagostera", i sembla que aquesta resposta li agrada més... jo no entenc res, però quan les senyores que venien darrera arribem a dalt, inicio la baixada de nou... encara estic flipant i crec que encara està esperant que li preguntem d'on ve ell!!

Seguim baixant, fins a trobar la riera Verneda... ara ja anirem tota la estona pel camí que va paralel a la riera... la baixada és molt ràpida, salts cada pocs metres que aprofitem a tope... m'ho passo "teta", encara que tinc un parell d'ensurts amb la roda de davant, i és que no acabo de sentir gaire "feling" amb aquest neumàtic per dirigir la bicicleta, tot i que estic molt content a la de darrera... magnífica rodadora i tractora.

Arribem de nou al Pla de Panedes i ensenyo al Miguel un nou camí, que me van ensenyar a una sortida del Club, que va aproximadament del Tossal de Can Bota fins a la Casa Nova d'en Llorenç... ja aquí xerrant, xerrant enfilem cap a Llagostera, on decidim anar a Can Cassoles, per veure si veiem a en Pep, que ens havia convidat per anar a fer una volta d'inspecció al recorregut de la cursa per parelles del Club Btt, que hi haurà al desembre, però com sortien a les 9 i nosaltres havíem quedat a les 8 vam declinar la convidada... no hi són, però aprofitem per fer petar la xerrada una estona fent una cerveceta...

Apareix un senyor molt amable i ens diu que som afortunats, i ens regala una samarreta del "Cycle Tourism Congress", és veu que és un congres que fan a Santa Cristina durant l'1, 2, 3 i 4 d'octubre i xerran del cicloturisme enfocat més al empresaris... també ens comenta que hi haurà un parell de marxes, una de 50 quilometres amb esmorzar a Llagostera a càrrec de l'Ajuntament, i una altre de 150 quilometres que organitza la federació... xarrem una mica i marxa..

Com m'ha regalat una samarreta... li posi el link

Al final arriben en Pep i els seus companys i comentem una estona la jugada...

No se si he passat més estona als bars que pedalant... però m'ho he passat teta!!!



A la tarda i amb les cames fetes caldo, juntament amb altres membres del Club BTT hem fet la prospecció del circuit de la pedalada contra el canvi climàtic... 15 km teòrics que han sortit quasi 18... això s'ha d'escorsar!!! Dormiré de collons!!!

Volta a Cap de Creus - Posposada

Be, com diu en Miguel: "Ja som grans, tenim una edat, i no me puc mullar que me constipu... "

Així que veien les prediccions del temps per demà, i veient el que ha fet avui (pluja i vent)... posposem la sortida a Cap de Creus fins a data indefinida.

Demà, per compensar, intentarem fer tots els cims de les Gavarres!!!

Be, tots? Intentarem esmorzar als Metges (o no?) i pujada al Puig d'Arques.


Si no plou!!!

La revolució dels petit gestos ha començat!!!

Aquest any 2009 la "Setmana de la Movilitat Sostenible i Segura" comença el 22 de setembre...

A Llagostera, el Club BTT Llagostera, juntament amb l'Ajuntament, organitzen una pedalada contra el canvi climàtic que tindrà lloc el dia 27 de setembre.



El recorregut és apte per a tot-hom i en els seus 15 quilometres de longitud no te cap dificultat tècnica. De fet el traçat, és molt semblant al que organitza el club per les sortides de la mainada.

La sortida serà a les 9:30h, al Pavellò Municipal d'Esports, i al final hi haurà esmortzar gratuït per tots els participants, que s'haurà de reservar mitjançant el telèfon: 972 83 17 07.

Congelat!!!

Aquest matí no tenia ganes d'agafar la bici, i més després del que va ploure ahir... després de dinar, estava sentat davant la pantalla de l'ordinador i dic... una sortideta ara? a Caulés?

Carrego la motxilla, i me vesteixo... bufa el vent, màniga llarga o curta? curta!!! Agafo la bici i a pedalar...

Pujo per Creu de Serra... be, bones sensacions... a mi sempre me va més be sortir després de dinar, que no al matí... pujo fins a Santa Ceclina amb el plat del mig... aquesta vegada tota la pujada... arribo a dalt a 170 pulsacions... renoi, encara me queden 10 pel màxim!!!

Començo a baixar i el cor comença a anar una mica menys accelerat... torno a pujar... fins al "merendero", estic en terreny molt conegut... pujo amb el molinet però avui sense tocar terre!!!

Just al "merendero" me sona el telèfon... és de la feina... estic de vacances, així que ja el trucaré després... segueixo pujant... i pujant!!!

No recordava tanta estona pujant... segueixo amb el molinet, fins arribar a l'ermita de Caulés... al cantó hi ha una casa rural i hi ha uns turistes llegint i prenent el sol... els hi dec de fer gràcia i deixen de fer el que feien i es queden mirant com afronto els últims metres de la pujada... els saludo!!!

Caulés - Foto: Helena Ordoñez (Gràcies)

Segueixo pujant... la suada ja és important i el vent és fred... arribo al Puig Ventós... aquí comença l'esperada baixada... però fa fred... estic empapat en suor i l'aire fa que la sensació de fred, sigui molt forta... per sort la baixada no dura gaire...

Tornem a pujar... del Collet de Terra Negre (250 m aprox) fins al Coll de la Mallorca (417 m)... en 1,2 km... això me dona una pendent mitja de 14%... de seguit poso el molinet i pim-pam vaig pujant... intento no mirar amunt i pim-pam... vaig pujant... la veritat m'animo, ja que la última vegada que vaig pujar, vaig haver de parar unes quantes vegades... pim-pam... vaig pujant.

Veig el final i me dic... quins collons de tiu, t'ho has fet del tiron!!! però no!!! no és el final... la pendent continua... merda... segueixo pujant...

Al mig de la pujada, hi ha unes zones per interceptar l'aigua que fan l'efecte òptic de que s'acaba, però no... segueix...

Així en tres ocasions... a la última, quan faltaven 80 metres per coronar, i coincidint amb un augment de la pendent... no puc més... les meves cames encara poden, però el meu cap no... així que baixo de la bici, i faig aquest 80 metres a peu... no paro de suar... del meu nas no paren de caure gotes de suor del cap... la temperatura ha baixat molt... començo a tenir fred... aquí decideixo avortar la ruta, i tirar cap a baix... és una pendent molt pronunciada, però que en pocs quilometres estaré a casa... baixo el més de presa que puc, per tal d'escorçar l'agonia, no se que és pitjor... al final arribo a casa i me foto una dutxa ben calenta... feia temps que no sentia aquesta sensació... el meu cos estava vermell com quan surts a ple hivern amb temperatures extremadament baixes... m'havia de haver portat alguna cosa d'abric a la motxilla... la propera.

Al final han sortit quasi 25 quilometres i 790 m de desnivell acumulat...





Després de la dutxa un cafè amb llet ben calentet i demà ja veurem... el temps dirà!!!

Recuperant el temps perdut

Avui he rebut un mail del Miguel... ha estat fora aquest cap de setmana llarg i no hem coincidit per sortir junts... així que llegeixo i me diu: "Veig que aquest cap de setmana llarg has fet campana... que sàpigues que jo, encara que de relax, he provat l'espining i m'he fotut molta canya"

Que "cabrito"... s'ha fet un "estage" d'entrenament per fotrem canya les properes sortides... i no havia dit res!!!

Així que després de dinar començo a rumiar...

1. el dissabte sortida xunga a ritme suau donat que al Manel li van deixar una bici que no hi anava ni cap enrere...
2. diumenge que feia un dia de son (je, je)

... així que m'agafo el mallot, el culot, la bici... obro la porta del garatge... merda plou!!!

Torno a casa i torno a vestir-me normal... vaig a fer un cafè i a comprar un portabicis pel cotxe a l'Oscar...

Arribo a casa més desplomat que un gall d'indi el dia de Nadal (que són de cars aquests aparells per portar les bicis penjades!!!) i me dic... he de recuperar el temps perdut... així que m'és igual si plou com si no plou... surto!!!

La ruta... la meva, la rapideta, la Shell!!! i si no plou ja veurem...

Inicialment he començat a ritme de "Verano Azul", però un "capu...io" intentant emular a l'Ari Batanen, m'ha avançat amb un cotxe pel camí, aixecant una de pols impressionant... així que m'he desviat per un corriol, i aquí s'ha encès la xispa i he començat a tirar a tope... a la zona de Santa Ceclina he dubtat entre tirar cap a casa o fins al Castell, però mirant el cel, he decidit tirar cap a casa, i he encertat, ja que de seguit ha començat a ploure...total:18,7 km a 18,4 km/h de mitjana i 202 m de desnivell acumulat... no està malament per una "sessió d'spining"!!!




Gorges de Salenys

El passat diumenge 30 d'agost vaig desviar-me de la ruta en btt uns moments per veure les Gorges de Salneys... vaig fer un comentari com que algun dia havia de convèncer al Manel per fer la via ferrada que hi ha a la zona...

El dijous, mentre estava dinant sona el telèfon... m'ha entrat un sms... diu: "Hola nene. He conseguido arnes y zipper para ti. Esta noche hablamos y hacemos planes." És en Manel que ja està maquinant de les seves!!!

Penso... Renoi... va en serio això de fer la via ferrada... jo només havia fet una a Andorra fa molts i molts anys... quin cague!!!

Sopant decidim pujar avui al matí, que és festiu, i fer-la... quedem a les 9 a casa meu... me recull i marxem cap a Romanyà... entre el quilometre 4 i 5 deixem el cotxe a una pineda que hi ha a la dreta i anem cap a les Gorges...

Aproximació
Anem fins a la Font de Panedes i pugem per un corriol, desviant-nos a la dreta per un corriolet que descendeix fins a la riera... menys de 20 minuts a peu.

Preparació del material
Portem un arnes d'escalada, un zipper, casc i guants... apart de vestimenta mes o menys esportiva... res més.

Als peus de la ferrada ens posem l'equip.

Via Ferrada
Comença al pou de les Gorges... quins records de joventut... vam estar tot un cap de setmana bombejant aigua per tal de buidar-lo i recollir el tresor de totes les ofrenes dels pagesos per tal de que hi hagués prosperitat... ni el vam buidar... ni crec que hagi tresor!!!

Iniciem el pas per una escletxa entre dos roques molt poc separades, que ens permet recolzar-nos a les parets...



Un cop superada la primera fase, molt prometedora per cert, deixem enrere una tirolina que deu ser per baixar... a més no portem l'equip necessari... seguim vorejant la paret, fins que arribem a un pont tibetà...



el creuem...



Després d'un petit obstacle en forma de roca, arribem a un segon pont tibetà, aquest més llarg i alt...





Aquí ja caminant entrem a una zona on s'ha de pujar lateralment per una petita cascada on les parets es van tancant. Ara ve una zona d'escales i roca...



... que ens portarà fins a un pont a 10 metres d'alçada... aquí ja tenim dominada la tècnica dels ponts i quasi no ens movem...



Pugem una escala...



... i arribem al pont de fusta... molt espectacular... però a l'hora molt fàcil de sortejar...



Final de la ferrada i cap a esmorzar!!!

Tornada

Sortint del pot seguim el corriol fins al GR-92 que apareix perpendicular... el prenem a l'esquerra fins al camí d'aproximació.

Una experiència més, encara que les sensacions són molt diferents a anar en bici, o en moto...

Copa Gironina - Bescanó - Volta Curta

Distància total: 17,16 km
Desnivell de pujada acumulat: 738 m

Índex IBP: 70

Avui tocava acompanyar a l'Arnau (ara si!!!) a Bescanó per disputar la copa Gironina... nosaltres aprofitaríem per fer la marxa que surt uns minuts després, però.... l'Arnau va patir un accident quan entrenava aquesta setmana (Recuperat ràpid que el 19 anem al Cap de Creus) i no ha vingut... així que decidim anar, i portem a la filla del Miguel que disputarà, amb els seus 5 anyets, la seva primera cursa!!

Pensàvem que primer sortirien els nens, i després els adults, però no ha sigut així... ens hem perdut el primer podi de Llagostera a la copa Gironina, ja que la Xenia s'emporta la seva primera copa en aquest mon del btt.

Nosaltres sortim a la marxa per fer el circuit curt... 20 quilometres aproximadament... a la sortida coincidim amb l'Oscar (de Medina Bicis) que també s'ha apuntat a fer la "patatada", com diu ell.

Moment de la sortida de la "patatada", com diu l'Oscar

Iniciem la cursa i sortim els últims... només sortir una pujada impressionant de 3 quilometres per asfalt... aquí ja cadascú es posa al seu lloc... jo a l'ultim!!! Be, al final de la pujada, un noi d'uns 13 o 14 anys va donant tombs de banda a banda de la carretera i li dic que posi el plat petit que si no es rostirà... me fa cas i me comenta que és la seva primera vegada que fa la volta llarga... es queda a la pujada i segueixo...

Jo, l'ultim. Foto TRAFACH

En Miguel pujat la primera pujada. Foto: TRAFACH

Ara comença un descens per un corriol molt divertit... me trobo al Miguel i me diu que ha petat a la pujada... no és troba gaire be... així que junts seguim camí... passem a unes noies i altres participants.... ja no som els últims!!!

Ara toca pujar de nou... plat petit i quasi 2 quilometres de pujar i pujar... arribem a La Miquela i comencem un descens guapo, guapo!!!

Després iniciem un tram trencacames fins al quilometre 8 i mig... on ens separem els de la volta llarga i la curta... sobre el quilometre 9 i mig comencen a avançar-nos els pros!!! El primer ens avisa cridant uns metres més enrere... encara l'estic buscant per que me torni les enganxines de la bici... uns segons més tard, passen un grup de 3 o quatre que el persegueixen... comença el nostre petit calvari... ens comencen a passar tots els corredors que fan la volta llarga i disputen la cursa... evidentment se'ls hi ha de deixar pas... als camins amples no hi ha problema, t'acostes a la bora i ells passen, però als corriols!!! si no hi cap més que un!!! T'has d'apartar! A destacar la mala educació d'alguns i la bona educació dels altres... el bon rotllo del equip Bicicletes Esteve... nois, molt educats!!!

Seguim pedalant, apartant-nos a cada demanda de "pas" que ens fan... circulem per corriols molt guapos, a l'ombra i amb parades constants per deixar passar als que venen... al quilometre 13 (mala sort), en una petita baixada, me demanen pas... me diu: "Quan puguis, si us plau..." segueixo i veig un forat al corriol... m'aparto, i me foto un cop al coll amb una branca impressionant... això fa que no me pugui apartar de cop i el noi que venia per darrera me doni un cop també amb molta força... li demano disculpes i ell me les demana a mi... diria que era en Nava que el vaig seguint pel seu bloc.

Veig que estic sencer, després de fer d'esparring de aquest tros de tiu, i ja començo a donar-ho tot... queden uns 5 o 6 quilometres... el Miguel es queda enrere a les pujades, però m'atrapa a les baixades ja que aprofita que va amb els "pros" i jo m'aparto per que passin... arribem al quilometre 14 i comencem a baixar, i baixar... que guapa la baixada... aquí no ens passa ningú!!!

Tornem a pujar, una altre forta pendent, que ja no aguantem i fem una mica a peu, una altre mica a cavall... i ara arriba la baixada més tècnica del circuit... renoi quines corbes, quines pendents... que guapo, però que aprop de fotrem una nata...

Última pendent, i ja se sent la música de la zona de meta... últim esprint... i en una zona plana completament, enganxo un xargai de no res, i estic a punt de fotrem la nata de la meva vida, ja que anava a una bona marxa... al final, quan ja mi veia al terra, no se com, m'he salvat i he adreçat la bici... arribo al circuit dels petits... i renoi quina baixadeta els hi han fotut als nanos, i entro a la zona de meta... de cop el meu nom sona entre la gent... és en Vicenç que m'anima (Gràcies company)... arribo a meta i busco als companys... el Miguel ha entrat davant meu, l'Oscar ha acabat la "patatada" uns 15 minuts abans que nosaltres... segons el meu GPS 1 hora 56 minuts... content!!!





Crònica i fotos de la cursa pel CLUB CICLISTA SERINYÀ
Fotos de la cursa pel CLUB CICLISTA TRAFACH

Quant tot va malament, recorda, pot anar pitjor

Ahir me vaig anar al llit amb ganes de fer una mica d'exercici, i és que només vaig poder fer un parell de sessions de gimnàs, el dilluns i el dimarts, per motius de feina. La setmana ha set dura i necessito cremar adrenalina... així que me proposo fer una sortida suau per reservar energies pel diumenge a la Copa Gironina.

M'aixeco d'hora i està enubulat... la temperatura fresca però ideal per anar en bici... decideixo anar fins a Girona i tornar pel carril, sense presa però sense pausa...

Inicio camí... només sortir de Llagostera, i acostumat al tall del carrilet per la construcció d'un col·lector vaig pel desviament... però veig que ja han restablert el pas original... primera cagada sense importància.

Enfilo cap a Cassà, és d'hora i només me creu amb les iaies que porten el gos a passejar... com matinen aquestes dones... que tindran que fer la resta del dia?

Arribo a Cassà sense incidències, i a l'alçada del polígon (que poc m'agrada aquest pas), a una corba, noto que la bici marxa d'una manera poc habitual... ja mosquejat, m'adono que la roda de davant va una mica fluixa... vaig controlant la pressió i sembla que no perd, o si ho fa, molt lentament.

Passo per Llambilles, content, porto bon ritme, però... sembla que la roda va més fluixa, sense importància segueixo... a Quart, començo a tenir problemes de direccionalitat... sembla que he perdut pressió i que a les rectes s'aguanta, però a les corbes és nota molt... miro de trobar un lloc còmode per canviar la càmera...

Desmuntant la coberta, veig que encara hi ha fangueig de la marxa d'es Pollastre... no vaig fer els deures i havia de netejar la llanta...

Reviso la coberta i trobo dos punxes importants, però que no traspassen la coberta... canvio la càmera i munto la coberta novament...

Inflo la roda i noto que alguna cosa no va be... algunes manxades no costa res, algunes manxades costa molt... trec la bomba de la vàlvula i... pufffff surt tot l'aire... la vàlvula s'ha trencat.... no m'havia passat mai!!!

La vàlvula petada!!!

La segona càmera que porto de recanvi on esta??? Merda!!! No la vaig poder reparar després del pollastre i només portava una... així que miro de reparar la punxada de la càmera que perdia i no surt aire... no localitzo la punxada... així que decideixo muntar-la i anar inflant quan ho necessiti...

Així que munto tot de nou, i mentre estant me surt el "ramalaso" enginyeril... penso: "La càmera perd aire per un forat amb un cabal petit, el cabal es directament proporcional a la secció del forat, per tant si la secció del forat no varia, l'aire surt amb una velocitat constant... i per tant funció del temps.... així que quan més ràpid vagi menys vegades hauré de inflar la roda..."

Aquesta conclusió fa que, me foti una "rostida" impressionant fins a Cassà... començo apretant a la sortida de Quart fotent el plat gros ja al circular a la zona paral·lela a la carretera... arribo fins a la rotonda on hi ha la màquina expenedora de llet i he de parar a inflar ja que no giro... inflo la roda, i me foto una altre rostida amb el plat gros fins a Llagostera arribant a una velocitat punta de 50 km/h... al Bar el Carril he de parar.... no!!! a esmorzar no!!! a inflar la roda.

Segueixo cap a casa, ara sense presa i me trobo als Titans del Club BTT... xarrem una mica i me conviden a anar a fer una birra, però he d'anar a comprar un parell de càmeres a ca l'Oscar per demà poder anar a la Copa Gironina a Bescano.

Al final han caigut dues càmeres, un joc de pastilles de recanvi i un nou joguet...

El tubeless ronda pel meu cap!!!

Nova aventura a la vista - Cap de Creus

Pel 19 o el 20 de setembre, estem planificant una nova aventura... la volta al Cap de Creus!!!

55 quilometres i 1.600 metres de desnivell... un ruta d'un dia sencer que ens portarà pel Port de la Selva, Cala Montjoi (a veure si l'Adrià ens dona d'esmorzar), Cadaqués, Cap de Creus i tornada al Port de la Selva.

Una ruta dura, però amb unes vistes magnífiques.





Al bloc BTT Plat Petit hi ha la crònica de la seva experiència...