Modalitat: Btt
Distància total: 29,37 km
Desnivell de pujada acumulat: 723 m (Ha d'estar malament... portava el GPS a la butxaca)
Índex IBP: 44
Que us pensàveu, que per que tenia la bici amb l'amortidor trinxat, avui no sortiria.... res de res... durant la setmana he estat posant a punt la Hardrock... pedals de plataforma, rodes, etc... per tal de fer de comodí i sortir avui!!!
Ahir, fins l'ultim moment vaig estar negociant amb en Miquel per tal de endarrerir l'hora de sortida d'avui... fa fred i la setmana laboral ha sigut molt dura, així que quedem a les 9h per sortir. S'apuntarà l'Albert, el germà del Miquel...
A l'hora en punt arribo a casa d'en Miquel, i surt puntual com sempre... de cop veiem aparèixer a l'Arnau amb la seva flamant muntura.... ens diu que l'Albert ha tingut un petit imprevist i que s'endarrerirà uns minuts... arriba l'Albert i emprenem la marxa... la idea pujar a Romanyà i anar a Sant Feliu per esmorzar a la piscina i tornar...
Enfilem cap Els Escuts, i voregem la urbanització... a la baixada intento fer una foto a tots i me quedo l'ultim... quan els atrapo veig a l'Albert pels terres... que ha passat? li pregunto... ha tingut una d'aquelles caigudes en parat... li ha relliscat la roda de davant amb el terreny al sortejar una New Jersey de formigó que porta allí molt de temps... res greu, els demés quasi ni s'han enterat.... tranquil, que seguiré guardant el secret!!!
Ahir, fins l'ultim moment vaig estar negociant amb en Miquel per tal de endarrerir l'hora de sortida d'avui... fa fred i la setmana laboral ha sigut molt dura, així que quedem a les 9h per sortir. S'apuntarà l'Albert, el germà del Miquel...
A l'hora en punt arribo a casa d'en Miquel, i surt puntual com sempre... de cop veiem aparèixer a l'Arnau amb la seva flamant muntura.... ens diu que l'Albert ha tingut un petit imprevist i que s'endarrerirà uns minuts... arriba l'Albert i emprenem la marxa... la idea pujar a Romanyà i anar a Sant Feliu per esmorzar a la piscina i tornar...
Enfilem cap Els Escuts, i voregem la urbanització... a la baixada intento fer una foto a tots i me quedo l'ultim... quan els atrapo veig a l'Albert pels terres... que ha passat? li pregunto... ha tingut una d'aquelles caigudes en parat... li ha relliscat la roda de davant amb el terreny al sortejar una New Jersey de formigó que porta allí molt de temps... res greu, els demés quasi ni s'han enterat.... tranquil, que seguiré guardant el secret!!!
L'Albert moments abans de la caidita de Roma....
Seguim camí, a buscar el GR pel pla de Panedes... anem xerrant de que farem amb llicencia de la federació... hi ha tres opcions, master40, cicloturista, o la llicencia de la federació d'entitats excursionistes.... segurament farem la llicencia de cicloturista (per no dir globero, je, je)...
Passem per la Casa Nova d'en Llorenç, Can Codolar, i arribem a la carretera de Romanyà... fem un reagrupament i enfilem la carretera fins a Can Cateura, on agafem el GR, el seguim, i aquí ja comencen les pujades... tornem a creuar la carretera i coincidim amb un paio estil Briatore, amb una noia despampanant al cantó, conduint un super Ferrari... la carretera se li fa estreta ja que nosaltres estem al voral esperant per creuar, i ve un cotxe de cara... confós, es para per que passi el vehicle que ve de front i segueix... a nosaltres ens dona temps de veure perfectament la pinta dels dos... sobre tot de l'acompanyant, je, je!!
Passem per la Casa Nova d'en Llorenç, Can Codolar, i arribem a la carretera de Romanyà... fem un reagrupament i enfilem la carretera fins a Can Cateura, on agafem el GR, el seguim, i aquí ja comencen les pujades... tornem a creuar la carretera i coincidim amb un paio estil Briatore, amb una noia despampanant al cantó, conduint un super Ferrari... la carretera se li fa estreta ja que nosaltres estem al voral esperant per creuar, i ve un cotxe de cara... confós, es para per que passi el vehicle que ve de front i segueix... a nosaltres ens dona temps de veure perfectament la pinta dels dos... sobre tot de l'acompanyant, je, je!!
Seguim pujant, queden uns 700, 800 metres per arribar a Romanyà, però decidim investigar nous camins... ens endinsem a la urbanització Romanyà de la Selva, agafant el camí erroni sense sortida (ha sigut l'únic moment que he mirat el GPS!!!), reculem, i tornem a pujar... a l'Albert, que fa dies que no surt, li comencen a fer mal les cames, però aguanta com un campió fins arribar al trencant del Mirador de les Mirandes i Santa Cristina... decidim baixar cap al poble, tot passant per Bell-Lloc...
Baixant, el Miquel va primer a tota llet, jo el segueixo amb una mica de prudència ja que la Hardrock no frena com la Stumpjumper.... be, no frena directament.... l'Arnau em segueix i l'Albert tanca la filera.... de cop sento un soroll estrany... me giro i veig a l'Arnau estimbat contra el talús... crido al Miquel perseguint-lo una estona... reculo per assistir al accidentat, però l'Albert ja esta amb ell.. ha sigut escopit per les orelles de la bici, y ha rebut un bon cop al costat, i al cap (sort del casc)... després d'uns segons per recuperar-se s'incorpora i recollim el GPS i el comptaquilòmetres que li han saltat... tranquil nano que això te arreglo!!! segur!!!
Baixem fins a la Font Picant, on anem al restaurant per agafar na mica de forces i recuperar-nos de l'ensurt... l'Arnau esta molt capficat, i no hi ha manera d'animar-lo, però són coses que passen i que veient les conseqüències, que no ha passat res, millor no capficar-se i riures de la situació...
Esmorzem be, amb bona companyia, amb bona conversa, i amb bon menjar... després tornem pel carrilet, que esta en obres tot xerrant i planificant les properes sortides....
Oscar espavila que necessito la Stumpjumper, ja!!!
Baixem fins a la Font Picant, on anem al restaurant per agafar na mica de forces i recuperar-nos de l'ensurt... l'Arnau esta molt capficat, i no hi ha manera d'animar-lo, però són coses que passen i que veient les conseqüències, que no ha passat res, millor no capficar-se i riures de la situació...
Esmorzem be, amb bona companyia, amb bona conversa, i amb bon menjar... després tornem pel carrilet, que esta en obres tot xerrant i planificant les properes sortides....
Oscar espavila que necessito la Stumpjumper, ja!!!
Altimetria
Entrades
3 comentaris:
Ei Jordi!!
Ja veig que tu tampoc pots estar sense sortir eh!! jeje.
Jo la veritat es que em vaig passar! ja veus que tenia el mono eh! jeje. no volia fer tant, però quan vas amb gent sempre et lien..jeje. Vaig arribar una mica carregat del genoll, però ara ja sembla que no noto res, soposo que va ser massa per ser de les primeres sortides desprès de la lesió...
Fins aviat!
Brother no te enfades pero,
salidita light,light,light.
Lo mejor, el ratito del breakfast.
ARNAU, en tindrem algunes caigudes i tantdebo siguin totes com aquesta. EL MES IMPORTANT, AMB UNA RASCADETA(i no parlo ni de la Scott ni del GPS)
Viure és ensopegar, caure, aixecar ... no cau qui no intenta caminar. Les caigudes fan mal, molt més quan saps que vas a caure ... quan pressents que trepitjàs malament ... quan vas embocat cap a terra i saps que encara que et sostinguin pots fer-te mal. T'aferres al que pots i tot i així et fa mal ... Fa mal aixecar-se adolorit i mirar si no t'has fet mal ... altres vegades et quedes tirat al terre ja sigui perquè et fa riure la teva pròpia caiguda o perquè d'una et vas trencar un peu. Et qüestiones ... com va ser que vaig ensopegar? i mai trobes l'explicació que et convenç. Però, amb la força que tinguis, et lleves igual.
Si, sortida light, light
Publica un comentari a l'entrada