Modalitat: Btt
Distància total: 72,16 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.716 m
Pendent màxima:
* 21,50%, durant 100m, al km 43,15
* 14,80%, durant 500m, al km 42,84
* 10,04%, durant 1.000m, al km 46,73
Índex IBP: 135
Després dels excessos celebrant el fi i inici d'any (je, je), amb en Pep, havíem programat una ruta d'aquelles per cremar els torrons, els licors i tot el que es menja i es beu durant les festes de Nadal.
La idea era fer una ruta per les Gavarres... jo diria RUTON per les Gavarres...
Iniciem la ruta en MAD, l'Arnau, en Pep i jo, amb la intenció dels dos primers d'acompanyar-nos fins al Puig d'Arques i tornar cap a casa. Sortim a les 9h, una bona hora...
Enfilem pel Pla de Panedes a bon ritme tot xerrant de diferents temes, decidim pujar al Puig d'Arques pel Matxo Mort, que és una mica més llarg, però més divertit, ja que l'alternativa és una pista anteriorment asfaltada i totalment desfeta...
Aprop del nostre primer objectiu trobem a gent de Llagostera que han matinat més que nosaltres i ja tornen... van a esmorzar!!! Després diuen que ningú entrena, eh!!!
Arribem als peus del radar del Puig d'Arques i ens acomiadem dels nostres companys...
No aquests no són!!!
Moment en que els nostres camins es separen...
Així que pugem fins al radar i enfilem per un camí no molt ample cap a la Bisbal... és una baixada ràpida molt divertida, de cop un salt, i un cotxe que ve de front.... merda... m'aparto com puc i vaig a parar al talús... el del cotxe passa riguen i no és capaç ni d'obrir la finestra per preguntar si estic be...
Reviso tot una mica, i he doblegat el canvi, ha rebut tot el cop contra el talús... en Pep torna i me dona un cop de ma per intentar adreçar-lo i ajustar-lo una mica.... podrem seguir. Passen uns caminants i ens demanen si ens poden ajudar, els diem que ho tenim tot controlat, me recomanen netejar-me la sang que me surt de la cama.... quina sang? ostres!!! M'he fet un tall molt profund, no se si amb una branca o amb les pedres del talús...amb unes tovalloletes humides miro de netejar la ferida i no deixa de rajar sang... miro de taponar amb el culote i una tovalloleta, i seguim camí... ara agafem un corriol molt tècnic... tant que per algun lloc no és pot passar sobre la bici... en Pep me va explicant totes les aventures viscudes en aquesta ruta, ja que és una de les seves preferides...
Quasi sense adonar-nos, arribem al pont de les Dobles, una veritable obra d'enginyeria del seu temps que encara segueix en peu...
Sembla que és una cequia per alimentar els diferents molins...
Unió de les diferents pedres.... deformació professional!!
La volta impressionat, però algunes pedres cauran i, malauradament, es perdrà en poc temps...
Arribem a Cruïlles, i decidim anar al CAP de La Bisbal a que me mirin la ferida... la gent del CAP molt amable tot i lo saturats que estaven... 6 punts m'han fotut!!!
En Pep a la palanca del d'Aró..
En aquesta operació de tall i confecció hem perdut més d'una hora, així que toca apretar el cul per tal de arribar de dia a casa...
Després de deliberar si seguir amb la ruta original, tornar per on hem vingut, o tornar per carretera, decidim continuar la ruta, tot i haver fet alguns quilometres retornant pel mateix camí que havíem vingut... no tenia dolor, i me trobava be de forces...
Així que enfilem cap a Fonteta, iniciant la pujada que ens acompanyarà durant els propers 24 quilometres, que és diu aviat...
Pel camí, a part de les magnifiques vistes, veiem un Mas que estan restaurant de dimensions anormalment grans... ens crida molt l'atenció...
Arribem a un pou de glaç de Mas Calç. Antigament, emmagatzemaven el glaç de l'hivern per conservar els aliments durant l'estiu... l'estructura esta excavada en roca i feta amb pedra seca... molt interessant com vivien els nostres avantpassats en aquelles èpoques...
En Pep al pou de glaç...
Jo al pou de glaç...
De seguit trobem una pujada impossible. És una pujada en roca viva molt i molt tècnica, i és un repte per en Pep, així que quedem a dalt, i que cadascun la pugi com pugui... de cop veig a en Pep que cau, és una caiguda d'aquelles mig parat... per sort no s'ha fet res, però ha petat el canvi... i portem 2!!!! Revisant la situació te el cargol del tensor que s'ha trencat, i se li ha torçat... mirem d'adreçar-lo i l'ajustem per tal de poder continuar.... seguim amb la pujada infernal....
En Pep en plena ascensió.... trialeant!!!
Després de la pujada "impossible", que pugem com podem... arribem a Fitor... un poble molt petit, de fet és el que veieu a la foto...
Església de Fitor
Aprofitem per reposar una mica i trucar per informar del retràs que portem...
Seguim camí, i ara amb més de 45 quilometres durs a les esquenes, la pujada al Puig d'Arques es fa durilla... passem pel Coll de la Ganga, Mas Alenyà, Can Virgili.... en Pep se sap les pujades de memòria i me les va cantant, per anar-me'n preparant... les forces comencen a fallar-nos a tots dos.... però seguim pujant.
La idea era fer una ruta per les Gavarres... jo diria RUTON per les Gavarres...
Iniciem la ruta en MAD, l'Arnau, en Pep i jo, amb la intenció dels dos primers d'acompanyar-nos fins al Puig d'Arques i tornar cap a casa. Sortim a les 9h, una bona hora...
Enfilem pel Pla de Panedes a bon ritme tot xerrant de diferents temes, decidim pujar al Puig d'Arques pel Matxo Mort, que és una mica més llarg, però més divertit, ja que l'alternativa és una pista anteriorment asfaltada i totalment desfeta...
Aprop del nostre primer objectiu trobem a gent de Llagostera que han matinat més que nosaltres i ja tornen... van a esmorzar!!! Després diuen que ningú entrena, eh!!!
Arribem als peus del radar del Puig d'Arques i ens acomiadem dels nostres companys...
No aquests no són!!!
Moment en que els nostres camins es separen...
Així que pugem fins al radar i enfilem per un camí no molt ample cap a la Bisbal... és una baixada ràpida molt divertida, de cop un salt, i un cotxe que ve de front.... merda... m'aparto com puc i vaig a parar al talús... el del cotxe passa riguen i no és capaç ni d'obrir la finestra per preguntar si estic be...
Reviso tot una mica, i he doblegat el canvi, ha rebut tot el cop contra el talús... en Pep torna i me dona un cop de ma per intentar adreçar-lo i ajustar-lo una mica.... podrem seguir. Passen uns caminants i ens demanen si ens poden ajudar, els diem que ho tenim tot controlat, me recomanen netejar-me la sang que me surt de la cama.... quina sang? ostres!!! M'he fet un tall molt profund, no se si amb una branca o amb les pedres del talús...amb unes tovalloletes humides miro de netejar la ferida i no deixa de rajar sang... miro de taponar amb el culote i una tovalloleta, i seguim camí... ara agafem un corriol molt tècnic... tant que per algun lloc no és pot passar sobre la bici... en Pep me va explicant totes les aventures viscudes en aquesta ruta, ja que és una de les seves preferides...
Quasi sense adonar-nos, arribem al pont de les Dobles, una veritable obra d'enginyeria del seu temps que encara segueix en peu...
Sembla que és una cequia per alimentar els diferents molins...
Unió de les diferents pedres.... deformació professional!!
La volta impressionat, però algunes pedres cauran i, malauradament, es perdrà en poc temps...
Arribem a Cruïlles, i decidim anar al CAP de La Bisbal a que me mirin la ferida... la gent del CAP molt amable tot i lo saturats que estaven... 6 punts m'han fotut!!!
En Pep a la palanca del d'Aró..
En aquesta operació de tall i confecció hem perdut més d'una hora, així que toca apretar el cul per tal de arribar de dia a casa...
Després de deliberar si seguir amb la ruta original, tornar per on hem vingut, o tornar per carretera, decidim continuar la ruta, tot i haver fet alguns quilometres retornant pel mateix camí que havíem vingut... no tenia dolor, i me trobava be de forces...
Així que enfilem cap a Fonteta, iniciant la pujada que ens acompanyarà durant els propers 24 quilometres, que és diu aviat...
Pel camí, a part de les magnifiques vistes, veiem un Mas que estan restaurant de dimensions anormalment grans... ens crida molt l'atenció...
Arribem a un pou de glaç de Mas Calç. Antigament, emmagatzemaven el glaç de l'hivern per conservar els aliments durant l'estiu... l'estructura esta excavada en roca i feta amb pedra seca... molt interessant com vivien els nostres avantpassats en aquelles èpoques...
En Pep al pou de glaç...
Jo al pou de glaç...
De seguit trobem una pujada impossible. És una pujada en roca viva molt i molt tècnica, i és un repte per en Pep, així que quedem a dalt, i que cadascun la pugi com pugui... de cop veig a en Pep que cau, és una caiguda d'aquelles mig parat... per sort no s'ha fet res, però ha petat el canvi... i portem 2!!!! Revisant la situació te el cargol del tensor que s'ha trencat, i se li ha torçat... mirem d'adreçar-lo i l'ajustem per tal de poder continuar.... seguim amb la pujada infernal....
En Pep en plena ascensió.... trialeant!!!
Després de la pujada "impossible", que pugem com podem... arribem a Fitor... un poble molt petit, de fet és el que veieu a la foto...
Església de Fitor
Aprofitem per reposar una mica i trucar per informar del retràs que portem...
Seguim camí, i ara amb més de 45 quilometres durs a les esquenes, la pujada al Puig d'Arques es fa durilla... passem pel Coll de la Ganga, Mas Alenyà, Can Virgili.... en Pep se sap les pujades de memòria i me les va cantant, per anar-me'n preparant... les forces comencen a fallar-nos a tots dos.... però seguim pujant.
Arribem a Sant Cebrià dels Alls, on hi ha un castell i una esglesia que és romànica tardana amb elements del segle XVII i XVIII molt guapa... i ja fins als peus del Puig d'Arques... a Can Darna faig la foto amb Palamós al fons....
Can Darna... Palamós al fons.
I ara ja baixada fins a casa... estem suats i fa fred, així que baixem amb prudència i a relativament poca velocitat, però de seguit ens animem i comencem a apurar una mica més... al final a les 17h a casa, a punt de fer-se fosc!!!
Després dutxa corresponent i a devorar la nevera... el pulsòmetre diu que he cremat 4.635 kcal... l'operació "torro cremat" aconseguida!!!
Ruton de veritat per començar l'any!!! I el millor, que he aguantat com un "jabato"!!!
Ruton de veritat per començar l'any!!! I el millor, que he aguantat com un "jabato"!!!
Entrades
2 comentaris:
Bona manera de començar l'any.....un rutón del 10 i una cicatriu per no oblidar-l'ho.
Espero que no sigui res.
Salut.
Bona ruta si senyor... a la cura d'avui m'han dit que la "cotura" és una obra d'art!!!
Demà tornem!!!!
Publica un comentari a l'entrada