Inoculant el virus 2

Modalitat: Btt
Distància total: 27,67 km
Desnivell de pujada acumulat: 428 m
Índex IBP: 33

Ahir vaig estar fins a la una posant a punt les suspensions de la Stupjumper.

Des que me van portar l'amortidor reparat, no m'he trobat còmode amb ella; i és que anava com en una "choper", molt tirat enrere i amb els braços estirats i botant a cada pedalada... havia posat les pressions recomanades pel fabricant i res... així que vaig agafar unes brides, el metro i a jugar amb les pressions fins obtenir el SAG que volia... ara només faltava la proba dinàmica...

Havíem quedat amb en Miquel a les 9h per fer una ruta d'iniciació... en Jordi, la víctima a la que li havíem d'inocular el virus del BTT portava temps entrenant al gimnàs per sortir amb nosaltres; la ruta escollida, una de facileta, que tingues poques pendents, trams tècnics, trams pisteros i una mica de "culturilla", per que no diguin que tot es pedalar... aniríem a la Torre dels Moros i després al Puig del Castell pel Pla de Panedes, i tornar pel carrilet... i si ho fa be, a esmorzar!!!

Sortim puntuals, en Jordi porta la bici vella del Miquel, que li servirà per veure si realment li agrada... enfilem cap a Els Escuts, i en Jordi baixa molt be pel corriol paral·lel a la urbanització, tot i ser la primera vegada que agafa una bici, això promet... anem pel Pla de Panedes tot xerrant, quan de cop veiem que un parell de parapents amb motor, comencen a fer un vol ras en la nostra direcció... porten una càmera al casc i segur que ens han gravat... ja ens fiquem pel bosc fins a la Torre dels Moros...

En Jordi i en Miquel a la Torre dels Moros, una terma romana

Després de la breu explicació sobre la historia de la troballa arqueològica, enfilem cap a Cal Soldat...

Can Lloberes... magnifica casa.

... al arribar a la Casa Nova de Can Bota, baixem cap al riu i agafem un camí més tècnic, per les pedres que hi ha, fins al Puig del Castell... al final, hi ha una forta pendent que al Miquel li ha sentat malament... no m'atreveixo a dir-li, però mel trobo groc... s'ha passat de pulsacions, jo arribo també a amb el cor a tope però recupero de seguit, i en Jordi, que encara no domina això de posar el cul a "puesto" per pujar, la fa a peu...

Ens aproximem a les runes del poblat Ibèric, li expliquem una mica la historia, mentre en Miquel reposa en un mur de pedra... quina rostida s'ha fotut!!!

En Miquel recuperant-se de la rostida!!!

En Jordi i en Miquel menjant una barreta

Desprès de xerrar una estona, enfilem cap avall. Me faig pesat advertint de la perillositat de la baixada, és un camí ample, que es pot baixar molt i molt ràpid, però hi ha uns tobogans que fan que puguis sortir volant amb molta facilitat... al final m'encigalo i començo a baixar a tota llet... i al últim tobogan, només vaig amb la roda de davant tocant al terre, quedant la del darrera al aire i al límit d'avançar-me... justet m'ha anat, però m'ho he passat teta!!!

Ara ja toca un tram de pista i asfalt fins enllaçar amb el Carrilet, on en Miquel proposa fer una variant, però pel temps, que sembla que vulgui ploure, decidim no allargar molt la ruta, i a més, el Jordi ja comença a donar símptomes de cansament...

Tornem pel carrilet a molt bon ritme, en Jordi queda fos, i l'anem esperant... anem al Can Forns a fer l'avituallament... proteïnes de les bones i glúcids a tope (un bocata de truita)... planegem la propera, a Romanyà el dissabte a les 10h.

La ruta

La bici si que ja està al meu gust, poder he de retocar una mica el rebot, ja que a mi m'agrada que sigui molt "tragona", però el més important ja ho he corregit...

Demà sortida de carretera amb en Pere, anirem a veure la primera proba de la Caixa Girona amb la bici de carretera... uns 140 kilòmetres!!!