Patint... però content!!!

Modalitat: BTT
Distància total: 32,00 km
Desnivell de pujada acumulat: 808 m
Index IBP: 63

En MAD aquesta setmana no pot sortir per temes professionals, així que jo i preveient un dissabte de relax, decideixo fer una sortida llampec el divendres quan arribo de la feina... Santa Ceclina a un ritme intens... uns 20 i pico quilometres en menys d'una hora i quart i apretant les cames com mai...

Un cop a casa, dutxat i sopat, sona el telèfon... és l'Arnau que me pregunta si surto demà... ostres, no tenia intenció, però com m'apunto a un bombardeig... quedem a les 9h per anar a Caulés.

Puntuals, sortim... l'Arnau va amb roba d'estiu, i jo amb un maiot de màniga llarga, però fa fred... ara és d'aquelles èpoques que no saps que posar-te ja que quan surts fa fred i al pic de l'esforç "t'achixarres"...

Be enfilem a molt bon ritme pel Bosc de la Torre i a la pujada ja veig que m'ho farà passar malament... li ensenyo un nou camí per anar fins a Santa Ceclina... be, és el camí que faig sempre, però que ell no coneixia... comencem a pujar a Santa Ceclina, i on ahir anava amb plat mitjà i encara me quedaven algunes corones per si de cas, avui he de baixar corones ja que no arribo... l'ultim tram s'hem fa duret...

Enfilem cap a Can Garriga, i creuem la riera de Can Noguera, que ara ja ha baixat el cabal... de seguit hem de posar el molinet per pujar fins al que anomenen "merendero"... aquí li demano descansar una mica... i és que li hem fotut molta canya per pujar...

Enfilem cap a Caulés .

El dia no estava gaire clar... tot i això les vistes són impressionants

Quan arribem veiem tot de balles i senyals... veiem que estant preparant una festa i preguntem... ens comenten que demà es celebra la pujada a Caulés... fan botifarrada a primera hora i arros al mig dia... surt de Vidreres.

Preparant la pujada a Caulés

Seguim l'ascens cap al Puig Ventós... aquí ja començo a sentir buides les cames, però intento seguir a l'Arnau, que va "suelto" com ell sol...

La baixada cap a Can Mundet és meva... aquesta vegada no m'avança. Han deixat la pista com un mirall de llisa, i es poden agafar unes velocitats molt altes... arribem a a carretera on hi ha molt ciclistes coronant terra negra... a nosaltres encara ens queda el pitjor...

Iniciem l'ascens amb tres premisses... concentració, perseverança i el cul ven endavant... de seguit l'Arnau marxa, i jo baix baixat corones... de cop ja no me queden... be, ara toca molinet i paciència... a falta d'uns metres per coronar, començo a tenir una suor freda i les cames no donen més... paro i menjo una barreta... bec aigua i reposo uns minuts... l'Arnau torna a veure que passa... començo a notar els efectes d'haver ingerit glucids, i finalitzo l'ascens, dirigint-nos cap a Font-Bona per un camí trencacames total, o així m'ho fa pensar en les condicions que vaig... queden uns quants quilometres i me vaig mentalitzant que patiré el que queda de ruta...

No, no és Saigon... són els efectes de la Nevada... tot trinxat

Creuem Font-Bona i seguim una pista que ens portarà a la carretera de Sant Grau, que agafem fins al desviament de Can Banya Croua, on vam posar l'avituallament a la cursa per parelles...

Ara ja és baixar fins a Ridaura... els camins els han netejat, però estan plens de tronquets (restes de la trituració dels arbres) que fan que les rodes no vagin ven ve per un vol... divertit!!!

Arribem a Can Moner i l'Arnau creua el riu a molta velocitat... jo crec que s'ha mullat fins el carnet d'identitat... parem al Moli per veure els peixos de colors que hi ha a l'estany.

El Molí de Can Moner

Ara toca pujar un altre cop.... intento amb el plat mitjà, i no puc... poso el petit (que malament estic) i cap amunt... se me fa curta tot i tenir les cames buides...

Ja al Pavelló, cada un cap a casa seu... sortida molt guapa, però he patit en excés... un altre cop m'avises abans!!!!