Pistejant...


Modalitat: BTT

Distància total: 43,37 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.097 m
Index IBP: 78

Tercer dia de sortida en una setmana i seguim sense baixar dels 40 km.

Avui, amb molta mandra (si no és per que he quedat, no m'aixeco), a les 8h ZULU vaig en busca del meu company MAD.

Podríem titular l'entrada com EL DIA DELS RAJATS, però serem bons...

- L'Albert, el meu germà mitjà, va insistir molt en si sortíem dissabte que l'aviséssim, ell està a Tordera i s'acostaria... curiosament no pot venir.

- L'Arnau, després del seu "miniestage" per Roma (que sabem que has estat freqüentant el gimnàs tots els dies!!!), també li ha sorgit un imprevist amb els companys d'escola i no pot venir... el primer és el primer!!!

- Un altre que teòricament s'havia d'apuntar és en Jordi Puig, durant la setmana li vaig enviar un email, però no el deu haver vist...

Així que de 5 possibles arreplegats passem a 2, els de sempre... els plans, i veient l'estat dels camins, era anar a allò segur... no, no anirem a fer carrilet... dissabte passat vam anar a Tossa i no vam tenir excessius problemes, així que el plantejament era fer Tossa, però en sentit contrari: pujar pel "Fill de Puta" fins a Cadiretes, baixar fins a Tossa, i tornar per Caulés... una ruta dura, però entretinguda!!!

Com hem sortit molt aquesta setmana, 4 sortides maques en 8 dies, i com no estem preparats per aquesta canya, també ens hem "rajat" i hem canviat Tossa pels Metges... que si a mi fa un any me diuen: "no estic be, me fan mal les cames, fem uns Metges?", penso que m'estan prenent el pel, però accepto, després ja tindré temps d'empanadir-me...

Així que enfilem tot xerrant pel Pla de Panedes en busca de la pista per pujar als Metges... si, pista, ja que no es pot anar per enlloc més, donat que els camins estan plens d'arbres i branques (que per això hens ha servit les prospeccions d'aquests dies!!!)

Quan arriba la pista comença un ascens digne del de Tossa, uns 7 km i uns 400 m de desnivell positiu acumulat... aguantem el que podem amb al plat mitjà, i quan les coses es posen lletges, tirem del petit... i de cop, tornem a baixar... però qui ha posat aquesta baixada aquí, si després tindré que tornar a pujar.... merda!!! no m'enrecordava!!! Així que després de la baixada, un altre cop a pujar, i ara sí, amb el molinet des del principi!!!

Arribem a dalt, i un altre cop a baixar... i només faig que pensar en com pujaré aquesta baixada amb la panxa plena, inclús penso en no esmorzar... de seguit me dic a mi mateix... estas tonto!!! anar als Metges i no esmorzar?... res, que era sol un pensament!!!

Arribem i demanem un parell de botifarres, la meva molt cuita, que la última vegada volia marxar del plat la condemnada... per beure gasosa, que te sucre... sucre? Si les gasoses d'ara porten edulcorant!!! De postre un parell de tallats, i una sobretaula del copón, i és que en MAD quan arranca la xarrera no el fan callar ni sota l'aigua...

Després d'una hora i mitja xerrant, ja havíem fet la digestió, és clar, i la baixada que havíem de pujar, ja no hem feia por... el problema ara, era el fred... a dintre estàvem molt a gust, i al sortir al carrer, cony, qui s'ha deixat la finestra oberta?? Feia fred i vent, que combinats fan més fred encara... així que cap a casa pel mateix camí, o això és el que me pensava...

Quan arribem a dalt de la baixada que havíem de pujar, en MAD proposa fer un altre camí, anar en busca d'una pista que ha agafat un 4x4 que hens ha avançat quan pujàvem... li proposo fer el Puig d'Arques, sense pujar a la BOLA, es clar, i Font Josepa, Romanyà i baixar pel GR... accepta, encara que crec que no entén alguna cosa.

A l'alçada del Coll del Matxo Mort, trobem a un BTTero de mitjana edat amb la bici a terre i li demanem si li ha passat alguna cosa... el tiu s'ofèn per la nostra pregunta, i s'afanya a recollir la bici que tenia tirada a terre... estava esperant la seva dona, que pujava a peu, i que no feia cara de pujar gaire còmoda... l'animem amb la típica frase que hens han dit sempre, "va que queda poc, i després tot és baixada!!!", somriu... si sabes e que li queda... pobre!!!

Arribem al desviament de Font Josepa, en MAD no ha entès el que volia fer, i me diu que arribarà tard... truca a casa seu i solucionat!!!

Enfilem capa Font Josepa, hi ha un BTTero per davant nostre i es converteix en el nostre objectiu... l'avancem, el pobre va fos, a sobre, en MAD l'ha espantat amb el soroll dels coixinets del pedaler (a veure si el teu mecànic de confiança te fa un apanyo), i no veieu amb quina cara m'ha mirat quan l'he passat jo...

Arribem a Romanyà, i decidim baixar pel GR... al principi tot be, amb alguna branca pel mig del camí, però de cop, sembla que hi hagi passat un huracà... tot trinxat... no és pot passar i toca recular... al final anem en busca de la carretera per tornar pel Pla de Panedes... on el fort vent, fa acte de presencia, i és que fins ara anàvem a raser... arribem a Llagostera i toca fer una cerveceta a Can Cassoles, on en MAD ha quedat amb la seva dona...

Bona ruta, al final, amb un bon desnivell... de fet, avui m'he donat conta de la meva progressió en això de la BTT, i és que si fa un any me diuen de fer això com a sortida "estiracames", no m'ho crec...


Altimetria

4 comentaris:

Txema ha dit...

No pareu eh!!! jeje ben fet, s'han d'aprofitar aquests dies de festa! Ens veiem

Pere ha dit...

No. Si al final, amb la tonteria, es posareu com toros.

Salut.

nikabike ha dit...

Ostres, si aixó és només estirar cames..... mare meva, que forts que esteu!!!

Paco de Cadaqués ha dit...

A mi fa 3 anys amb varen inocular el virus del vici de bici... i estic molt i molt malalt..!!
Que duri per molt temps aquesta malaltia..!!!