Ja m'han liat


En Pere és per mi un referent dintre del mon de la bici al poble. Sempre te un objectiu, o com ell diu, un nou repte. Fer-se la Transmontseny en 1 dia, la Titan en un parell d'edicions, les seves sortides mortals amb la bici de carretera... Per mi és imprescindible lluitar per un objectiu, i ell és un expert en marcar-ne.

Però anem per parts, com va dir Jack el "destripador".

Avui hi havia sortida amb el Club, és de les faciletes, però segons qui vagi davant marcant el ritme, pot ser mortal... m'ha costat molt aixecar-me, però al final m'he pogut treure els llençols de sobre i cap al punt de reunió... hi ha una boira impressionant... hi ha gent, tot i que hem trobat a faltar a uns quants. Les vacances, les carreres, fan que falti gent.

Així que enfilem pel carril cap el Remei, anem en Pere i jo davant tot xerrant de la neteja de corriols que van fer ahir per la Cursa per Parelles, de la cistella de bolets que van trobar, de la Titan 2011...




De cop sentim que ens criden... hem deixat a uns quants companys pel camí i toca esperar-los... arribem al Remei, i ara ja s'ha acabat lo bo de la sortida...

Enfilem la primera pujada, és llarga... de cop passa una moto, la mala combustió fa que m'empassi la bafarada dels gasos d'escapament, sembla que hagi d'arrancar, però faig la perla... segueixo pujant, i en Victor m'avança... les pendents són el meu punt dèbil... de cop sento una respiració forçada darrera meu, per l'esquerra... no hi ha lloc per passar tots dos, així que forço una mica el ritme per veure si me'l puc treure de sobre. La respiració forçada segueix darrera, cada vegada més aprop... de cop me giro per veure qui és, i no veig a ningú... miro cap avall i veig tres gossos... m'he estat picant amb tres gossos!!!



A dalt reagrupament... seguim per dins de SFG fins al pavelló on agafem una serie de corriols paral·lels a la carretera fins al camp de golf. Dintre del laberint de corriols que hi ha a la zona, algú es perd... després d'alguna trucada aconseguim reagrupar-nos i seguir la ruta.





Ara comença un puja i baixa que posa a proba les cames, fins ara ha sigut tot molt fàcil... el ritme és suau, però van passant els quilometres... les pujades són curtes i t'exprimeixes a tope, les baixades, no molt tècniques, ràpides i devertides.

En aquestes que se m'acosta en Pere, me diu que estic fort... PELIGRU!!! Li dic que no, que a les pujades marxen, i ell comenta que les fa a tope... Ja m'està liant!!!

Seguim amb la ruta, ara toca Ridaura, creuar el riu avui, es ficar-se cobrint fins l'ampolla... primera creuada de riu, mullada de potes quasi fins al genoll... seguim i toca la segona creuada... ja no hi ha tanta profunditat, tot i que en Pujolar petit passa al cantó meu, remullant-me sencer!!! Ja la tercera és cosa de nens...







Ara ja toca l'ultima pujada del dia. Te algun punt tècnic, que juntament al el fang que hi ha, fa que sigui difícil arribar a dalt...

Al final tots arribem i ens citem dissabte per seguir netejant corriols...

En Pere, un altre noi i jo anem a fer una birra... aquí ja comencem a parlar de preparacions, d'evolució, d'objectius... en Pere me pregunta si faria els 10.000 del Soplao... ups!!! M'agradaria, però no se si estic preparat!!! No puc entrenar!!! Quedem que en quan s'obrin les inscripcions decidiré...

No puc fer una preparació especifica per aquesta proba, per falta de temps, però si que me faria molta il·lusió fer-la i acabar-la, així que el meu objectiu a hores d'ara és seguir amb la meva rutina diària al gimnàs, sortir cada dissabte amb el meu inseparable amic MAD, i quan ell no pugui sortir, matxacar-me amb la bici de carretera fent llargues distàncies!!!


Ja m'han liat!!!!

3 comentaris:

Pere ha dit...

Un referent? Tu fes-me cas i ja veures on acabarem.

Salut.

JOAN DURAN ha dit...

hola Jordi , tu fes-li cas i et pasara lo mateix que a mi, o sigui que voldras noves experiencies,SEMPRE PARLANT DEL TEMA BTTERO,no siguis mal pensat.

fdo64 ha dit...

Un despiste,se me fue la bola.