Les Rambles

Modalitat: BTT
Distància total: 28,65 km
Desnivell de pujada acumulat: 698 m
Índex IBP: 58


Imagino que coneixeu el mític carrer barceloní. Dons així estava la muntanya dissabte... cotxes per tot, gent per les cunetes, per la muntanya... caçant bolets, caçadors... més que una sortida en btt per la muntanya, semblava que haguesim anat a donar un volt per les Rambles de Barcelona!!!

La sortida d'avui l'integràvem els de sempre i en Carles Hierro, que avui s'estrenava amb una sortida suau cap a Caulès...

Havia quedat amb en MAD a casa seu i amb en Carles al Pavelló, però en MAD s'ha dormit i l'he tret de llit, així que mentre es prepara vaig a recollir a en Carles...

Iniciem la ruta, anem xerrant i comentat les bondats de la nova bici d'en Carles... hem coincidit a un parell de curses aquests dies passats, però no va venir amb la nova bici... una altre Scale 35 del 2011...

De cop el primer obstacle del dia... portem uns 6 quilometres i trobem una bassa de banda a banda del camí, infranquejable... jo no m'ho penso dos vegades i intento creuar-la... i emfatitzo la paraula intento, donat que al ben mig, la roda de darrera comença a patinar i per tant peu a terra... be, peu a l'aigua... i després l'altre.... me queda mitja bassa per passar, així que el següent és xof, xof, xof, xof... tots dos peus ben molls, un fred que pela, i quasi tota la ruta per endavant....

Veient el panorama, en MAD i en Carles es queden a analitzar la situació... en MAD, enfila pel cantó contrari a mi, i pim, pam... passa la bassa... en Carles va per la mateixa traçada, però ha de fotre un peu a terre...

En MAD creua la bassa de manera impecable

En Carles fa un peu

Seguim, la zona esta molt i molt xopa... arribem a Santa Ceclina i ja comencem a trobar gent buscant bolets...

Creuem el riu a la zona del Barranc del Reclar, fa uns mesos, no vam poder creuar-lo... i ara ja comença la pujada dura cap a Caulès... li deixo la meva bici a en MAD i jo agafo la seva... fem la primera pujada amb les bicis intercanviades... la posició de la seva és molt més còmoda que la meva per fer quilometres... a la meva vas una mica més tombat. Al final de la primera pujada ens tornem les bicis... i seguim l'ascens...

A prop de Mas Llop, fem la primera paradeta per agafar una mica d'aire...

Agafant aire

Ara ja toca enfilar cap a Caulès... la pujada és d'anar fent. Esta plagat de caçadors de bolets... molts cotxes... mai havia vist tants cotxes i gent per aquestes contrades...

Arribem a l'ermita i teníem planejat baixar per un corriol ja que en alguna ocasió havíem vist passar uns endureros... m'ho estudiu una mica, però veig que tot és pedra, que esta xopa i que patina molt... així que recomano recular i anar pel camí de sempre...

Trobem una batuda de seglars, i pedals "para que os quiero!"

Cuidadin senglars... que amb aquesta escopeta patireu!!!

Baixem per Can Mundet, fins a Terra Negra, on iniciarem la pujada cap al Coll de Mallorca... uf!!! Plat petit i paciència... pim, pam, molinet al conto i quan queden uns 50 metres per coronar... una zona de xargais i pedra, juntament amb una pendent que deu ni do... i peu a terra!!! Maleïda pujada, no hi ha manera de fer-la sencera...

Un cop a dalt, en Carles proposa anar per un altre camí... baixem a tota llet, per una pista fins a la carretera de Tossa, i tornem vorejant la carretera de Sant Feliu fins a casa...

Aprofitem per fer un cafè i escalfar-nos una mica a un conegut forn del poble i cap a casa a dutxar-se amb aigua calenta...

La crònica d'en Carles