Superman

   

Ahir dimecres jugava el Barça. Jugava a les 22:00, l'hora justa en que solem arribar de les nostres sortides nocturnes, però entre que reculls, fas uns estirament i te dutxes, i veient el resultat de diumenge (8 gols), teníem por de perdre'ns 3 o 4 gols. Així que vam passar la sortida a dijous (avui)

Comencem tirant cap a Ridaura, sense rumb fix. Havíem parlat d'anar a inspeccionat el recorregut de la propera sortida nocturna que organitza el Club, però desistim ja que s'ens podria fer tard.

Decidim anar fins al Puig Aldrich i tornar... baixem a Ridaura, pugem al Puig dels Lladres, i ens endinsem en el bosc... un fort soroll a l'esquerra ens indica que hi ha alguna bestiola grossa caminant per allà. Uns metres mes endavant, una branca caient d'un arbre trenca el silenci, propinant-nos un bon ensurt, i accelerant el nostre cor, encara més del que ja ho està. Tres senglars, surten de la nostra dreta, enfilant el camí davant nostre, tornant, de seguit, al bosc a protegir-se.

Arribem a dalt. La tornada vertiginosament ràpida, amb un tram rapidíssim enganxat a en Pep. Afluixem el ritme i baixem el Suroli. Arribem a un desviament i esperem. Ens reagrupem i anem avançant a relativa poca velocitat. De cop sento que la bici es frena en sec de davant. Un tronc s'ha ficat entre els raids i la forquilla. La bici comença  a aixecar-se de darrera, i jo inicio el vol. La trajectòria, que fins ara ha sigut ascendent comença a ser descendent, de manera molt ràpida. Estiro les mans i toco terra, per poc no pico primer amb el cap. Les ulleres han volat, tinc la bici a sobre. Estic sencer, i amb tots els companys a sobre, preocupant-se del meu estat (gràcies nois). No hi ha ferides sagnants, una petita pelada al genoll i al colze. El pitjor està per dins, un bon cop que es va inflant per moments al colze i un dolor incipient sobre el genoll esquerre.

Tornem ràpid, abans de refredar-me.

La roda, la forquilla, la bici, està intacta. Increïble.

No ha sigut res, però he volat com en Supermant!!!! 

Ara me posaré seriós: Puc entendre que es facin servir màquines trituradores, per convertir les branques dels arbres caiguts, en futura matèria orgànica, que alimentarà als arbres que queden. Segur que és l'opció més econòmica i més sostenible. El que no puc entendre és que deixin aquests troncs al mig del camí. Avui en Toni s'ha clavat un que li ha escopit la roda del davant. Jo he fet un curset de vol sense motor accelerat. No és normal això!!!!

PD: Sabeu si hi ha algun maiot de Superman al mercat!!! Després d'això crec que, si existeix, me'l compraré.