II Open BMW - Llagostera

 

Avui ha tocat anar de curses...

En Dani volia córrer la cursa a Llagostera, i de fet, a mi també me feia gràcia, així que el pla del cap de setmana era córrer l'Open BMW a Llagostera.

Córrer una cursa a aquestes alçades, quan fa més de 4 mesos que no agafo la bici amb assiduïtat, i que a sobre se li ha d'afegir les gèlides temperatures que s'han donat aquestes tres últimes setmanes que han fet que encara agafi menys la bici, era un suïcidi, però no tots els dies organitzen una cursa a casa, així que toca córrer.

A les 8 estic a punt de fer les inscripcions... uns petits problemes amb la llicència, que es resolen al presentar la documentació conforme s'ha tramitat... ens donen un dorsal verd... volem disputar la volta curta.

Moments avans de la sortida

Al breafing, fem un petit homenatge als dos ciclistes morts diumenge passat a Balaguer. Un minut de silenci.

Amb molt de retard, primer, donen la sortida de la volta llarga... veig dorsals verds com el nostre que surten a la llarga... estic confós, i no se si ens han donat els dorsals correctes, o no... de totes maneres m'espero a la segona sortida. 

Uns deu o quinze minuts després sortim nosaltres... quin nivell... ostres he de frenar i recol·locar-me donat que al primer estretament ningú vol perdre posicions... surto dels últims.

Vaig guanyant posicions poc a poc... trobo en Dani, el veig molt nerviós, i intento anar al seu cantó... vaig pensant. Sempre m'agafo les curses de menys a més, intentant reservar, i moltes vegades arribo a meta pensant que podria haver fet una mica més... potser avui, és el dia de provar una altre tàctica... comença la primera pujada i intento donar-ho tot... me fan mal els quàdriceps, fruit de les poques sortides que he fet últimament... tot i això començo a pujar a tope. Hi ha gent que es va quedant... alguns pugen a peu... jo segueixo amb el cul a la punta del seient pujant. Al final quedem una noia amb una Niner i jo que anem fent la resta de la pujada al mateix ritme...

Després baixem molt ràpidament, perdent l'alçada que hem guanyat... la noia de la 29ou me serveis de referència...

Després, ve una pujada pel corriol de la Copa Gironina... que estret, no es pot avançar, i si els de davant  decideixen caminar, dons toca caminar... aquesta pujada m'ha deixat fos... ara toca anar cap a menys... a la zona planera perdo molt de temps, m'avança en Dani, i la noia de la 29... vaig fos, i encara queda la pujada fins al Coll de Mallorca... 

En primer terme la meva "gregaria" i darrea en plena pujada

En Dani pujant

Giro a l'esquerra i "puaf"!!! Llamp de rampa.... miro amunt, i veig a tota la gent caminant... jo, decideixo fer la pujada pedalant... cul a la punta del seient i cap a munt... veig gent a dalt... és l'avituallament!!!  Arribo i els hi demano el que tingui més sucre... 2 gots de cola, que m'ha costat beure, ja que la meva respiració estava super accelerada.

Enfilo avall, i la referència que tenia del que quedava de circuit era la prospecció de la Marxa per Parelles del desembre.... en aquella ocasió, i per les pluges, les fortes rampes estaven trencadíssimes i perillosíssimes, així que passo d'assumir cap risc. Perdo un parell de posicions, inclús m'avancen els primers corredors a peu... quines màquines. De fet la baixada no està tant malament, és més, diria que està molt be, però he perdut molt de temps.

La cola comença a fer efecte, i començo a recuperar forces, vaig planejant, fins trobar l'altre baixada complicada del dia... la sorpresa que he tingut a l'anterior baixada, es repeteix en aquesta, tot i això no assumeixo cap risc, i perdo un parell més de posicions.

Ara toca anar sol, corriols de puja i baixa, el tub, el pont, Can Crispins, més corriols, la pujada de la corda, l'altre pont.... poder aquesta era la zona més complicada. Ara toca pista, creuar el riu en un parell d'ocasions, el corriol de la ruta dels molins, i el segon avituallament.... 

Dos gots de cola i ja l'ultima pujada... ja comencen a estar marcats els quilometres que queden... és igual, conec perfectament aquesta pujada, intento donar-ho tot, però no puc... ja no queda energia, així que pujo anant fent... avanço a un corredor al pla, m'avança un altre, i intento no perdre la seva estela... i meta.

Collons que dura ha sigut... però que maca!!! Impressionant com estava el terreny!!!

El marcatge molt be, els avituallaments, de luxe... el bocata i el regal al final.... fluixos pels 17€ que he pagat... no vull pesar si a sobre has de pagar els 5 o 6 euros més per l'assegurança.

Clasificacions

Clasificacions populars

Fotos d'en Jordi Bautista
Fotos organització