El plaer de conèixer nous camins

Modalitat: BTT 

Distància total: 51,26 km 

 Desnivell de pujada acumulat: 1069 m 

Índex IBP: 82 

Feia temps que no penjava una ruta nova... de fet, feia temps que no feia una ruta nova...

Avui ha tocat investigar nous llocs, nous corriols... m'ha acompanyat en Dani, que ahir es va fotre el recorregut de l'Open BMW per segona vegada aquesta setmana... està petat!!!

El recorregut previst te uns 60 quilometres i uns 1.200 metres de desnivell, tot i això, sortim a l'horari d'hivern... no fa fred, i jo vaig mooolt abrigat.

Iniciem el camí tot xerrant i trobem a l'Albert que ens acompanyarà una estona amb la intenció de baixar una mica l'espectacular sopar que es va fotre ahir.

Ja per arribar a Cassà, anem per llocs per on jo no recordava haver passat mai. Alguna casa en mig del bosc... i entrem a Cassà, on l'Albert s'acomiada de nosaltres... aquí comença l'aventura real.

Enfilem per una pista, només sortir del poble, i trobem una finca amb una serie d'escultures que criden l'atenció:

De seguit ens fiquem en un corriol a mitja "ladera" amb molt poca pendent, dels de baixar i pujar. Això si, moltes arrels travessant-lo. En un punt en que hi havia masses arrels decideixo posar el peu a terre i cony!!!! A terre!!! El que no he patinat amb les rodes, ho faig en parat amb les sabates... tela!!! En Dani me troba a terre, barallant-me amb la bici que m'havia quedat a sobre... situació còmica... però sense conseqüències.

Veient que era més perillós parar la bici que passar per sobre les arrels, m'he tirat a tota llet pel corriol, agafant algun risc que no m'agrada agafar, però gaudint com un camell...

Anem enllaçant corriols, amb petits trams de pista... estic suant com mai!!! Però m'ho estic passant teta!!!

Anem fent fins arribar a la Font de Sant Cristòfol...

Seguim corriolejant, i pistejant, fins arribar a Sant Cristòfol, on hi ha un ambient impressionant. Un fotimer de famílies fent foc, suposo, que per fer-se un esmorzar de collons...

Nosaltres seguim, sense parar, anant agafant nous corriols que ens porten fins a la carretera de Santa Paiaia. Aquí ja agafem la pista que coneixem que va al Coll de Llumeneres, però que deixarem de seguit per agafar el corriol del dia... jo diria que és un tram d'un descens, o alguna cosa així... amb rampes per saltar, tallats, etc... l'hem fet com hem pogut, i molts trams sobre la bici, tot i la dificultat del terrens.

Més pistes, mes corriols... i les forces ja anaven minvant... en Dani comenta que portem uns 700 metres de desnivell, i començo a fer les pujades en modo reserva, que encara queda molt.

Un esforç més, amb una "paret" que pujar, i arribem a la pista dels Metges, on decidim anar cap a Can Sitges i cap a casa, a tota llet, ja que era tard.

Trobem a un ciclista que semblava amb problemes, i li demanem si el podíem ajudar... ens contesta que era el "puto".... ens quedem pensant (el puto canvi?)... i al final diu, el "puto mòbil", que estava sonant, i no sabia si era important o no, i suposo que l'estava buscant ajupit a la motxilla... res que l'hem deixat amb el telèfon a la ma i hem seguit el nostre camí.

Un cop a Can Sitges, hem baixat a tota llet...la baixada de Can Darnes fins al Pla de Panedes, era confusa per mi, no se si era el cansament, o algunes actuacions que han fet, no se, estava com desorientat...

Al final a casa a la una, rebentats, però molt contents amb la ruta que hem fet... haurem de tornar per buscar la Sureda de Vallfrega, que de ben segur ens l'hem passat, en un parell de bucles que hem saltat...

Bona ruta de les llargues per anar agafant fondu...