Ronaldinyo!!!

 
Us enrecordeu d'en Ronaldinyo? Aquell jugador del Barça que li agradava molt sortir a les nits, però que durant una bona temporada va donar un bon rendiment al equip?

Dons aquesta setmana he fet una mica el Ronaldinyo. Us explico!!!

Divendres a la nit, vam fer un sopar de retrobament de la colla que sortíem quan teníem 18 i 20 anys. Renoi, quins records, quantes anecdotes, quantes ampolles de vi van canviar, que be que entrava aquell cava, i els cigalons!!! Després, i coincidint amb la festa major del poble, vam anar a moure una mica "l'esqueletu", tocava Mazoni... i és clar, si te mous, entra sed!!!

Res que entre dues o quarts de tres enfilava camí cap a casa. Havia quedat amb en Dani a les vuit per sortir en bici... així que poso el despertador, amb la intenció de despertar-me, enviar-li un missatge i dir-li que no m'esperi. Però quina és la sorpresa, que m'aixeco be. Be, be, no!!! Però be, com per sortir una estona a pedalar.

Així que enfilo al punt de reunió i ja hi era ell esperant. Havíem previst anar fins a Calonge, passant pel Puig d'Arques, mirar de trobar el Puig dels Daus, i tornar per on poguéssim. Li comento el meu estat, i decidim pujar al Puig d'Arques, i un cop a dalt, decidir que fer. Una condició li poso. Anar de tranquils, deixar-nos de piques, i de gas a fondo...

Anem xerrant, i la sensació d'estar petat, es va convertint en la d'estar be. Me vaig animant.

De cop trobem al l'Albert de ca l'Aldrich que va passejant al gos... ell amb la furgo i el gos darrera corrent!!! Ens demana si hem trobat algun tram d'un Rallye. Un Rallye per les Gavarres? Xarrem una estona, ens acomiadem i seguim.

El ritme és tant de tranqui, que al ben mig del camí, trobo un euro!!!

Arribem al Puig d'Arques i jo estic be, així que decidim fer la ruta que teníem planificada. Enfilem cap a Sant Cebrià dels Alls, quan de cop, trobem un cotxe i unes cintes que tanquen el camí. Mig en francès, mig en anglès, parlem amb la gent que controla aquell punt. Efectivament hi ha un Rallye!!! El personatge, ens espanta una mica, però ens deixa passar, i ens comenta que si sentim el soroll del motor, ens apartem del camí. Al final faig la pregunta clau... "A quina hora comença el Rallye?". "A les 11", contesta. Buf!!! A aquella hora, ja som a Calonge de sobres!!!.

Enfilem primer per pista, i després per una caminet molt entretingut, amb molta pedra, i alguns petits saltets. M'ho passo teta, i ja no m'enrecordo que he dormit molt poc... suposo que l'alcohol ja l'he suat!!!

Ens plantem en poc temps a la pedrera de Servia a Calonge, i ara enfilem per una serie de camins que van pujant poc a poc. Travessem les vinyes típiques de la zona, on en una masia parem a fer unes fotos d'una pila d'ampolles.




Tinc la sensació de que hem passat el nostre objectiu, mirem d'orientar-nos, però al petit mapa del GPS no trobem el topònim del Puig dels Daus, així que baixem fins a Calonge, on ens toca fer un tram d'asfalt fins a Platja d'Aro, on enfilarem cap a Solius.

En aquest tram ens creuem amb molts de ciclistes de carretera, amb dorsal. Per l'edat dels participants, gent madura, i lo carregats que van, intueixo que son els participants d'una d'aquelles Brevets... per l'època de l'any en que estem pensava que era la dels 400 km, però investigant m'he adonat que era la BPB, Barcelona-Perpinyà-Barcelona, 600 km. Aquests si que són herois!!!!

Dale!!! Me dic, i intento apretar una mica per tal de fer aquest tram pestós d'asfalt el més ràpid possible. A platja d'Aro veiem com donen la sortida als vehicles que hi participen al Rallye per les Gavarres. Apretem els dents ja que el vent bufa de cares, i de seguit estem a Sant Feliu fent els corriols del Caixa Girona... no se que faig però sempre me perdo en aquests corriols... enfilem cap al golf, i cap a Solius... les forces ja no són les de primera hora, i anem fent, tot i això anem fent. Després de Solius, ens endinse'm al Ridaura, però amb l'aigua que baixa, millor augmentar de cota gastant les últimes forces en una d'aquelles pujades que te deixen les cames a punt.

Com sempre, el millor de la sortida, l'avituallament. Aquesta vegada, tot i tenir excusa, no m'he adormit!!!

A la nit, hi havia sarau, així que a dormir tard un altre cop. Per sort la sortida de diumenge la posposem a la tarda.


Amb la Sandra anem a fer el recorregut del Caixa Girona de Cassà... corriol amunt, corriol avall. Alguns del tot impossibles de fer, tot i els consell d'un noi que ens va ensenyar la tècnica del pit al seient, i cul a la roda. Si més no, vam fer una mica de braços traginant la bici, que també va be.


Un cop acabat el circuit empatxats de corriols, la Sandra m'ensenya els camins per on es mou, gaudint d'una bona pedalada, tot i el polen que hi havia.




Ahir i avui, també he sortit amb la bici, però ja havent dormit normalment, i sense excessos. Dos sortides interessants, dilluns al Poblat Ibèric sortint de Cassà, i avui per la zona de Sant Cristòfol. El millor, la companyia!!!

3 comentaris:

César C.A. ha dit...

Coll*ns!! Tot i dormir poc i beure no tan poc ;o) , Deu n'hi do amb la pallissa!!!

Salutacions,
César

Joan X ha dit...

Carai quina ruta més xula. Estaria bé penjar un track. Vaig viure un temps a Calonge i me va quedar molt per descubrir allà.

Jordi Marina ha dit...

Joan, intento recuperar el track!!!