Duatló de la Piscina de la Selva (Santa Coloma)

Feia un mes i pico que vaig veure l'anunci.  El gimnàs on vaig a Santa Coloma, organitzava una Duatlo. 

Vaig intentar recavar informació a través d'en Joan, un dels monitors del gimnàs i excel·lent persona. Me va descriure com era el circuit dels diferents sectors, les transicions, com anava tot, i vaig prendre la decisió de fer-ho. A poca gent li vaig comentar la meva decisió, només als més propers. 

A partir d'aquest moment, vaig començar a entrenar.... caminades o carreres a l'hora de dinar, amb fort desnivell, van ser habituals. Un parell de dies a la setmana, a les nits, practicava la carrera per la zona de corriols que conec aprop de casa, intentat convertir les pujades en series, i enfortint la musculatura a les baixades. No vaig deixar la bici, però el que havia de millorar era el córrer. 

En una nocturna, en Miki comenta que l'han convençut per fer la mateixa duatlo per equips; en Llinas correria (és la seva especialitat), i en Miki pedalaria. Es va anant afegint gent, en Pep, en Dani... Comentaven la possibilitat de fer equips, jo vaig ensenyar les meves cartes i els hi vaig explicar que havia decidit, fa dies, fer-ho, i que ho faria tot sol. En Pep, un polivalent, també la faria tot sol, i en Dani es va llençar a la piscina, i també vindria. El meu germà Albert, que ara està acostumat a curses de muntanya, també va confirmar la seva assistència. 

La setmana passada va ser un desastre. A la feina van sorgir greus problemes, que es van afegir a uns altres de personals. La incertesa, la impotència, van fer que dediques tot el meu temps lliure a fer esport. Esport d'alta intensitat que me mantingués distret dels problemes anteriorment esmentats. Me vaig plantar al final de la setmana amb més de 50 km de carrera i amb quasi 300 km en bicicleta, però totalment esgotat. Dissabte amb els companys, vam fer una sortida en btt de 85 km i no pujava de 150 pulsacions. Diumenge vaig pujar als Àngels i, igual. Estava petat!!! 

Aquesta setmana, per temes professionals no he pogut fer res, esportivament parlant. Res de res. 

Així que a un dia de la prova, la meva motivació estava pels terres... no tenia ganes de participar-hi. A sobre les previsions metereologiques ho posaven fatal, però no volia/podia deixar als companys tirats. 

Sona el despertador, no vull aixecar-me, però m'esperen. Me vesteixo, esmorzo, reviso que ho tinc tot... vambes, sabates, casc, guants... arriba el meu germà i carreguem les bicis... anem al punt de trobada, on ens esperen la resta de companys... 

Arribem a Santa Coloma, formalitzem les inscripcions i entrem a Boxes... estic tranquil, no pretenc fer res més que conèixer aquest mon. 

Trobo a molta gent coneguda del gimnàs, fem petar la xerrada, i a 20 minuts de la sortida, començo a escalfar... 

Ens fem la foto de grup de rigor... 

... i cap a la sortida, amb el meu amic Dani. 

La veritat que la gent que hi havia per allà feia port... unes plantes atlètiques, unes cames fartes de quilometres... i jo tot just fa 6 mesos que he començat a córrer!!! M'entra el pànic i me poso darrera de tot... es dona la sortida i "maricón l'ultim". Estic al final de tot d'un "peloton" que s'ha estirat en pocs segons... vaig a un ritme còmode, sense perdre de vista a en Dani i al meu germà... això si, a les últimes posicions... de cop el meu cap comença a donar voltes, començo a recordar consell de bons amics, començo a recordar com me va anar, al Marató dels Monegros, la tàctica de sortir a tope des de el primer moment, i canvia la meva mentalitat... me proposo fer la prova a tope!!! 

El recorregut, inicialment és planer, i començo a avançar a gent. Això me motiva, i m'adono que no estic tant malament. Després ve un tram de pujada una mica dura, i aquí si que deixo a molta gent darrera. És nota el fruit dels entrenament per Ridaura... enganxo un grup que van a bon ritme, i que puc mantenir, i els segueixo fins al final. Potser podria haver millorat el temps a la baixada, però segur hagués assumit riscos innecessaris donat la sequedat del terreny.

Sector 1 (run): 5,57 km i 28 minuts 

Arribo a boxes, i me preparo per tal de fer la segona part. Aquesta en bicicleta. S'ha de ser molt meticulós i deixar les coses de manera que es perdi el menor temps possible. Jo n'he perdut un fotimer!!! 

Quasi que surto de boxes sobre la bici, cosa que hagués suposat una penalització, però en Llinas m'avisa, així com en Joan (el monitor), que ha fet d'espiquer durant la cursa. 

El primer que noto quan començo a pedalar és que me fan molt mal les cames... aprofito el primer quilometre per tal d'adaptar la musculatura a la nova disciplina, i després intento anar tant ràpid com puc. 

Després uns primers quilometres planers, on he volat literalment, hi havia un tram de pujada, on he avançat a molta gent, després venia una petita baixada on m'he distanciat dels que havia avançat, i després la pujada més important... el pendent era dura, i la sequedat del terreny feia patinar la roda... tot i això, he aconseguit fer-la sense baixar de la bici, fotent-me la rostida del dia. Aquí, si que he avançat moltísimes posicions, tot i això, no he aconseguit desempallegar-me d'un noi amb el maiot de Espai Bikes, amb la cama tatuada, i que hem fet quasi tot el sector tots dos junts. (Ha sigut un plaer tio, ets un crack) 

Arribem al avituallament, i enfilem pel corriol tècnic del dia... els primers 25 metres els he fet a peu, ja que era impossible controlar la bici, però la resta gas a fondo... sense voler, he tocar a una noia que pujava a la bici després del tram tècnic, sense conseqüències (al arribar a meta li he demanat disculpes). 

Tocava un tram de baixada on s'havia d'anar fi amb el fre, i corriol dels que m'agrada... dels de pedalar i anar esquivant arbres... uf que be m'ho he passat... baixada, on he avançat a molta gent... que divertida i perillosa era!!! I tornada a boxes per fer la transició. 

Sector 2 (btt): 14,87 km i 1h justa 

Ho havia donat tot, i vaig per canviar de modalitat. Treure'm el casc, els guants, posar-me les vambes... sento a en Llinas que m'anima, i penso que vaig molt endarrerit. Ell només ha de córrer, i pensava que ja havia fet el Sector 3. 

Surto a córrer i tela... ara si que me fan mal les cames... els peus comencen a tocar massa cops a terra, no corro de manera fluida... els crits d'alguns companys del gimnàs animant-me m'esperonen, però les forces van justetes... uf com m'ha costat aquest sector... 

Engalto un ritme còmode, crec que ja ho he donat tot, i miro de fer els últims quilometres totalment planers al ritme d'acabar... 

Al final de tot, veig al meu germà, que encara està al sector 2 amb la bici... ha caigut i està fotut... vol abandonar... "això mai!!!" li crido, i sembla que l'he convençut per acabar la prova!!! 

Sector 3 (run): 4,08 km i 22 minuts 

Arribo i hi ha en Pep, i en Miki... no me quadra!!! Pensava que en Llinas havia acabat quan jo sortia a fer el sector 3, i encara havia de sortir. En Miki s'ha perdut, tot i estar el circuit implacablement marcat!!! Llavors l'he avançat en algun lloc, sense veure'l. Fem petar la xerrada mentres arriba en Llinas, després en Dani, i finalment el meu germà. 

Dutxa, bocata, samarreta, beguda a dojo... uf ha estat molt be, i una bona injecció de moral, que estava una mica tocat. 

Finalment el meu temps, segons el GPS ha estat de 1 hora 55 minuts... això vol dir que he perdut 5 minuts a les transicions... 

En quant a l'organització. Impressionant!!! Només veient la gent que hi era, la il·lusió que li posen, res pot fallar. El circuit molt ben marcat i amb controls als punts conflictius, un bon control a la zona de boxes. I els regals... una samarreta, una invitació al gimnàs, bocata i beguda a dojo, per 12 euros!!! 

En quant a mi... no se... no se si tornaré a fer aquest tipus de provés... m'ha agradat la sensació d'estar be de forma, m'ha agradat posar a prova el meu cos, però segueixo dient que a mi m'agrada dedicar els diumenges a conèixer llocs, a pedalar sense que me surti el cor per la boca gaudint del paisatge... o potser si, potser al setembre... no se. 

Ara toca adaptar-me a la nova situació professional que canviarà en pocs dies. La meva vida canviarà drasticament. Toca fer les maletes i marxar, i de ben segur, alguna de les meves "nenes" vindrà amb mi, així com les meves vambes, i intentaré mantenir l'estat de forma, per quan torni, poder seguir a les màquines que tinc per amics, que no paren de fer quilometres dia a dia!!!