Impossible


L'altre dia, mentre conduïa, escoltava, per la radio, un anunci de l'O.N.C.E. Parlaven d'un sorteig extraordinari de no se quants milions d'euros. Però el que realment me va cridar l'atenció va ser la següent frase:

"El significat de la paraula impossible, el poses tu"

Me vaig quedar una estona pensant. Realment, el significat no el posem nosaltres, però si el llindar del que és, per nosaltres, impossible o no.

Com aquest cap de setmana, que s'han celebrat a Banyoles les 25 hores de btt. Una cursa de resistència de 25 hores pedalant. Hi havia participants, companys de pedalades, que formant un equip de quatre, s'han tirat tot el dia donant voltes a un circuit de btt. He aprofitat per anar-los a veure, donar-lis ànims, i conèixer de primera ma com és una cursa d'aquest estil.

En Dani passant per davant dels boxes

El descans del guerrer. Jo de gran vull ser com tu!!!

Relleu.



Però el que realment m'ha semblat IMPOSSIBLE, són els més de 250 quilometres que s'han fotut els participants que hi corrien a la categoria sols. Les cares de patiment fruit de rodar en un circuit, on, segons paraules dels participants, "només es podia descansar a les pujades", eren impressionants. Tot hi estar rebentats, no podien parar. El quart classificat anava a 2 voltes del tercer, el tercer a 2 voltes del segon, i el segon a 2 voltes del primer. Només podien parar si l'ultim parava....

He quedat impressionat en com estava organitzat tot, en els accessos, en el cronometratge, en els boxes... tot hi que no m'hi veig donant voltes com un hàmster a un circuit tant petit, no descarto, en un futur, fer alguna cosa com aquesta. En equips, eh!!! En solitari, de moment és IMPOSSIBLE.

Cronometratge "in just time"

Boxes

Boxes


He aprofitat per conèixer a la NOE.

Reconec que els meus ídols no són esportistes famosos. Aquests, apart de ser escollits per la natura, estan esponsoritzats, cuidats, i mimats per només dedicar-se a rendir en la seva disciplina. Això, per mi els hi treu part del mèrit, que si tenen esportistes com la Noe, i molts més que me deixo...

És evident que el que fa en Kilian Jornet, per exemple, te molt i molt de mèrit. Però segur que no s'ha de preocupar d'organitzar un viatge, en una furgoneta per fer més de mil quilometres al sortir divendres de la feina, deixant a totes les obligacions a casa, arribar, córrer, tornar a fer els altres mil quilometres, i tornar a la feina l'endemà.

És aquí on està el merit de les coses que fa la Noe... ara crec que puc dir, que si aquest bloc existeix és culpa d'aquesta noia. Que si cada dia busquem un repte més difícil és culpa d'aquesta noia.... gràcies Noe per tot i per la birra!!!

Quins cracks!!!!

3 comentaris:

Quique ha dit...

Molt bona entrada Jordi, i comparteixo sentiments en tots els aspectes. També vaig mirant aventures de la gent dels blogs, entre ells la Noe, i els admiro i serveixen de referencia.

Joaquin ha dit...

Com s'agraeix topar amb una entrada de blog com aquesta quan navegues perdut per la web. Això fa que la recuperació sigui més comfortable i pensar en un altre objectiu!

Dani ha dit...

Jordi, ja saps que per aquests reptes mai caminaràs sol, nomes cal que m'ho deixis caure.