6a Desfrenada

 
La Desfrenada, per mi, te un significat especial. És de les marxes que més m'agraden. Per tot, pel que simbolitza, per la zona per on es pedala, per la gent que es deixa les banyes per organitzar-la, pel pre-cursa, pel post-cursa, per que es tracta al ciclista com a esportista, i no com un dorsal que es deixa 12 euros a la inscripció. Fa uns anys que no me la perdo i crec que passaran uns quants més i no me la perdré.

Avui, d'hora, molt d'hora, hem sortit cap a Besalú en Miki, en Dani i jo. Molta gent del Club ja hi eren fent les inscripcions quan hem arribat. Nosaltres les hem enllestit en pocs minuts.

Preparem les bicis, i a escalfar una miqueta.

Ja noto que no estic gaire fi, tot i això, intentaré fer un bon paper.

Ens col·loquem a la sortida, i escoltem el breu comentari de l'espiquer. "On s'ha quedat aquell discurs ple de sentiment i, tot sigui dit, marcat per una bona ressaca?". Sonen els segadors, i sortim.



Curiosament, ha sigut de les sortides més tranquil·les que viscut últimament. Anem agafant posicions, i col·locant-nos al lloc que ens toca, fins fer un grupet macu de uns quants corredors. En Miki i jo, anem junts, mentre que en Dani el tenim uns metres per darrera.

El recorregut comença sent un trencacames pistero. Fins al quilòmetre 6 tot pista, i començo a pensar que si és tot així serà un suplici. Però no. A partir d'aquí es van alternant camins, corriols molt ràpids i devertits fins arribar al 1er avituallament.

M'he parat. No és habitual en mi parar amb tant pocs quilòmetres, però ho necessitava. En Miki també ho ha fet, mentre que en Dani ha seguit, avançant-nos.

Seguim pujant i baixant. Corriols no molt tècnics, però divertits. Les baixades rapidísimes, amb moltes incidències. Moltes punxades, moltes ampolles pel terra...

Sobre el quilòmetre 15 o 16, començo a tenir símptomes de que petaré. Aquella suor freda, aquella sensació de gana... A sobre, trobo el segon avituallament al mig d'una baixada divertidísima, i passo de parar.

Al quilòmetre 20 me prenc una pastilla d'isostar... Estic sentenciat... Trobo una lleu millora, però s'accentua la sensació de gana... M'atrapa en Miki, i faig uns quilòmetres amb ell, però he de parar i menjar alguna cosa... Tiro del gel de reserva que porto a la motxilla, i mentre, m'atrapa en Dani.
L'intento seguir, però no puc.

Algú me vol avançar i me diu que ho farà per l'esquerra... he de rumiar on és la meva esquerra!!! uf!!! me falta sucre!!!

Arribo al 3er avituallament, i començo a notar l'efecte del gel, tot i això me prenc una parell de gots de cola, i un tall de coca.

Cada vegada me trobo millor, i començo a veure gent que puc avançar. De cop, me trobo al davant d'un grup d'uns 10 o 12 tios. Un tronc al mig del camí, me far perdre l'atenció a les marques del circuit, i enfilo per un corriol molt brut, que me fa sospitar que m'he colat. Tot i això segueixo "liderant" el grup esmentat, quan, de cop, arribem a l'autovia... cap cinta, ens quedem tots amb cara de tontos, i reculen ràpidament. Passem el tronc atravessat, i, evidentment, hi havia un corriol a ma dreta....

Intento recuperar temps, i enganxar-me a altres corredors, donat que és una part planera i fàcil.

Trobem gent que fa la curta, que ens cedeixen amablement el pas, i de seguit estem a meta on he trobat a en Raul i l'Ivan, que no se si han corregut o no.

He perdut uns minuts respecte als meus companys, però avui s'ha notat que no anaven a fer temps, si no a gaudir del circuit...



Felicitar a tots els membres de l'organització. A alguns ja els hi dit allà mateix. 

Felicitar a la resta de corredors, ja que cada dia demostren mes civisme i educació, tot i que sempre hi ha algun "senglar suelto".

He trobat algunes fotos pel Facebook, i seguim a l'espera de trobar-ne més. Que estava ple de "paparatzis"!!!

Les fotos d'en Wilis.

Les fotos dels N'ha fent...

Classificacions marxa curta, i marxa llarga.

5 comentaris:

Unknown ha dit...

Es la meva primera desfrenada i he disfrutat molt del recurregut...l'any vinent repetim segur.

Mirafiori ha dit...

I tant que hem corregut! hem fet la curta, al principi hem sortit amb la Xènia i quan ja erem els últims hem començat a remontar amb la calma. Ens hem trobat un tap poc abans del primer avituallament, hem estat aturats uns 40 corredors gairebé 15 minuts, és el que té sortir des del darrera. Però com tu dius, ha estat un plaer veure que predomina el civisme... M'ha fet molta il·lusió veure't o millor dit que m'hagis vist, perquè noi estàs irreconeixible! Salut!

Mirafiori ha dit...

(perdó la Xènia i en Miquel)

willis ha dit...

Jordi,gracies per la petita part que em toca,m'alegra que us hagi agradat el recorregut.

Mirafiori ha dit...

Jordi,

Aquí trobaràs més fotos;

https://picasaweb.google.com/101796944140663738036/Desfrenada2012?feat=content_notification#