Jugant a ser ciclistes - 100% TONDO


Segurament, tots hem vist alguna etapa del Tour per la tele. Veure aquell grup d'escapats fent relleus, o els esforços titànics al pujar un port... avui ha tocat fer una mica això. Jugar a fer de ciclistes.

Ens vam inscriure a la 100% TONDO en Pere i jo. En Pere va aconseguir "enganyar" a en Roberto, i en Joan també és va inscriure... així que havíem format un grup de quatre corredors per tal d'afrontar "l'etapa".


He de reconèixer que anava amb una mica de por, així que vam decidir anar tots junts durant la marxa, amb la condició de que cada escú puges els ports al seu aire.

Ens trobem a Sant Joan les Fonts, recollim els dorsals i els regals, preparem la bici i cap a la línia de sortida.

Moltes anècdotes. Vaig conèixer a molta gent de la TITAN i de la TRANSPYR, amics d'en Pere. Un ciclista que feia servir sandàlies de betes per anar en bici...

Així que donen la sortida, i un cop passada la catifa del xip, a pedalar que dona gust.

Sortim en Pere i jo a tota llet, quan ens adonem que falta en Roberto i en Joan... "afluixem" una mica el ritme, fins que ens enganxen, i ara si... en Pere marca un ritme de la ostia. És molt complicat rodar amb tanta gent, i segueixo "la veu de l'experiència"... rotondes, alguna caiguda... la visió de la carretera amb tant de ciclistes és espectacular...



Quan s'estira el pilot, comencem a treballar... tot i que inicialment no surten be les coses... intento fer un relleu a la primera pujada i es queda el grup... m'espero... agafem un altre vegada roda, i a la segona pujada... es queda una altre vegada el grup... afluixo, però ja no els tornaré a veure fins a Banyoles.

De cop, mentre pugem cap a Mieres, sento a en Pere que me crida i me diu que me posi a roda que te un gregari d'excepció. És en Melcior Mauri que va amb un tàndem amb una noia. Els seguim durant una estona, però en Pere no els pot seguir i afluixa, jo estic una estona amb ells.

Crec que en Roberto està per davant, i en Roberto creu que estic jo per davant, així que el perdem. En Joan marxa al seu ritme, i jo decideixo esperar a en Pere. La setmana passada va patir una lesió al bessó i no pot pedalar. Anem fent. Intento entretindre'l xerrant de les properes sortides fins que arribem al primer avituallament situat a Santa Pau, i ens reagrupem.

Entre Santa Pau i Olot, hi ha una bona pujada, i una bona baixada... la primera la fem a ritme tranquil, però baixant... baixant ha sigut espectacular. Hem començat a fer relleus entre tots, inclús s'ha apuntat gent de Banyoles (pel maiot)... brutal!!! Baixàvem a 67 km/h donant pedals!!!

Creuem Olot. M'agradaria destacar lo ben senyalitzat que estaven tots els desviaments, amb personal de la marxa tallant la via i deixant-la exclusivament per nosaltres...

De cop veig el cartell de desviament entre la marxa curta, i la llarga. Ni m'ho plantejo, i cap a la llarga de cap... en Roberto i jo, comencem a tirar del pilot direcció a la Vall de Vianya. Molta gent s'enganxa al nostre grup.

Mentre, nosaltres, ens marquem l'objectiu d'atrapar el grup que va davant, i així ha sigut.

Ens posem a roda d'ells, fins que comença el port de Capsacosta... anem fent en Roberto i jo, quan de cop me trobo sol dintre del grup dels que anaven davant i anar fent.

M'ha agradat molt Capsacosta, sobretot la zona on es veu tota la carretera desde dalt...

Coll de Capsacosta

Al final hi havia l'avituallament, i seria el punt de reagrupament. Arriba en Roberto, en Joan, i en Pere amb el maiot tot obert i bastant tocat.

Enfilem cap a Sant Pau de Seguries tot fent relleus, quan en Roberto me diu que va petat, que va apajarat, en Pere es va quedant, així que afluixem el ritme amb el desconcert de tots els que anaven a roda... ostres!!! ningú fa un relleu!!!

Anem fent, a ritme més tranquil, i en Roberto es va refent, en Joan va per davant, i jo xerrant amb en Pere li pregunto com és el que queda... m'ho explica, i m'avanço per arribar a Setcases per tal de passar el control de pas abans de que el tanquin.

Destacar que a l'avituallament de Setcases, al igual que va succeir al de Capsacosta, no hi havia menjar... només cola, aquarius i aigua... crec que és un punt a millorar dintre de l'execelència de tota la organització.

Estem als peus de Vallter, amb 100 quilometres a les cames. Resta afrontar el port. En Pere no pot  i es queda. Li demano d'abandonar amb ell, però me diu que no, que ja el pujarà algú de l'organització.

Així que comencem a pujar... de seguit veig com en Joan i en Roberto es queden, i decideixo fer la meva...

Me marco un ritme constant, mirant de no passar d'unes pulsacions, i "nar fent"... pim, pam... de tant en tant piiiiiiiiim, paaaaaam, coincidint amb els 12% que veig al GARMIN.

Vallter

Dur, molt dur... poder de les coses més dures que he fet mai... molta gent s'ha quedat pel camí, altres ho feien caminant, algun trampós enganxat a una moto... res, que després d'una hora i quart de dura ascensió arribo a dalt, esperonat pels crits d'en Pere i d'en Ramón, el nostre "cap d'equip", que anava donant noticies des de Vallter.


El primer que m'ha passat pel cap és donar-li una abraçada a en Pere i pensar en tot el que he patit amb la bici per estar aquí. Després venien pensaments de satisfacció... Brutal!!!

Me canvio, i espero als companys... han patit molt, rampes, peus adormits... però estant a dalt!!! Felicitats!!!



Menjar, tertúlia, s'està be al solete... i cap a casa.

Be... no ha estat malament això de jugar a ser ciclista!!!

Classificacions

Fotos al Facebook de la marxa.

EDITAT: Si hi havia 700 i pico inscrits, a la curta han arribat uns 216 i a la llarga uns 308, vol dir que quasi 200 (30%) corredors han abandonat... és dura, eh!!!!

EDITAT 2: Segons el diari, els participants han sigut un miler, la qual cosa vol dir que el nivell d'abandonament (o fora de control) està sobre el 50%.... no me quadra.

EDITAT 3: La clau de tot això està als comentaris... visiteu-los



EDITAT 4: Gràcies Pere per les fotos.

6 comentaris:

Dani ha dit...

Felicitats a tots, esteu fets uns maquines. Dona ganes de fer-la.

Anònim ha dit...

No tots els participants portaven xip, per exemple el primer que va arribar a Vallter no surt a la classificació! Bon relat,he parat en aquest bloc buscant fotos de la marxa

Jordi Marina ha dit...

Bona aportació aquesta del xip. No hi havia caigut. Gràcies, i espero tornar-te a veure per aquí.

carles miki ha dit...

Felicitats maquines.

Gerard ha dit...

Això ja es una pata negra de veritat!!!
Felicitats!!

Mirafiori ha dit...

Molte bé Jordi and company!!!

Felicitats a tots!

La propera la de l'eix??