Marató dels Monegros 2013

   
Sona els despertador. Són les 4 A.M. Sento les gotes de pluja xocar contra la taulada... buf!!!

Porta uns dies plovent, i jo ja tenia el plantejament fet: anar fins a Sariñena, i si el temps acompanya i el terreny està en condicions córrer, i si no, quedar-me al bar fent birres...

Les bicis les vam deixar carregades al vespre a la furgo d'en Pere, i la maleta feta el dia abans, així que m'aixeco, me vesteixo, esmorzo una miqueta i a esperar que vingui en Pere... anem recollint a la resta de l'equip... l'Alex ja hi és, en Dani, en Josep i en Dani Guinó que van en un altre cotxe... a Riudellots recollim a en Pitu Guinó...



No para de ploure fins que parem a esmorzar a Alcarrás. Aquí ens reunim amb els meus germans. Ens fotem un entrepà de mida XXL, però el pa no m'inspira molta confiança... tenia una textura com d'ahir...

Ja enfilem cap a Sariñena, i l'ambient dintre de la furgo comença escalfar-se. Es repeteix la situació de l'any passat... riure, riure i més riure...

Ens acostem i deixa de ploure... anem en direcció cap a un clar al cel... tindrem una treva?

Arribem i aparquem. Recollim dorsals, i fem un volt pels estans. Anem a buscar les vedelles que fan a foc lent, però no les trobem... l'organització ha intensificat aspectes que van fallar l'any passat, com el tema dels serveis i dels punts per rentar les bicis, lavabos...

El grup. A dalt: Josep G., Manel, Jordi, Dani, Pere, Alex, Dani G. A baix: Pitu G., Albert 


La meva familia

Fem una birra, i trobem a en Pujolar i en Jordi que venen pel seu conte... i decidim anar a dinar... tupers de pasta, fruita, i cap a vestir-nos. Fa vent, hi ha fang, però decideixo sortir!!!

Els del Martó a punt


Anem cap a la sortida... i collons!!! Està ple a tope!!! Ens fiquem al final de tot, tot i que encara falta gent per arribar... la gent es va acumulant pels passadissos laterals... Estem mal situats, però tot i això, crec que hem tingut molta sort.

La sortida vista per davant


El que teníem davant


A les 13:30 en punt donen la sortida, i veiem com tot i això la filera no avança...

Sortida.... 6 minuts després passem nosaltres!!!


Tensió... i ens toca avançar... un peu al pedal i l'altre "remant"... En Dani te problemes amb el canvi, i sembla que alguna cosa li falla... crits entre en Pere i en Dani, i al final en Dani confirma que tot va be...

Remem fins passar per la catifa del xip... El recoregut per Sariñena molt lent, i amb molta prudència, molt més lent que l'any passat. Amb parades als llocs més estrets...

Jo segueixo a en Pere i "m'aprofito" de la seva experiència, i és per això que vaig amb molta menys tensió que l'any passat...  com sempre els primers quilòmetres són crucials, ja que la gent mira de passar per tota reu, provocant situacions de perill. M'avança en Pitu, i uns moments més tard l'Alex, que ens diu que en Dani te problemes.

Anem rodant, fins arribar a un rierot on es fa el primer embús... gent retallant pels camps adjacents, fa que el creuament sigui una mica més fàcil... perdem de vista a l'Alex i a en Pitu, i vaig a pocs metres d'en Pere.



Comença la pujada i atrapo a en Pere... xarrem una estona, comentem el problema d'en Dani, i ell vol parar per esperar-lo i mirar d'ajudar-lo... jo li comento que no ho pot fer, donat que si ha abandonat perdrà les seves opcions... que fins ara el recorregut ha sigut favorable per nosaltres, i que ara ens atraparà a la pujada... poc a poc el vaig deixant, i als pocs minuts m'atrapa en Dani... 

Anem junts fins al primer avituallament, ell diu que pararà, i jo dic que no... portem 33 quilometres, poc més d'una hora, i afrontem la primera pujada... vaig be d'aigua, vaig be d'energia, així que tiro i ja perdré temps a la pujada... veig que en Dani tampoc para i segueix...

Faig la pujada prou be, i no perdo molt de temps... baixo a tota llet, i avanço a molta gent... al segon avituallament paro... deixo la bici on puc, i busco una mica de fruita, ja que tinc males sensacions a la panxa... el bocata XXL? el dinar? 

Omplo bidons, i busco la bici... on és? totes són del mateix color!!! totes estan plenes de fang!!! Pel bidó que m'ha quedat a la bici la localitzo, i segueixo... 

Bufff!!! Ara el vent bufa en contra amb una violència brutal... costa moltísim avançar!!! Me vaig protegint darrera d'altres participants, i intento fer un grupet on anar fent relleus, però no funciona... passa un grup que va més ràpid que nosaltres i intento enganxar-me, però el ritme és molt alt, i me couen les cames, cosa que me fa pensar que millor anar al meu ritme...

Ha sigut duríssim veure xifres molt altes al pulsòmetre i velocitats de 10 o 11 per hora al conta quilometres. En algunes ocasions havia d'afluixar el ritme, ja que el resultat estèril de l'esforç que estava matxcant. Enganxo amb un noi amb cua vestit d'Specialitzed que crec que surt molt amb en Bugui, i junt amb ell faig bona part del recorregut entre el segon i el tercer avituallament.

Arribo al tercer avituallament, i tinc dubtes entre parar o no... el noi de amb l'equipació blava segueix, i decideixo continuar... enganxo a en Dani, que acaba d'arrancar, i decidim anar junts... uns 10 quilometres de pujada contra el vent i baixar fins al quasi quilometre 100. A principi de la baixada, just al punt on es tornen a juntar la llarga i la curta, veig a un noi que me sembla el meu germà Albert, i me foto una rostida per atrapar-lo.... al final no era ell...

Seguim i decidim no parar a l'ultim avituallament... me queda menjar i aigua... el vent s'intensifica... anem en contra d'ell i és com un mur... cada vegada les meves forces van a menys, i en Dani comença a animar-me... veig al contaquilometres el 113, i encara veig Sariñena lluny... jo ja ho havia donat tot, així que els dos quilometres que fem fins a l'arribada són un suplici... inclús tinc una sensació estranya, com de esgotament total!!!

Enfilem cap a l'arribada i en Dani i jo ens donem la ma, i ell entra fent la pipa amb el dit, evidentment dedicant-li la cursa a la seva família i al seu nen que està en camí... se que ell volia millorar el seu temps de l'any passat, i inclús volia mirar de fer medalla d'or... avui amb aquest vent i lo malament situats que estàvem a la sortida no era el dia, però tot i això, li agraeixo que haguéssim anat junts, ja que m'ha ajudat molt, sobretot al tram final...

No trobem a ningú a l'arribada, així que anem cap els cotxes... ens estranya molt trobar a en Pere, i ens comenta que ha abandonat per problemes estomacals... En Josep i en Dani Guinó, incontestables... top 30 de la curta. En Pito rondant les 5 hores, l'Alex sobre les 5:30, nosaltres 5:45... una estona més tard arriba el meu germà Albert, que també feia la curta, i esperem una estona al Manel... no arriba, i al anar en grup, anem a sopar.

Aquest anys, tot més organitzat, el dinar amb polsereta, i res de barra lliure com l'any passat... no hi ha vedella com altres anys... be si, però picadeta... en forma d'hamburguesa...

Truco a l'Albert, i en Manel no ha arribat... penso que ha tingut algun problema mecànic... i efectivament, quan tornem als cotxes arriba amb el quadre trencat... llàstima per que, al igual que l'Albert, s'ho han currat tot l'hivern entrenant... ara nois s'ha de mantenir aquest nivell!!!

La tornada dura, molt dura... riguen, però rebentats... considero que aquest any la cursa ha sigut molt més dura que l'any passat... el fort vent, ha convertit la cursa en una pujada d'un port constant... m'ha matxucat!!! Així que mantenir el temps de l'any passat (aproximadament), és per mi tot un èxit!!!

Ara a esperar tot un anys per tornar!!!! Daaaaaale!!!


EDITAT:

Modificacions a la classificació:


Provant de la meva pròpia medicina


Una altre vegada el gran pot contra el petit.

Aquesta vegada, dos ciclistes rondant la seixantena (que ja m'agradaria a mi), rodant per les carreteres del Baix Camp, van ser envestit per un conductor drogata!!!

No entraré ni en la nacionalitat del conductor, i la impunitat amb la que condueixen pel nostre país. No entraré en l'estat en que es trobaven els seus reflexos, o estat d'eufòria, per prendre substàncies estupefaents. No entraré en si els ciclistes han de circular en paral·lel o no per les carreteres...

Només vull demanar que aquests siguin les últimes persones que surtin a fer esport i passar-ho be amb la bici, i no tornin, per culpa d'un despiste, d'una velocitat inadequada, d'una conducció sota els efectes de les drogues... prou!!!

Quan agafeu el cotxe, conduïu!!!! Conduïu al 100%!!!

El meu, més sincer pesam, a la família del ciclista mort.

La vida continua!!!

-----------------------------------------------

Fa temps, que us vaig parlar de l'Strava, dels seus pros, dels seus contres. En definitiva, crec que és una bona eina per tal de controlar la teva activitat, compatible amb la bici i la carrera a peu, i que a més, te permet veure les teves evolucions sense ser un boig del cronometre.

També, i al crear-se els "ranquins" als diferents sectors, és una bona eina, per motivar-te i intentar treure-li temps a seguidors/amics.

Però que passa quan poses una eina d'aquestes amb algú que es pica amb l'ombra de la seva ombra? Dons això és el que he viscut aquesta setmana!!!

Dilluns, vaig continuar amb la meva lenta evolució amb la cursa a peu, per tornar al nivell en que ho vaig deixar.

Per telèfon, amb en Dani, vam decidir intensificar les sortides nocturnes, donat que el Marató dels Monegros ja està aquí. Així, que encara tocat per la sortida de dilluns, dimarts agafem la btt, i a rodar per la nit.

Tal com he explicat abans, en Dani, s'ha inscrit a l'Strava. Es capaç, cosa que jo no, d'estudiar-se un recorregut, i memoritzar els diferents sectors que hi ha, i m'apostaria alguna cosa, que inclus és capaç de memoritzar temps...

Així que demanant clemència, enfilem cap a Girona pel carril. Jo he arrivat tard de treballar, així que hem hagut de retrassar l'hora de sortida, i pel camí, decidim escorçar el recorregut previst... fins a Quart...

Anem be, a ritme... xerrant, tot i que noto el cavall desbocat que porta en Dani dintre seu... el sector Llagostera-Cassà, l'he desperdiciat... jo vaig crear un Llagostera-Llambilles, i també... a Quart girem... el tram entre Llambilles i Cassà, m'encanta... tens la referència dels cotxes que circulen en paral·lel, i tot i picar amunt, començo a apretar... no penso en l'strava, i si en un bon entreno pels Monegros... apreto fins a Cassà, fem el polígon ràpid, ràpid, i inclús, crec que en Dani es despenja uns metres (2 o 3). I que he fet!?!? Enfilem cap a Llagostera a un ritme frenètic... i veig al Garmin que estem rodant a 40 km/h... buf!!! Ja no puc més, i li deixo que tiri una estona a ell... m'ha portat a tope... quan sortia del seu rebuf marxava enrere, així que no he pogut ni donar-li un relleu...

Quan arribem a casa, crec que ni ha esperat a dutxar-se i sopar, que ja ha carregat el track a l'strava... top ten m'escriu en un missatge... buf!!! Quin mal de cames!!!

Per sort la feina no me permet fer res dimecres. Així que dijous a migdia, sessió de córrer, be, millor dir, arrossegament pel carril fins arribar als 8 quilometres, i a la nit... a la nit, en Dani me tenia preparada una sorpresa.... pujar al Rocatal... sap perfectament on comença el sector de l'strava, i donat que no estic a tope per haver corregut a mig dia, me proposa anar "tranquil·lament" fins al punt on comença el tram, i allà, que cadascú marqui el seu ritme... com una exhalació marxa a tota llet, intento seguir-lo, però les meves cames estan tocades de la sortida a migdia, i marco un ritme tranquil, però "peleon". Arribo a dalt, i encara està esbufegant, tot i que fa una estona ha arribat... creu que ha fet un bon temps, però no s'atreveix a fer un pronostic. Amb el programa davant, resulta que jo no he pujat tant malament com pensava, tot i que ell... ell ha fet una pujada estratosfèrica...

Dissabte, amb la gent del Club, fem una sortideta amb les bicis de carretera interessant. St. Grau-St. Feliu, Sta. Cristina-Romanyà... jo amb en Pujolar, abandono... les cames no donen per més... mentre, en Dani G. i en Dani T, continuen ....Calonge, La Ganga, Sta. Pallalla... me treu dos segons a l'ultim quilòmetre de Sta. Pallalla, tot i que encara li porto una avantatge de 17 segons en tot el port!! (Puto Strava)


Dissabte, mentre torno, me replantejo tota la setmana... la veritat que ha sigut divertit, però crec que no es pot sortir sempre amb el ganivet a la boca... entre altres coses, per que ens farem mal!!!

Així que diumenge encaro una jornada de regeneració, amb la mainada... intentem evitar el carril i la Trailwalker, i enfilem cap a les Gavarres planeres... 17 quilòmetres, que a més d'un nen li han sapigut a poc.




Després a la tarda, necessitava rodar tranquil·lament... un d'aquells moment sobre la bici per pensar i desconnectar.... el nyec, nyec, que des de fa uns dies produeix la cadena, me fa arribar a la conclusió que o canvio la transmissió, o poder als Monegros hauré de fer de mecànic.... així dons, afronto aquesta setmana prèvia amb intenció de descansar, i agafar forces, per una de les proves que més m'agrada, per tot el que porta amb ella.... DAAAALE!!!

Positiva...

   
Positiva. Així considero que ha sigut aquesta setmana.

En quant al running, crec haver consolidat els 7-8km i toca anar pels 10. Ja crec haver establert un horari... córrer a mig dia, i la bici al vespre, aprofitant que s'allarguen els dies.

La btt cada vegada és la bici principal a les meves sortides. Vaig combinant recorreguts planers i poc tècnics (rodadors), amb altres amb més desnivell i dificultat. Molt bones sensacions. I és que el Marató dels Monegros ja està aquí.

La bici de carretera, també te el seu protagonisme. Dissabte amb la colla del Club vam anar a St Hilari. Una sortida de 10 sobre 10. La temperatura de 10, el paisatge de 10. Vaig estar fent proves d'alimentació, i crec que vaig arribar prou be. 



Per contra, diumenge, hi havia programada ruta de btt. Quan va sonar el despertador, el meu cos va dir que avui no tocava bici, i així li vaig fer cas... ruta motera gaudint de la primavera!!!

Hàbits

  
Diuen, que els humans, necessitem unes tres setmanes per adquirir els hàbits. Jo dec ser l'excepció que confirma la regla. Porto tres setmanes intentant sortir a córrer al matí. Cada dia poso el despertador a la mateixa hora, però en aquestes tres setmanes només he aconseguit sortir 3 dies... quan no fa fred, és fosc, quan no plou, i quan no he de sortir a fer una visita...

Veient que això del "running matutí" no és lo meu, he decidit passar-me als migdies o a les tardes, en funció de la feina, i/o de les sortides en bici. Vaig consolidant els quilòmetres, i en breu crec que ja estaré en condicions per començar a llançar-me per la muntanya.

Tornen les nocturnes amb una mica de tot. Sortides rodadores, algunes amb desnivell... sobretot m'agrada ja que estic recuperant les bones sensacions perdudes.

Seguim amb els "road days" amb el Club Btt Llagostera. Dissabte passat, desafiant la pluja, vam sortir a  rodar...  65 quilòmetres en 2 hores i poc... molt bon ritme.



Al dia següent, amb el Club, i amb les bicis de muntanya, vam fer una ruta inèdita, d'aquestes per iniciar-se... carril bici fins a Cassà, Campllong, Llambilles, Erols, on vam anar a veure la magnífica ermita. Vam anar a buscar la Font de Sant  Cristòfol, i la ruta de L'Aigua amb els seus aqüeductes... 







Content per que crec que ja he fet net de dolències d'esquena, d'infeccions d'orella i altres històries, i amb moltes ganes de gaudir el proper repte... els Monegros!!!

El "pupes"

 
Quasi un mes sense escriure res al Blog...

He de reconèixer que l'abandonament a l'Andalucia Bike Race me va deixar una mica tocat. Me va fer pensar una mica en si valia la pena tant sacrifici fet. Me va fer pensar, en les sortides que havia evitat fer amb els meus companys per tal de complir amb l'entrenament plantejat. Me va fer pensar, en definitiva, si el que havia fet, era el que volia fer... finalment vaig arribar a la conclusió, que el que volia era gaudir del que feia, i treure-li un profit al fer-ho, i crec, que amb el que havia fet, no vaig gaudir totalment... molts dels entrenaments eren obligacions dins d'un calendari establert, i que ara, amb el pas del temps m'he adonat que no és el que vull fer.

Així dons, i com diuen que caure està permés, i que aixecar-se és obligatori,  me vaig marcar uns objectius propers, amb els que motivar-me de nou a agafar la bici, i gaudir de les sortides... 

Primer de tot la brevet 200 que organitzava el CC Granollers... es roda per les nostres carreteres, i sempre és un al·licient,  seria un bon entrenament de fons.

Un segon objectiu era fer la Conca del d'Aro, una marxa, que te fama de divertida i tècnica, que no se per quin motiu (poder massa d'hora en el calendari), no l'he fet mai. L'objectiu que perseguia amb aquesta participació, era veure el meu estat de forma dintre la classificació, i treure del fantasmes del meu cap.

I tot això, juntament amb un programa d'entrenament per sensacions (on sortiria quan ho necessites, on sortiria a pedalar una mica escoltant el cos, i deixant de banda el pulsòmetre, i altres histories), era per assolir l'objectiu més important dels tres que m'havia plantejat. La Marató dels Monegros.

Be. Tot això era la teoria, escrita sobre un paper. La realitat ha sigut una altre...

La sobrecarga lumbar que me va deixar fora de l'ABR, sembla que es va trobar molt còmoda amb mi, i va costar una mica bastant desfer-me d'ella... tot i això, alguna sortida va caure... principalment per carretera i rodant.

El mateix dia, que el mal d'esquena marxava, es presentava un de nou... comencen unes molèsties a l'orella. Així, que "escoltant" al meu cos, i veient que la climatologia no acompanyava, vaig decidir no afrontar el que m'havia marcat com a primer objectiu, i participar a la sortida amb la mainada del Club Btt Llagostera, que vaig allargar rodant una mica per les Gavarres, amb en Salip de Cassà.



Vaig aprofitar que tenia uns dies de vacances, per intensificar les sortides. Així que entre molèstia i molèstia a l'orella, vaig corre contra mi mateix l'Open BMW de l'hivern passat, amb el resultat d'una "pàjara" de tres parells de nasos que me va fer enfilar cap a casa, just quan m'havia agafat una avantatge considerable (coses del GPS - te una opció que pots competir amb un recorregut que has fet, o t'han deixat).

Vaig fer la meva primera nocturna, rodant per les Gavarres, i intentant seguir a en Dani i en Miki, que estan molt forts.

I tanco la setmana, sortint amb el Club per fer la ruta del Remei, que donada l'assistència "peleona" que hi havia, vam endurir respecte altres vegades.

A partir d'aquí, les molèsties es converteixen en dolor. Tot i això intento correr una estona rodejant el pantano a Coll de Nargó... dos quilòmetres i mig vaig durar... el dolor d'orella cada vegada era pitjor, fins al punt que vaig haver d'anar al metge per tal de que me diagnostiques una otitis, i que m'envies a urgències, per tractar-me-la.

Els que no hagueu passat per això, no us podeu imaginar lo dolorós que és. Quatre nits sense poder dormir, per sort, de dia el dolor s'esmorteïa i podia descansar una mica, però va ser horrible. 

Un cop l'antibiòtic, i els antiinflamatoris van fer efecte, es va anar reduint les conseqüències de la infecció, tot i això, vaig estar un parell de setmanes en blanc, afectant al que m'havia marcat com a segon objectiu... la Conca del d'Aro.

A partir d'aquí comença la recuperació lenta, on vaig alternant sortides a mig dia, amb alguna nocturna, on acabo apajarat un 50% de les vegades que surto.

Durant les setmanes anteriors, entre els membres del BTT Llagostera, que fan servir la bici de carretera als seus entrenaments, es va anar gestant una sortida conjunta, que s'anava posposant, fins que el divendres sant, fent coincidir tots una mica l'horari es va poder dur a terme. 



La ruta va ser molt rodadora, tot i que el ritme marcat per alguns membres del grup, amb moltes ganes de guerra, va ser durillo. Al final van caure quasi 95 km, i 800 m de desnivell, que sumats al ritme alt que es va imposar, donen com a resultat, la segona "pàjara" de la setmana, arribant in extremis a casa.


Sense poder fer cap sortida pel temps plujós imperant, i unes molèsties intestinals fruit, crec, per l'ingesta d'un gel per combatre la "pàjara" de divendres, ens plantem a diumenge, on entre tots, convencem a en Toni, per tornar a sortir, després d'un paron de tres mesos. La primera intenció era pujar al Puig d'Arques, on també vindrien els meus germans, però com al final no van venir, vam decidir rodar una estona per les Gavarres... En Pep, havia buscat una alternativa per fer la ruta de l'aigua de Can Vilallonga, baixant del Puig, però que vam adaptar perfectament. 



He de reconèixer que me va anar molt be aquest canvi de plans, donat que estava molt fotut de la panxa..

Dilluns havia quedat amb en Dani per fer alguna cosa amb la bici de carretera, o per sortir a córrer, i vaig haver de desistir, pels dolors, primer, i pel temps segon...

Ahir, encara amb molèsties, vaig tornar a l'ataque, amb nocturna i prenocturna amb la intenció de preparar en un temps record, el tercer dels meus objectius... uf!! Que malament que ho passarem!!!

No volia acabar aquesta crònica sense comentar, que, comença la lliga de duatlons "Terra de segadors". Imagino que esteu assabentats donada la pallissa que estant donant els seus organitzadors per les xarxes socials. Be, al que anava... només voldria encoratjar als participants d'aquesta lligueta, dintre dels quals es troben amics i membres del club, i desitjar-lis molt bona sort de cares a aquesta nova etapa per ells, que espero sigui molt gratificant.

Apa, a veure si la propera crònica no trigo un mes a fer-la i puc deixar de plorar!!!