Road Bike Party 2

  

Ho he estat intentat tota la tarda... no se si són els guants, les rodes de perfil que porten, o que, però a mi no m'acaba de sortir igual...

IV Marató Ardenya - 21K

   

Feia temps que volia fer una mitja de muntanya. Sempre que preguntava per la de Terra d'Indiketes o per la de la Marató de l'Ardenya la resposta era, "és molt dura".

Acollonit, vaig anant posposant la meva participació any rera any. Fins que un diumenge, caminant, tot ordenant els meus pensaments vaig estar pensant dient-me: 

"A veure tio, tu que has pedalat durant quasi 8 hores sota la pluja i temperatures baixes a la BCN-AND... tu que has fet la Pedals de Serrallonga en quasi 12 hores en el dia més calorós de l'any.... tu que has.... tu ets tonto o que!? Te deixaràs impressionar pels comentaris dels demés!?!? Si pot ser dura, però segur, segur que és molt maca!!!"

I així, quan vaig arribar a casa, vaig encendre l'ordinador i mi vaig inscriure sense donar més voltes.

A partir d'ara començava una setmana d'entrenos adaptada al objectiu més proper... dissabte la Mitja Marató de l'Ardenya.

Dilluns, com sempre, últimament, descans.

Dimarts carrera a peu, fent el recorregut del circuit definitiu de la Cursa de Sant Esteve d'enguany.

Dimecres nocturna amb la btt... Ara sortim una mica més d'hora, i així podem allargar una mica més la sortida... el recorregut pistero, però amb molt desnivell... La Ruira, Terra Negra, Can Mundet, Caulès... rajada de neumàtic d'en Dani, i tornada cap a casa, amb quasi dues hores de pedal.

Dijous carrera a peu... suau, suau, i a l'hora dels ministres... a migdia amb la caloreta.

Divendres rodet... tenia pensat fer una sortida amb la bici de carretera, però vaig pensar que si volia estar en condicions per dissabte millor fer alguna cosa suau i curta.

Dissabte la cursa. M'aixeco d'hora, esmorzo, i anem a veure la sortida de la Marató on participaven uns companys.

S'acosta l'hora i comencem a escalfar... entrem al corralet, i m'adono que la inscripció és molt important... unes 400 persones crec que és van inscriure a la mitja.

Petit breafing, i sortim... surto tranquil... buscant un ritme còmode... fins que comença la primera pujadeta, on veig que hi ha gent que es va quedant... hi ha poc espai per avançar, així que una mica el ritme ve imposat per la gentada que hi ha... a la baixada puc avançar alguna posició, però ni arrisco, ni la veritat, me sento amb ganes de donar-ho tot... penso que ja hi haurà temps.

Més corriols per la zona de Solius, i pujada al Montclar... per un corriol on no es pot avançar, anem fent cua un a un fins arribar a dalt de tot... les vistes magnífiques, la temperatura ideal... per una vegada que pujo al Montclar i es donen les condicions ideal per quedar-te ensimismat mirant el paissatge i estic en cursa!!! 

Baixo a tota llet. Recordo el corriol que vaig fer cosa de tres setmanes... avanço a gent... me sorprenc de lo petada que vaig trobant a la gent i lo fresc que estic jo.

Arribem a la riera de Sant Baldiri, i la temperatura canvia totalment... aquí no si val badar... les arrels que surten, amagades per la fullaraca són trampes que te poden fer caure en un segons de despiste... el ritme ve imposat pels de davant, així que calma...

S'acaba el corriol de la riera de Sant Baldiri i comença una pujada per camí ample, on anem intercanviant posicions molts corredors... aprofitem per córrer fins que toca caminar, i aquí t'avancen els que has avançat... intento mantenir un ritme constant i no deixar de córrer... passes curtes i ritme constant, i sembla que ho aconsegueixo fins al avituallament... omplo el bidó i gas.

M'havia fet el plantejament d'anar molt tranquil, i si me sobren forces, al final apretar... era el moment... quedaven uns 5 o 6 quilòmetres i el camí era ample... només depenia de mi, així enfilo la baixada a molt bon ritme, avançant a moltísima gent... arribo al pla i començo a trobar gent de la cursa de 10K... alguns s'aparten, d'altres t'animen... creuem la riera en dos o tres ocasions... m'ho estic passant pipa i no vull que s'acabi... trobo a la Laura que va petada... li dic que anem junts i no vol, me diu que tiri... conec la zona d'algun pollastre... estic aprop de meta... ho dono tot... 180 pulsacions veig al pulsòmetre.... entro a meta i paro el crono... quasi 2:40... trobo als companys... no s'ho creuen... ja estàs aquí!? me pregunten... estic supercontent!!!

En resum, la veritat que estic molt sorprès de lo be que m'ha anat, de lo be que m'ho he passat, de lo que m'ha agradat... crec que repetiré.

Durant la tarda intento mantenir-me actiu per tal de que no me doni un baixon... inclús quedo amb els companys per sortir a pedalar una estona diumenge.

Així que diumenge efilo carretera fins a Girona a veure la cursa de ciclocros a Fontajau... ritme tranquil, sol... que més es pot demanar.

Bona setmana d'entrenos!!!

Primer mesocicle al sac

   

Intensa setmana a la feina, que ha fet trasbalsar una mica el planing d'entrenaments.

Dilluns com sempre, descans... aquesta vegada, un descans amb les preocupacions de la feina, sense desconnectar ni a l'hora de dormir, cosa que va fer que decidís no aixecar-me dimarts a córrer, pensant en recuperar-ho a la nit.

Al vespre m'arriba un missatge per fer el recorregut de la Cursa de Sant Esteve de Llagostera dimecres al matí, així que reservo forces i deixo el dimarts, també, en blanc.

Me planto a dimecres amb molts de deures per fer... carrera a peu al matí, i nocturna amb la bici al vespre... aquesta vegada amb l'al·licient d'anar a buscar la neu que va caure a cotes "altes". Així que m'hi foto al llit rostit, rostit.

Nit de senglars i fred, molt fred!!!!

Poca neu vam trobar

Dijous quan sona el despertador per anar a córrer, l'hagués llençat per la finestra... vaig estar una estona lluitant amb ell... ell vinga a sonar, i jo vinga a parar-lo i demanar-li cinc minutets.... al final va guanyar ell!!! Un altre dia en blanc.

Divendres m'entra un missatge propossant-me una sortida a l'hora de dinar amb la btt... per incompatibilitats d'horari no va ser possible... me vaig conformar amb quasi una hora i mitja rodant per les Gavarres amb la btt.

Dissabte tenia compromisos familiars, però havia de buscar un forat per fer una sortida a peu d'una horeta i mitja... a les 7:30 sortien uns companys cap el Montclar, així que m'afegia i els acompanyaria una estona... fins a l'abocador vaig arribar...

Diumenge es celebrava la VI Marxa x parelles que organitza el club BTT Llagostera... jo tenia la missió del desmarcatge del circuit, traient les cintes, i fent a l'hora de bici escombra.... va servir per fer una sortida maca amb el meu germà que me va acompanyar, i moure una mica els pedals...

Així que arribem a final de més amb 39 hores en 25 sortides i 591 km... no està malament per un novembre fred, fred, fred!!!!

Seguirem amb la base!!!

10 Things every mountain biker should have done

   

A mi només em queda una... sabeu quina? Li he de posar remei!!!!

Fred

   

Semblava que no havia d'arribar, i ja el tenim aquí. Per mi, el pitjor enemic del esportista. El fred. 

Tot i les baixes temperatures i el fort vent, ha sigut una setmana complerta on he seguit escrupolosament la meva programació d'entrenaments. 

Dimarts, de bon matí plovia i feia molt de vent. Les previsions meteorològiques indicaven que a migdia faria bon temps, així que preparo la bossa, i me proposo sortir a trotar una estona a l'hora de dinar. Dues voltes a l'estany de Banyoles vaig fer a bon ritme. No vaig patir cap molèstia intestinal, el que em fa pensar que les que pateixo al matí tenen relació amb el fet d'aixecar-se i assentar l'esmorzar. 

Dimecres seguim amb les nocturnes amb la btt. Només érem dos. La temperatura era molt baixa. Ens vam dedicar a rodar i xerrar sobre entrenaments i els seus principis. Analitzant els errors que comentem. Veient els diferents punts de vista... Sortida plàcida a molt baixes pulsacions, poder massa baixes, on tot i el fred que fotia, no vaig tenir la sensació de fred extrem. 

Dijous tornem a córrer. Aquest cop de bon matí. Provo no prendre cap tipus de làctic. Una torrada amb nutella, va ser la meva ingesta. Les molèsties que normalment apareixen a la mitja hora d'iniciar l'esforç, es va endarrerir una miqueta, però van aparèixer... la intensitat de les mateixes va ser molt menor que en altres ocasions. Seguirem provant, tot i que no vull deixar de menjar abans de sortir. 

Divendres, a mig dia, vaig treure una horeta per rodar una estona amb la bici de carretera... el vent acusava la baixa temperatura per l'hora del dia... a l'hora m'empenyia en segons quins trams, confonent les sensacions que produïen les cames. Per contra, també frenava en altres trams, endurint l'avançament.  

Dissabte teniem programat fer una sortida pel Baix Empordà amb la bici de carretera... unes 4 hores de rodatge amb un parell de petits ports. El termòmetre al sortir marcava 0º. Era el moment de col·locar les punteres de winstoper a les sabates, i treure els millors guants que tinc... La ruta molt maca: Romanyà-Calonge-La Ganga-La Bisbal... aquí teniem previst enfilar cap a Pals-Palamós-Platja d'Aro, però veient que ho allargaríem massa vam decidir tirar cap a Santa Pallaia, i cap a casa. Vaig aprofitar per anar fent quatre apretadetes de 5 minuts pujant una mica les pulsacions... vaig trencar a suar!!! 

El Club tenia programada una sortida per la zona de Romanyà, diumenge. Tot i que me passaria d'hores aquesta setmana, no m'ho vaig repensar... treballaria durant la pujada, i després, a la baixada, a gaudir... així va ser... controlant les pulsacions fins a Font Josepa. A partir d'aquí, vam anar baixant amb infinitat de parades, gaudint de llocs com la roca grossa d'en Cases, del dolmen de la Cova d'en Daina, de les alzines centenàries, de la Font de Panedes que l'ha restaurat últimament, del corriol de la Font de Salenys.... la tornada va ser pel carril bici, suau, suau!!! 

El grup a Font Josepa

A la roca grossa d'en Cases

Content!!! Aguanto be la càrrega!!! No m'estressa el pulsòmetre com l'any passat!!! Gaudeixo de cada una de les sortides que faig, i la motivació està a tope. A les properes setmanes seguirem incrementant el volum (hores), i la intensitat, per tal de que el cos no s'acostumi a un mateix ritme. 

També aprofito per convidar-vos a participar a la VI Marxa x parelles que celebrem a Llagostera el proper diumenge (1 de desembre). Com sempre, s'ha preparat amb totes les ganes del mon, per gent que li agrada el "mountainbike", per la gent que li agrada el "mountainbike". Tindrà tots els ingredients de cada any; corriols, camins, bon rotllo, butifarres... i sembla que, fred!!! Com sempre!!!

Setmana per oblidar

   

Si pugues retrocedir en el temps, i reviure, una setmana de cada any, penso, que aquesta passada seria l'escollida del 2.013.

Començava com totes últimament; descansant. El dilluns és la jornada de descans proposada per assimilar el treball de la resta de setmana. 

Dimarts carrera continua. Bon ritme, baix de pulsacions, notant el descans.

Dimecres nocturna amb la btt, com sempre des de fa uns quants anys. Érem cinc. Entre tots decidim quina ruta fer, i enfilem camí. 

De cop, sento un soroll sec, com quan trenques una canya, o rebentes una roda... els crits de dolor del company al terra, me fan pensar en primera instància en un rebenton i corresponent caiguda... però cada segon que passa, veig que la cosa és més greu.... ha sigut al rebes.... caiguda (per desequilibri), i trencada d'os?

Truquem a emergències... ho teníem més o menys senyalitzat amb els llums, però sempre anirà millor la presencia dels cossos de seguretat. L'ambulància, per contra, triga més. Alguna cosa passa ja que no és normal.

Finalment l'ambulància arriba. Immobilització i cap a l'hospital lliure més proper.... el de referència estava col·lapsat per un accident de transit.

Amb la primera radiografia els presagis es compleixen. Tíbia i peroné trencats. S'ha d'operar. 

Me costa molt dormir aquella nit. No deixo de sentir al meu cap aquell soroll, i els posteriors crits de dolor del meu amic. No deixo de pensar que ha pogut passar... arribo a la conclusió de que ha sigut això, un accident; un accident que tant podia haver passat de dies, que de nits; un accident que és podia haver evitat o no, però que a hores d'ara no podem fer res més que aprendre de la situació, i afrontar el nou moment de cares i positivament.

Avui han operat al meu amic. Espero tot hagi anat be, i que es recuperi aviat. Que no perdi les ganes d'anar en bici, i tot el positiu que ens aporta. 

No podem tirar enrere i tornar a viure aquella nit, però si afrontar la recuperació amb força i optimisme. Així que DAAAAALE!!!!

Dijous, amb poques hores de son, necessitava sortir a cremar tota la tensió acumulada la nit avans. També tenia una reunió important que me produïa molta angoixa, així que a córrer i complir amb el programa establert.

El cansament es notava, i decideixo anar amb els de darrera a ritme tranquil. Na xerrant i gaudint d'un nou entrenament.

La reunió va ser angoixant, però la vaig afrontar amb la tranquil·litat que me va aportar el haver sortit a "entrenar".

Divendres tocava bici. Mentre pugui, intentaré no tirar del rodet, així que carril bici fins a Girona i tornar. Fred i vent.

Dissabte, i donat que era una setmana on es potenciava la carrera a peu, tenia previst fer una hora corrent. Durant la setmana ens vam anant encigalant... feia temps que volia pujar al Montclar corrents, i aquell podia ser el dia. Es va anar afegint gent, de manera que érem uns quants. Vaig complir, tot i que me vaig passar una mica del temps previst per l'entreno (2h), però m'ho vaig passar be, que és l'important.

Per contra, aquests tres últims dies, corrent, tinc molèsties estomacals, que me provoquen diarrees i me fan baixar molt el rendiment... és un problema comú a molts corredors, així que aniré provant solucions.

Diumenge estava be. Sense dolors musculars, descansat.... tocava rodar amb la bici. Me desperto, i sento les gotes que cauen a la taulada. Plou.

Me prenc el diumenge com un dia diferent... gaudiré d'ell, i a la tarda muntaré el rodet... faré una hora menys de les previstes, però quasi, hauré complert amb el programa...

Setmana per oblidar. Seguirem aprenent!!!! 

Primera setmana

 

Si, he sobreviscut a la meva primera setmana d'entrenaments!!!

En principi, no tenia ni idea, de com compaginar el fet de treballar la bici i la carrera a peu. Poc a poc, vaig anar investigant i vaig trobar poca, però valuosa informació, que m'ajudarien a muntar el pla d'entrenament.

En principi l'he dividit en tres fases:

1. Base

2. Força

3. Velocitat

De la Força i la velocitat us parlaré més endavant.

La primera fase, de base, te una durada de 14 setmanes, i es basa en agafar fondo. Les primeres setmanes són de carrera continua a baixes pulsacions, i bicicleta al 70% de les pulsacions màximes. En principi treballo 6 dies a la setmana, i descanso 1 (dilluns). Faig això, ja que la intensitat de treball és baixa, i és pot aguantar força be.

Així dons, tinc previstes fer una setmana potenciant la bici, i l'altre potenciant la carrera a peu. Una setmana 2 dies corrent i 4 de bici; i l'altre 3 dies corrent i 3 de bici.

He intentat organitzar-ho de manera que pugui seguir sortint amb la colla, ja sigui a peu, amb la bici de carretera o amb la btt. Crec que és una bona manera de no perdre la motivació. I per descomptat, res de anar pendent del pulsòmetre... començo a coneixem, i se quan estic per sobre del límit que m'he marcat, així que a les pujades, si he d'afluixar, afluixaré, però seguiré anant amb la colla de senglanots.

Dos dies crítics he tingut aquesta setmana.

Dijous, donat que he sortit a córrer de bon matí, després d'haver sortit en bici la nit abans... he d'estudiar si és falta de descans, o que. I si fa falta, moure la sortida de dijous a migdia, o a la nit.

També dissabte... aquest si que va ser per falta de son, acumulat de la setmana, fruit d'algunes preocupacions sense importància... be, això crec!!! Diumenge, després d'haver fet una cura de son dissabte, la cosa va anar molt millor, amb les pulsacions al seu lloc.

Al final han sortit quasi 9 hores setmanals front les quasi 8 que tenia previstes fer... de fet, crec que les sortides amb la btt tenen un menor rendiment, ja que a les baixades cardiobascularment no es treballa tant com amb la bici de carretera...

Font de la Taverna de Baix... la ruta de diumenge!!!

Així que estic content. Sobretot, per que no estic cometent un dels errors de l'any passat. L'ànsia. És tanta la motivació a l'inici, que intentes fer més del que toca, i al final ho pagues.

Com diu el company Roberto: Go 2.014!!!!

Operació neteja

 
Dins la Setmana Europea de Prevenció dels Residus, l'Ajuntament de Llagostera organitzarà una "batuda" de neteja al bosc.

Dissabte 23 de novembre a les 8h a la Deixalleria. Recordeu que s'han de fer les inscripcions per avançat al 972 831 707.

VeloViewer

Deunidó, el que he descobert!!!

Ja feia temps que l'anava seguint, però ara han millorat molt les opcions...

Si t'agrada l'Strava i les estadístiques, VeloViewer és la teva web. 

Primer de tot has de sincronitzar les dades amb l'Strava... i a partir d'aquí comença l'espectacle... pots comparar dades d'altres anys, inclús obtens una puntuació, en funció de la teva situació dintre dels segments, etc.

Altres estadístiques com la ruta més llarga, la que te més desnivell, la que vas fer en més hores...

Situació dintre dels segments (de pujada) en funció de la categoria dels ports que fa l'Strava.

La teva situació a les challenge.

Pots analitzar les teves activitats aplicant infinitat de filtres. 

Analitzar els teus segements, en funció de la teva posició. 

I el que més me va cridar l'atenció, és que busca els teus "adversaris" dintre del ranquin, a més de dir-te en quin % estàs per davant o per darrera d'ell... per desgràcia només es pot fer aquesta recerca un cop a la setmana.

Recomanable!!!

Primer dia...

   

Amb ben poca bici a les cames, ens plantem al pont de l'1 de novembre. 

 La btt només ha sortit del garaig per fer sortides nocturnes, explosives, corrioleres, i sobretot, sobretot, divertides. 

La bici de carretera roman a l'espera de millors moments. 

Per contra, l'activitat corren s'ha intensificat notablement... dos o tres rodatges durant la setmana. Alguna sortida llarga, amb desnivell, i amb molt bones sensacions, el cap de setmana que fan que agafi confiança pels proper nous reptes. 

Així dons, la previsió per aquest cap de setmana llarg, era que tindríem una nova bici dintre del grup, i vam planificar unes sortides dignes d'aquest esdeveniment. 

Divendres vam intentar emular als nois de l'Escoleta i vam realitzar la ruta que van fer fa uns dies travessant la Vall d'Aro, uns 70 km i 2.000m de desnivell acumulat, els va sortir a ells... en el nostre cas, i donat que sortíem i tornàvem a Llagostera, vam modificar el recorregut enllaçant el seu, al Coll de matxo mort, i de tornada, a Romanyà. Veient que es faria tard, i que ja estavem una mica "petats", vam retallar un baixa i puja, dels Metges a Cassà i de Cassà als Metges. El recorregut... exigent, pistero, corriolero, divertit, patidor, nou... una sortida genial per estrenar una bici que no va arribar. Paciencia!!!

A la tornada, dissimulant la cara de petats després de 60 km i 1.500 m de desnivell

Diumenge vam quedar uns quants del Club BTT Llagostera per tal de fer el recorregut definitiu del la VI Marxa per parelles d'enguany... les cames notaven la pedalada de divendres, però el magnífic recorregut van fer que el cansament quedes en segon termini, i gaudisim dels corriols, dels "piques" a les pujades, a les baixades... que be m'ho vaig passar!!!! 

Aquesta setmana començo a entrenar "oficialment"... avui és el primer dia... descans!!! 

Comença una nova etapa... tornem als rodatges amb la bici de carretera, trauré el rodet del racó on el vaig deixar al començar la primavera, correré suau, suau... crec que he recuperat la motivació per tal d'afrontar aquesta etapa... però una cosa tinc clara... no seré tant estricte com vaig ser l'any passat... no deixaré de sortir amb la colla per no passar de pulsacions... no deixaré de corre per tal potenciar la bici, no m'interessa... no vull deixar la btt que tanta tècnica i força te dona... no vull deixar d'aprendre a millorar en aquest mon.