Llagostera - Puig de Sant Baldiri - Plana Basarda - Solius - Llagostera

Distància total: 30,64 Km
Desnivell de pujada acumulat: 825 m
Desnivell de baixada acumulat: 820 m
Alçada màxima: 352,96 m
Alçada mínima: 36,58 m
Índex IBP: 62,69





Són les 9, entra la llum pels forats de la persiana quasi tancada a tope. Sembla que fa bon dia. M'aixeco i obro la persiana... com ahir nuvolós i fred!!!

Va surto.

Al final, i al no poder contactar amb ningú el dia abans, decideixo sortir sol.

Ja feia dies que volia pujar a Sant Baldiri, una ruta que anomenen Rocasol. Durant les festes de Nadal vaig intentar-ho però les pluges i la crescuda del Ridaura me van fer desistir. Així que programo el GPS, prenc un got de llet amb galetes i agafo la bici.

Comencem amb la primera dificultat, per passar per sota la carretera C-35 s'ha de creuar per un pas inferior, però l'aigua que circula pel seu interior me fan desistir i vaig fins al pas superior a donar la volta.

Inicio el camí fins a Can Moner, la veritat que la baixada és molt divertida. Aquí arriba la segona dificultat, i la que marcaria la ruta. S'ha de creuar el riu. Decideixo creuar-lo, i els peus mullats. Fa fred i encara queden 25 km o mes.

Segueixo cap a Can Carreres amb els peus xops, i per si no ho estan prou, s'ha de creuar el riu en varies ocasions més. Els peus gelats.

Continuem paral·lels al riu, espero no haver de creuar més el riu, fins a la muntanya de Can Bonet. Per error prenc el camí cap a Can Cabanyes de San Baldiri, i després d'una estona pujant, quina pujada, m'adono que he agafat el camí erroni, suposo que per la falta d'oxigen al cervell. Així que reculo i torno al camí correcte, que a partir d'ara boreja la muntanya copiant les coves de nivell, un descans, ara és planer.

Al final arribo Can Sant Baldiri, on hi ha encara les runes.


Runes de Can Baldiri

Una altre foto de Can Baldiri

Aqui trobo un senyor que esta buscant espàrrecs, i portava un bon manat. Bona truita soparà aquesta nit.

Segueixo buscant el camí, però un terraplè que han fet els que estan fent feines forestals me despista i agafo un camí erroni. No acabo d'orientar-me i decideixo recular. Trobo el camí correcte, i segueixo cap al Coll de Ceps.

Enfilo cap a Planda Basarda per una trialera divertidisima, i perillosa alhora. Així que me deixo de fogositats i afluixo una mica.

Entre els arbres veig una vista impressionat i decideixo parar i fer una foto.


Vistes aprop de la Plana Basarda

Prop de Plana Basarda trobo un mirador cap a la Vall, aprofito el paisatge meravellós per descansar una mica, i fer unes fotos evidentment. És la Roca del Sol.





Roca del Sol

Així que aquí m'adono que no estic anant pel camí correcte, però veig que puc enllaçar amb el track mes endavant. Segueixo cap al Golf Costa Brava. A Can Dalmau decideixo borejar la casa, la veritat que és esplèndida, però veig que me desvio del camí i reculo.

La meva direcció ara és Santa Maria de Solius, on faig una visita llampeg a l'esglesia. L'asfalt m'agovia, i per la zona de Can Vilavella decideixo veure si tinc alternativa pels camins, però m'adono que no i estic obligat a recular. Segueixo per l'asfalt fins al final, on comença el camí novament. Enllaço amb altres trams d'asfalt, on detecto una gran quantitat de caçadors. Penso que hi havia batudes de senglars.

Així que deixo a la meva esquerra les Roques Bessones i enfilo cap a les Selles, per uns corriols estrets molt divertits. Gràcies al casc que va protegir-me d'algun cop de les branques, i es recomenable portar ulleres de protecció.

Aprop de Can Guardiola comença novament a picar cap amunt. Però ja estic aprop de casa. Per cert els peus fa estona que no els sento. I torno a creur un torrent.

Enfilo cap a Can Nadal i traveso la C-35 pel pont nou que han fet, i torno perl carril bici.

Una ruta mol, molt divertida, però dura.

M'apropo a Can Cassoles a veure si hi són els del Club per fer una cervesa amb ells, i mirar de quedar un altre dia, però no hi són.

Arribo a casa i quan me trec les sabates, tinc els peus morats, estan gelats. Cap a la dutxa. L'aigua calenta me fan reaccionar, però comencen a picar de valent. Suposso que havia de incrementar la temperatura poc a poc.

Un cop a casa un bon dinaret i descans tota la tarda.

Renoi quina fred he passat, després d'això me plantejo comprar-me unes sabates d'aquestes d'hivern per l'any que ve.

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Estás hecho un campeón. Como sigas así voy a tener que hacer el camino en moto. Manel

Jordi Marina ha dit...

Tranqui no te preocupes. Tu entrena!!!

Anònim ha dit...

Hola Jordi:

Ostres, ara feia uns dies que no pasava per el teu blog, i renoi quin grapat de noticies.
No en sabia res de la malaltia, espero que no sigui res tot plagat.
Aquest diumenge varem sortir en Pep i jo i ens varem cascar prop de 60 km. Va ser un entrenament força complert. Al arribar a Llagostera ens en varem anar cap a casa.

MOLTES FELICITATS per el teu nourepte. Jo el camí no l'he fet, peró en pep segur que t'explicara cuatre coses.

Salut.

Pere

Jordi Marina ha dit...

Hola Pere.

Ja veus s'ha de mantenir una mica el blog, je, je.

En quant a la malaltia... res no pateixis, si està controlat no passa res.

Ja he tingut alguna petita conversa amb el Pep del camí. Ja m'ha aconsellat en algún tema. Segur que m'explicarà moltes mes coses.

Per cert, anims amb el vostre entrenament, i res que 60 km no són res...

Salut.
Jordi