Distància total: 43,78 km
Desnivell de pujada acumulat: 982 m
Desnivell de baixada acumulat: 968 m
Índex IBP: 71
Després d'una nit de festa amb les "gogos" del Classic Cafè, a les 9h (zulu) es toca diana per iniciar la ruta.
Esmorzar a base de magdalenes i cacaolat, agafem les bicis pel carril verd en sentit Girona.
A l'alçada de Can Barrina deixem el carrilet i anem cap a la Urbanització Mas Cubell... aquí comença la nostra aventura.
Ens adentrem en unes zones indeterminades entre el Puig Germà i el Puig de les Miloques, circulant per un corriol totalment oblidat de difícil accés. Trobem un arbre caigut just en un punt on el corriol descendeix bruscament. No hi ha alternativa, s'ha de fer una cadena humana per tal de salvar l'obstacle i passar les bicis.
Un cop finalitzat el corriol, agafem un camí, ja més ample, que ens porta en direcció a Can Duesrieres, on com ja es veu al Track ens costa orientar-nos.
Un cop trobem el camí correcte, circulem per camins hidílics fins arribar a la Font del Ganso on en Paquito es fa un fart de riure. La pista és ample i amable, i fa goig de circular, fins al punt que en "Carlos Lastres" (en Victor) no es queda molt endarrerit.
Poc després trobem una cruïlla de 6 camins. Costa orientar-nos però agafem el camí correcte després d'un parell d'intents. Aquí comença un descens vertiginós, que al Paquito li va posar els pels com escarpies (je, je).
Circulem paral·lels al riu, creuant-lo en diferents ocasions. En un moment donat, el camí es converteix en el propi riu. Una meravella pels sentits, i un patiment pels peus molls; el nostre via crucis particular de divendres Sant (Paquito Dixit).
Al Mas Gorg comença una pujada constant de "molinet" que ens fa passar per Can Gotera, Can Costa, Can Barceló, Can Castelló de Dalt , Puig de les Boga i arribar al punt mes alt a l'alçada de Can Cabruja on comença un pronunciat, però curt descens fins a Sant Cebrià de Lledó, on els arbres crien Bull i les fonts ragen vi (vegeu fotos, je,je)
L'anterior curt i divertit descens esdevé una tortura amb la panxa ben farcida dels fruits dels arbres, i el fins al creuament anterior a Can Cabruja, on agafem el camí per dirigir-nos al Puig D'Arques.
Tot seguit agafem el camí cap a Can Garneu i deixem a la dreta el Cementiri dels Jueus. Passem pel Puig del Molí en un tram de pista molt agraïda donat el nostre anterior avituallament.
Encarem la cota superior de la ruta, per sobre els 400 metres. L'oxigen comença a faltar (llamp de Bull).
Aquí comença a ploure, i s'ha de prendre una decisió important. Estem tant aprop del Puig d'Arques!!
Convençuts per la pluja, decidim deixar tan elevada fita per un altre dia. En paraules de l'Alex "allò important no es pujar una muntanya, si no poder-ho explicar"
Ens dirigim cap al Coll del Matxu Mort, on iniciem un descens vertiginos en el que Victor sempre proba de portar la davantera.
Circulem paral·leles a la Riera de Verneda, que encara fa que la nostra sensació d'humitat al cos sigui encara mes gran.
En un moment del descens, i suposem que en l'intent de evitar un dels profunds basals, l'Alex punxa, en el moment en que la pluja caia amb mes intensitat. Era quelcom mes que plugim (Paquito Dixit)
Un cop reparat la punxada a l'alçada de la Cabra Penjada, la remullada era irreversible, així que decidim fer un esprint fins a Llagostera, on arribem exhausts, però contents per la ruta realitzada.
Un "ruton" perfecte com a bateig de la nova adquisició de l'Alex, una super Treek 6300.
Desnivell de pujada acumulat: 982 m
Desnivell de baixada acumulat: 968 m
Índex IBP: 71
Després d'una nit de festa amb les "gogos" del Classic Cafè, a les 9h (zulu) es toca diana per iniciar la ruta.
Esmorzar a base de magdalenes i cacaolat, agafem les bicis pel carril verd en sentit Girona.
A l'alçada de Can Barrina deixem el carrilet i anem cap a la Urbanització Mas Cubell... aquí comença la nostra aventura.
Ens adentrem en unes zones indeterminades entre el Puig Germà i el Puig de les Miloques, circulant per un corriol totalment oblidat de difícil accés. Trobem un arbre caigut just en un punt on el corriol descendeix bruscament. No hi ha alternativa, s'ha de fer una cadena humana per tal de salvar l'obstacle i passar les bicis.
Un cop finalitzat el corriol, agafem un camí, ja més ample, que ens porta en direcció a Can Duesrieres, on com ja es veu al Track ens costa orientar-nos.
Un cop trobem el camí correcte, circulem per camins hidílics fins arribar a la Font del Ganso on en Paquito es fa un fart de riure. La pista és ample i amable, i fa goig de circular, fins al punt que en "Carlos Lastres" (en Victor) no es queda molt endarrerit.
Poc després trobem una cruïlla de 6 camins. Costa orientar-nos però agafem el camí correcte després d'un parell d'intents. Aquí comença un descens vertiginós, que al Paquito li va posar els pels com escarpies (je, je).
Circulem paral·lels al riu, creuant-lo en diferents ocasions. En un moment donat, el camí es converteix en el propi riu. Una meravella pels sentits, i un patiment pels peus molls; el nostre via crucis particular de divendres Sant (Paquito Dixit).
Al Mas Gorg comença una pujada constant de "molinet" que ens fa passar per Can Gotera, Can Costa, Can Barceló, Can Castelló de Dalt , Puig de les Boga i arribar al punt mes alt a l'alçada de Can Cabruja on comença un pronunciat, però curt descens fins a Sant Cebrià de Lledó, on els arbres crien Bull i les fonts ragen vi (vegeu fotos, je,je)
L'anterior curt i divertit descens esdevé una tortura amb la panxa ben farcida dels fruits dels arbres, i el fins al creuament anterior a Can Cabruja, on agafem el camí per dirigir-nos al Puig D'Arques.
Tot seguit agafem el camí cap a Can Garneu i deixem a la dreta el Cementiri dels Jueus. Passem pel Puig del Molí en un tram de pista molt agraïda donat el nostre anterior avituallament.
Encarem la cota superior de la ruta, per sobre els 400 metres. L'oxigen comença a faltar (llamp de Bull).
Aquí comença a ploure, i s'ha de prendre una decisió important. Estem tant aprop del Puig d'Arques!!
Convençuts per la pluja, decidim deixar tan elevada fita per un altre dia. En paraules de l'Alex "allò important no es pujar una muntanya, si no poder-ho explicar"
Ens dirigim cap al Coll del Matxu Mort, on iniciem un descens vertiginos en el que Victor sempre proba de portar la davantera.
Circulem paral·leles a la Riera de Verneda, que encara fa que la nostra sensació d'humitat al cos sigui encara mes gran.
En un moment del descens, i suposem que en l'intent de evitar un dels profunds basals, l'Alex punxa, en el moment en que la pluja caia amb mes intensitat. Era quelcom mes que plugim (Paquito Dixit)
Un cop reparat la punxada a l'alçada de la Cabra Penjada, la remullada era irreversible, així que decidim fer un esprint fins a Llagostera, on arribem exhausts, però contents per la ruta realitzada.
Un "ruton" perfecte com a bateig de la nova adquisició de l'Alex, una super Treek 6300.
Esmorzar calòric
Parada per orientar-nos
El camí que circula paral·lel al riu,es converteix en el riu.
Una de les moltes vegades que vam creuar el riu. En Victor es mulla els peus.
Quina cara d'alegria te en Paquito després de creuar el riu, i no caure.
Arribada als Metges
Dinar-esmorzar espectacular. Com vam deixar l'arbre d'embotits!!!
Hidratació al màxim. En primera instància veieu com va quedar l'ampolla d'aigua, i com estava el porro de vi.
Vistes espectaculars.Ruton!!!.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada