Portem quasi dos dies tancats a casa, així que decidim sortir encara que el temps no acompanya.
S'ha de decidir on anar, sempre pendents de l'estat dels camins pel fang. Els companys, que no han anat mai pel carrilet, proposen anar a veure el mar, sent aquesta una aposta segura en quant a l'estat dels camins. No agafo el GPS donat que el carrilet no te perdua.
Així que enfilem el carrilet cap a Sant Feliu, baixem a bon ritme, però disfrutant del paisatge. Arrivem a S'Agaró, que és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell-Platja d'Aro.
Aquest nucli de població fou fundat a l'any 1924 i consolidat al 1935 amb la construcció d'urbanització de xalets d'estiueig de luxe en uns terrenys de l'empresari gironí Josep Ensesa. Ensesa encarregà a l'arquitecte noucentista Rafael Masó la planificació de la urbanització i la construcció de xalets model. Amb el temps, aquesta urbanització esdevingué molt exclusiva i l'elit internacional s'hi féu construir xalets d'estiueig. Igualment, la presència de l'hotel de gran luxe La Gavina atragué grans personalitats, com actors, actrius, escriptors o polítics. Actualment, la urbanització manté aquest estatut i personalitats catalanes hi tenen una residència de vacances.
Després del cafè i pastes que mengem en un bar a primerisima línia de mar, refem els nostres pasos pel mateix carrilet, encara que ara amb una sua pujada i el vent en contra.
Quan arrivem a la Font Picant, es comencen a sentir entre el grup les ganes de pujar a Romanyà per tal de veure el Dolmen. Així que agafem el GR-92 i cap amunt.
Romanyà de la Selva disposa d'un divers i ric patrimoni. D'una banda el patrimoni natural, donat que aquesta població es troba inserida al bell mig del masis de les Gavarres. Les seves fonts, paratges naturals com les Mirandes amb el seu mirador sobre la Vall d'Aro. També te un ric patrimoni historicoarqueologic, sobresortint el nucli antic.Romanyà disposa d'uns dels conjunts funeraris mes ben conservats de la regió (dolments): la Cova d'en Daina.
Així que després d'una estona amb el plat petit pel GR-92, arrivem a la població de Romanyà, sent totalment imposible perdre's, donat que està molt ben indicat.
Visitem el nucli antic, i enfilem cap a les Mirandes, on aprofitem per refer-nos de l'esforç i disfrutar de les maravelloses vistes a la Vall d'Aro.
Omplim els bidons, i tornem pels mateix camí. Les terribles pujades es converteixen en baixades molt ràpides i molt tècniques, donat els regerots que ha fet l'aigua d'aquestes últimes plujes.
Al final caiem en Paquito i jo. En Paquito es queda clabat en un forat i surt per les orelles de la bici. Jo patino en un regerot, i també surto per les orelles de la bici.
Tornem tots sans i estalvis, però amb el cos ben magullat, i el comptaquilòmetres trencat.
Tornem pel carrilet fins a casa. Al final 47 quilometres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada