Plou. Posposada la volta a Susqueda

Els entrepans preparats, les bicis a punt, i plou!!!!






La intenció era demà fer la volta a Susqueda, Sau, Rupit, el Far... be, ho deixarem per dissabte.

Llagostera - Can Salvador - Can Llach - Romanya - Montrei - Llagostera



Distància total: 35,25 km
Desnivell de pujada acumulat: 647 m
Desnivell de baixada acumulat: 643 m

Índex IBP: 37





La setmana no ha permès entrenar gaire al gimnàs, donat que hi ha hagut molta feina, i el cap de setmana estava pensat per descansar després del que va passar diumenge.

Així que, dissabte per dormir i fer el ganso; però el diumenge, engrescat pels meus germans, tenia una espineta per treure'm...

En el seu dia va ser Caulès...

De nou hi ha una zona maleïda... Romanyà!!!

Primer la caiguda pel GR.

Segon la "pajara" el passat diumenge al pujar al Puig d'Arques... així que avui la ruta devia passar per Romanyà.

Quedem a les 9h a casa meu, per fer una ruta per les Gavarres que passes per Romanyà.

A les 8h sona el despertador, esmorzo el de sempre, un got de llet amb galetes, i me vesteixo... no fa gaire fred, però està molt ennuvolat, jo diria que molt negre.

Quan estic engrasant la cadena sona el telèfon... que no venen, que esta a punt de ploure... jo surto!!!

Així que enfilo el camí per Can Roig, cap a els Escuts.

Al pla de Panedes el vent es fort i bufa de cara, així que costa pedalar.

Passo per davant de Cal Matutano, La casa Nova d'en Llorenç, el Molí d'en Llambí. Aquí ja comencem a estar protegits pel bosc i el vent no fa tant de mal.

Els camins estan molt malament, ple de basses enormes, però segueixo avançant cap a Can Morató i Cap a Mas Salvador. Segueixo pujant fins a l'alçada màxima (260 m), i després d'una ràpida, però intensa baixada comença l'ascensió cap a la Font de les Serps. Circulo paral·lel a la Riera de Verneda. La majestuositat de la vegetació fa que pugi sense adonar-me gaudint de l'entorn fins a la pista que porta al Puig d'Arques. Aquí aprofito per menjar-me un plàtan, i agafar una mica d'aire.

Ara circulo per camins més amples cap a Font Josepa, aquest ja és un itinerari conegut, ja que per aquí vam baixar el diumenge passat... renoi, la pujada que va ser interminable llavors, ara la faig en un no res, gaudint del paisatge...

Arribo a l'alçada del Dolmen d'en Roquet (386 m), i comença la baixada... vaig sol així que res de fer l'animal, que amb el dia que fa, per aquí no passa ningú...

Amb tota la prudència arribo a Romanyà on decideixo baixar pel GR, ja que pinta que caurà un xàfec en un moment o altre...

Un cop al carrilet comença a ploure, així que a pedalar fort per que la remullada sigui la menys possible...

A Llagostera, i donat que sembla que no plourà més, m'acosto a Mont-rei per veure als "cagats" dels meus germans, i aprofito a veure si me conviden a esmorzar...

Comença a ploure molt, així que tranquil·lament me prenc un minibocata, i una mica de fruita, xarrem una mica, i aprofitant que deixa de ploure torno cap a casa per dutxar-me.

Després paella de la mama.

Bon diumenge!!! i la maledicció de Romanyà ha caigut.

La propera setmana, aprofitant el divendres festiu, el meu germà petit i jo volem fer una ruta pel pantà de Susqueda, a veure com pinta el temps. (Si algú es vol apuntar... ja sap)

Llagostera - Rocatal - Puig d'Arques - Romanyà - Llagostera


Distància total: 35,06 km
Desnivell de pujada acumulat: 915 m
Desnivell de baixada acumulat: 920 m

Índex IBP: 73




Petat!!!

Així és com he quedat!!! Petat!!!

Sortim com cada diumenge a les 9:00h del Pavelló direcció a els Escuts, ja en els primers metres pel carril bici veiem que serà dur, ja que el ritme és altet.

Enfilem cap a Cal Soldat, el Tossal de Can Bota, fins al Rocatal. Aquí fem una paradeta pel reagrupament ja que la pujada comença a ser dureta.

Seguim cap al Puig Gros. Comences els tobogans, puixar i baixar, Puig del Matxo Mort, Coll del Matxo Mort, i fem una paradeta a la font de Can Sitges. Pel camí una punxada. Es repara ràpidament.



Començo a estar "cuit" i me costa avançar, les cames no tenen força, tinc fred, tinc gana, molta gana, i és que el ritme ha sigut molt alt per a mi. Intento menjar alguna cosa, una barreta que porto a la motxila, però no reacciono, començo a tenir molt fred.

Segueixo com puc, i els companys van esperant, però no puc amb les cames. Pugem el Puig d'Aiguabona, Puig Rodó i arribem al Puig d'Arques. Ràpidament pujo al mirador per fer les fotos de rigor.




Després d'agafar aire, baixem ràpidament cap a Romanyà, on la petita pujada cap a Font Josepa s'hem fa una muntanya... passem a la bora del Dolmen d'en Roquet i del Mas Poncet. Arribem a Romanyà. En Josep me dona la seva mitja barreta.

Jo decideixo baixar per la carretera... no puc més!!! En Marc m'acompanya, la resta baixa pel GR-92, per on vaig baixar dilluns.

Arribo a casa totalment petat!!!

Cap de setmana amb quasi 1.700 m de pujada acumulada.

Llagostera - Els Caputxins - Sant Grau - Llagostera


Distància total: 30,63 km
Desnivell de pujada acumulat: 768 m
Desnivell de baixada acumulat: 777 m

Índex IBP: 49




Me desperto, són les 7:30 h. Que faig tant d'hora? Me dono la volta i segueixo dormint. Avui tenia intenció de pujar a Sant Grau, i he de sortir d'hora, però no tant.

Les 10:00 h. Renoi que tard és. M'he dormit!!! M'aixeco sense fer el dropo i surto amb la bici.

Fa bona temperatura així que decideixo anar amb màniga curta, i és que ja toca una mica de comoditat i frescor a l'hora de pujar.

Inicio la ruta com sempre partint del pavelló d'esports, i enfilo camí cap a Can Pitu del Forn. Segueixo pel camí cap al Pla de Sant Llorenç creuant la carretera per l'obra de drenatge de la benzinera. Primera "remulladeta", per sort no fa molt fred i les esquitxades són suportables.

Així que segueixo pel camí cap a Can Moner, que ja és una ruta coneguda, creu per primera vegada el riu, i començo a discórrer per camins paral·lels al Ridaura, on després de creuar el riu en quatre ocasions, inicio la pujada al Turó de l'Avi per uns corriols molt divertits i ciclables. La tònica del dia és l'aigua i el fang.

Segueixo pujant fins arribar a un desviament on agafa el trencant en direcció Sant Grau. A pocs metres, agafo un corriol molt estret i molt tècnic que boreja la muntanya. Una distracció i vaig a terra rodant per la muntanya avall. Hi ha molt xargais, i caic en en, sense conseqüències, ja que vaig a molt poca velocitat.

Passo pels Caputxins, o el que queda d'ells, i segueixo baixant en direcció a Sant Grau. Al creuar la Riera de Vallpresona, inicio la pujada, molt dura fins a Sant Grau d'Ardenya.

Aquí paro per agafar una mica d'aire, i és que amb tot el fang que porto a sobre, no puc baixar al plat petit, així que per desgràcia per les meves cames l'he de fer amb plat mitjà, i tot s'ha de dir un tall a peu.

Sant Grau


Amb una mica de dificultat per orientar-me, agafo un corriol estret i ple de pedregots molt divertit però complicat. Arribo al camí principal i passo per davant de Can Cabanyes de Montagut (445 m), que és una masia fortificada, actualment enrunada.

Aquí comença el descens, molt complicat donat que el camí està ple de reguerots i de pedres. Si, poder tinc una mica de por després de la tabanada del passat dilluns, però es que si caic aquí, sol a la muntanya, no me troba ni el Tato.

Així que baixo amb tota la prudència del mon seguint el camí fins arribar al punt on me vaig desviar per anar al Turó de l'Avi. Segueixo els meus passos, tornant per la ruta coneguda, ja cansat i amb molt poc temps.

Arribo a casa, ple de fang, remullat, però he disfrutat de una de les rutes mes maques que he fet últimament. Totalment recomanable, però amb companyia, ja que bona part de la ruta discorre per corriols molt poc transitats, on una caiguda pot deixar-nos tirats. A més recomanaria anar en una època del anys no tan "humida" com aquesta que estem passant.

Segur que cap a l'estiu la repeteixo!!!

Demà sortida amb el Club Btt Llagostera, on farem la ruta "El Rocatal - Puig d'Arques - Romanyà"

Presentació de l'equip TITAN DESERT de Llagostera

El proper divendres 17 d'abril es presentarà oficialment l'equip Nisan Titan Desert 2009 de Llagostera.

L'equip està format per Pere Guinò, Joaquim Mallorquí i Josep Molero.


La presentació tindrà lloc a les 21h al Casino Llagosterenc.

Llagostera - S'Agaró - Romanyà - Llagostera

Després d'aquests dies de festa plovent, les ganes d'agafar la bici són molt grans.

Portem quasi dos dies tancats a casa, així que decidim sortir encara que el temps no acompanya.

S'ha de decidir on anar, sempre pendents de l'estat dels camins pel fang. Els companys, que no han anat mai pel carrilet, proposen anar a veure el mar, sent aquesta una aposta segura en quant a l'estat dels camins. No agafo el GPS donat que el carrilet no te perdua.

Així que enfilem el carrilet cap a Sant Feliu, baixem a bon ritme, però disfrutant del paisatge. Arrivem a S'Agaró, que és una entitat de població del municipi baixempordanès de Castell-Platja d'Aro.

S'Agaró - La seva platja

Fent un cafè



Aquest nucli de població fou fundat a l'any 1924 i consolidat al 1935 amb la construcció d'urbanització de xalets d'estiueig de luxe en uns terrenys de l'empresari gironí Josep Ensesa. Ensesa encarregà a l'arquitecte noucentista Rafael Masó la planificació de la urbanització i la construcció de xalets model. Amb el temps, aquesta urbanització esdevingué molt exclusiva i l'elit internacional s'hi féu construir xalets d'estiueig. Igualment, la presència de l'hotel de gran luxe La Gavina atragué grans personalitats, com actors, actrius, escriptors o polítics. Actualment, la urbanització manté aquest estatut i personalitats catalanes hi tenen una residència de vacances.

Després del cafè i pastes que mengem en un bar a primerisima línia de mar, refem els nostres pasos pel mateix carrilet, encara que ara amb una sua pujada i el vent en contra.

Quan arrivem a la Font Picant, es comencen a sentir entre el grup les ganes de pujar a Romanyà per tal de veure el Dolmen. Així que agafem el GR-92 i cap amunt.

Romanyà de la Selva disposa d'un divers i ric patrimoni. D'una banda el patrimoni natural, donat que aquesta població es troba inserida al bell mig del masis de les Gavarres. Les seves fonts, paratges naturals com les Mirandes amb el seu mirador sobre la Vall d'Aro. També te un ric patrimoni historicoarqueologic, sobresortint el nucli antic.Romanyà disposa d'uns dels conjunts funeraris mes ben conservats de la regió (dolments): la Cova d'en Daina.

Així que després d'una estona amb el plat petit pel GR-92, arrivem a la població de Romanyà, sent totalment imposible perdre's, donat que està molt ben indicat.

Visitem el nucli antic, i enfilem cap a les Mirandes, on aprofitem per refer-nos de l'esforç i disfrutar de les maravelloses vistes a la Vall d'Aro.


Vistes panoràmiques de la Vall d'Aro al Mirador de les Mirandes.

En Paquito, jo i l'Alex

En Victor i en Paquito descansant

L'Alex al Mirador. En que estarà pensant?

Omplim els bidons, i tornem pels mateix camí. Les terribles pujades es converteixen en baixades molt ràpides i molt tècniques, donat els regerots que ha fet l'aigua d'aquestes últimes plujes.

Al final caiem en Paquito i jo. En Paquito es queda clabat en un forat i surt per les orelles de la bici. Jo patino en un regerot, i també surto per les orelles de la bici.

Tornem tots sans i estalvis, però amb el cos ben magullat, i el comptaquilòmetres trencat.

Així va quedar el genoll d'en Paquito

Així el meu.

Comptaquilòmetres totalment xafat. Marca 37,29 km que va ser quan vaig caure.

Neteja de bicis.

Tornem pel carrilet fins a casa. Al final 47 quilometres.

Llagostera - Els Metges - Puig d'Arques - Llagostera

Distància total: 43,78 km
Desnivell de pujada acumulat: 982 m
Desnivell de baixada acumulat: 968 m

Índex IBP: 71

Després d'una nit de festa amb les "gogos" del Classic Cafè, a les 9h (zulu) es toca diana per iniciar la ruta.

Esmorzar a base de magdalenes i cacaolat, agafem les bicis pel carril verd en sentit Girona.

A l'alçada de Can Barrina deixem el carrilet i anem cap a la Urbanització Mas Cubell... aquí comença la nostra aventura.

Ens adentrem en unes zones indeterminades entre el Puig Germà i el Puig de les Miloques, circulant per un corriol totalment oblidat de difícil accés. Trobem un arbre caigut just en un punt on el corriol descendeix bruscament. No hi ha alternativa, s'ha de fer una cadena humana per tal de salvar l'obstacle i passar les bicis.

Un cop finalitzat el corriol, agafem un camí, ja més ample, que ens porta en direcció a Can Duesrieres, on com ja es veu al Track ens costa orientar-nos.

Un cop trobem el camí correcte, circulem per camins hidílics fins arribar a la Font del Ganso on en Paquito es fa un fart de riure. La pista és ample i amable, i fa goig de circular, fins al punt que en "Carlos Lastres" (en Victor) no es queda molt endarrerit.

Poc després trobem una cruïlla de 6 camins. Costa orientar-nos però agafem el camí correcte després d'un parell d'intents. Aquí comença un descens vertiginós, que al Paquito li va posar els pels com escarpies (je, je).

Circulem paral·lels al riu, creuant-lo en diferents ocasions. En un moment donat, el camí es converteix en el propi riu. Una meravella pels sentits, i un patiment pels peus molls; el nostre via crucis particular de divendres Sant (Paquito Dixit).

Al Mas Gorg comença una pujada constant de "molinet" que ens fa passar per Can Gotera, Can Costa, Can Barceló, Can Castelló de Dalt , Puig de les Boga i arribar al punt mes alt a l'alçada de Can Cabruja on comença un pronunciat, però curt descens fins a Sant Cebrià de Lledó, on els arbres crien Bull i les fonts ragen vi (vegeu fotos, je,je)

L'anterior curt i divertit descens esdevé una tortura amb la panxa ben farcida dels fruits dels arbres, i el fins al creuament anterior a Can Cabruja, on agafem el camí per dirigir-nos al Puig D'Arques.

Tot seguit agafem el camí cap a Can Garneu i deixem a la dreta el Cementiri dels Jueus. Passem pel Puig del Molí en un tram de pista molt agraïda donat el nostre anterior avituallament.

Encarem la cota superior de la ruta, per sobre els 400 metres. L'oxigen comença a faltar (llamp de Bull).

Aquí comença a ploure, i s'ha de prendre una decisió important. Estem tant aprop del Puig d'Arques!!

Convençuts per la pluja, decidim deixar tan elevada fita per un altre dia. En paraules de l'Alex "allò important no es pujar una muntanya, si no poder-ho explicar"

Ens dirigim cap al Coll del Matxu Mort, on iniciem un descens vertiginos en el que Victor sempre proba de portar la davantera.

Circulem paral·leles a la Riera de Verneda, que encara fa que la nostra sensació d'humitat al cos sigui encara mes gran.

En un moment del descens, i suposem que en l'intent de evitar un dels profunds basals, l'Alex punxa, en el moment en que la pluja caia amb mes intensitat. Era quelcom mes que plugim (Paquito Dixit)

Un cop reparat la punxada a l'alçada de la Cabra Penjada, la remullada era irreversible, així que decidim fer un esprint fins a Llagostera, on arribem exhausts, però contents per la ruta realitzada.

Un "ruton" perfecte com a bateig de la nova adquisició de l'Alex, una super Treek 6300.






Esmorzar calòric

Parada per orientar-nos

El camí que circula paral·lel al riu,es converteix en el riu.

Una de les moltes vegades que vam creuar el riu. En Victor es mulla els peus.

Quina cara d'alegria te en Paquito després de creuar el riu, i no caure.

Arribada als Metges



Dinar-esmorzar espectacular. Com vam deixar l'arbre d'embotits!!!


Hidratació al màxim. En primera instància veieu com va quedar l'ampolla d'aigua, i com estava el porro de vi.


Vistes espectaculars.


Ruton!!!.

Llagostera - Caulès - Llagostera

Distància total: 33,39 km
Desnivell de pujada acumulat: 837 m
Desnivell de baixada acumulat: 839 m

Índex IBP: 68




La maledicció s'ha trencat!!!!

Per fi, i després d'uns quants intents hem pujat a Caulès.

Hem sortit del pavelló a les 9h, en Miguel i el seu nebot (perdona, però no m'enrecordo del nom). Havíem quedat amb els meus germans al veïnat de Creu de Serra, així que fem camí cap allà.

Un cop tots junts, agafem un caminet que porta directament a l'enllaç de Tossa on agafem el camí cap a Can Fullanet, però agafem el trencant per anar al pantà de Can Companyó.

Arribem a la urbanització Santa Ceclina, i comencem l'ascens cap al punt mes alt (205 m), aquí esperem als que pujem amb un altre ritme.

Baixem, no sense un petit ensurt; en Manel amb una demostració de fogositat a la baixada perd el bido d'aigua, i queden molts quilometres per fer, així que en Miguel el recupera i li gastem una petita broma.

Enfilem paral·lels al riu i passem per la font d'en Garriga, que ja s'ha perdut. De jove aquí omplíem l'ampolla amb aigua fresca.

Trobem un lloc amb bancs on fer un moix... sembla que l'únic que porta alguna cosa soc jo... descansem una mica.




Aquí ja comencem l'ascens cap a Santa Susana de Caulès (344 m). Pujada llarga però suportable. Aquí reagrupament i paradeta per agafar aire, mentre descansem passa una colla de motoristes molt nombrosa, feia temps que no veia tants arreplegats. Al sortir, punxada. La coberta esta feta caldo i ha sortit la càmara. Parxe a la coberta i canvi de camera... prosseguim.


Així que enfilem de nou la pujada cap al Puig Ventós (379 m), quin fart de pujar... un cop a dalt, ve la baixada per una pista ample i en molt bon estat, passem per Can Mundet, i ràpidament arribem al Collet de Terra Negra (246 m), on creuem la carretera.

Aquí comença la part mes dura del dia... s'ha de pujar fins al Coll de la Mallorca (415 m). Pujem com podem, i aquí donem les primeres mostres de debilitat... parem varies vegades per reagrupar-nos (encara que no es digui, també per descansar).

Comencem a baixar, es comenta la ruta que farem, però la baixada forta fa que tres companys baixin sense control i no escoltin els crits advertint de que s'havien passat el trencant.

Paro per esperar al meu germà que ve per darrera, però ell ha agafat el camí bo. Estic entre els que marxen pel camí dolent i el que va sol pel camí bo. Decideixo anar a buscar al que va sol, ja que pot pensar que estem davant i desfondar-se intentant atrapar-nos.

Fem un parell de trucades i actualitzem la situació... els tres que s'han passat i tiraran cap a Llagostera i en Manel m'espera per seguir la ruta.

Borejem la Serra d'en Jaume. Les vistes són magnifiques. Arribem a Font Bona i la creuem.

Enfilem cap a Can Crispins, on s'ha d'anar una estona per carretera. Agafem el primer trencant direcció a Banya Croua i seguim cap a Can Moner. Creuem el riu... avui fa gràcia i tot!!!.

Estem al punt mes baix (87 m) de la ruta i toca l'ascens cap a Llagostera. En Manel està molt cansat i li costa molt.

Passem per sota la carretera i ja som al pavelló, on busquem als companys que estan visitant el mercat Romà. Veiem la bici d'en Miguel però no el trobem. L'Albert ha marxat cap a casa. Així que anem a casa a dutxar-nos.

Ruta molt guapa, quasi tant com la de Roca del Sol. Recomanable!!!