Retornant


Després de l'Escala he estat una setmana sense agafar la bici...

Inicialment estava fart de bici i tenia al cul amb algun problema de fregament... el cap de setmana vaig fer una escapadeta en moto pel Pirineu francès, així que de bici res...

Dimarts va ser el primer dia que vaig agafar la bici... 30 km de carril bici a ritme tranquil, tot i que en alguns moments vaig intentar mantenir les velocitats que portava abans de la setmana de descans i no havia manera... frustrant veure com en un moment perds tot el que t'ha costat molt esforç aconseguir...

Dimecres, ídem que dilluns, encara que les sensacions són molt més encoratjadores... 30 km a 25 km/h de mitja... me vaig a dormir molt content...


Dijous, cau la del "pulpo"... unes tempestes brutals aconsellen quedar-se a casa... caminem una mica.

Divendres... descans. Aprofito per comprar un seient per aguantar les trotades que ens fotem últimament, i és que el que porto de "competi", és molt lleuger i xulo, però me deixa el cul... Trobo a en MAD i està de vacances... a les tardes s'ha fotut els tres clàssics, Caulès, Puig d'Arques i Cadiretes... ell no pot sortir dissabte així que l'amenaço amb fer-los jo sol tots tres a l'hora...

Dissabte... m'havia posat el despertador d'hora per intentar fer els tres clàssics... primer Caulès i la pujada de Terra Negra al Coll de Mallorca... enllaçar per Selva Brava cap a Cadiretes... baixar fins a Sant Feliu, enllaçar amb un tram del carrilet, i pujar pel GR fins a el Puig del Lladres, Romanyà, Font Josepa, el Matxu Mort i finalment el Puig d'Arques...

Sona el despertador, estic molt i molt cansat... la calor, els nervis... ho deixo per un altre dia... me dono la volta al llit i m'aixeco una mica més tard... munto el nou seient i enfilo pel carril... les sensacions són molt dolentes... estic cansat... tot i això arribo a Girona... faig un bocata i torno... 45 km arrastrant-me, però 45 km. El seient collonut!!!

A la tarda manteniment... canvi de pastilles, i coberta... la de darrera està llisa completament i aprofito per posar una amb una mica més de tacs davant i passar la de davant de serie al darrera... comprobo que les càmeres antipunxades són una meravella... 5 punxes he tret, i com si res!!!

Diumenge... He quedat amb el meu germà... la proposta, pujar al Puig d'Arques... ell no ha pujat mai, i al menys faré un dels clàssics per no perdre molt de vista a en MAD...

Enfilem a un ritme alegre, i de seguit sento la respiració forçada de l'Albert... si vull que arribi amb mi l'he de dosificar, així que baixem el ritme... me comenta que així millor... fem el camí directe... Plà de Panedes, Cabra Penjada, fins aquí tot correcte... els camins una mica trinxats per les tempestes dels dies anteriors, amb reguerots importants i acumulacions de sorres que fan més divertit el trajecte... les últimes rampes fins a Can Llac se li fan dures, tot i que no perd molt de temps...

De Can LLac fins al Matxu Mort hi ha la part pitjor... rampes fortes, però curtes... se li surt la cadena al últim rampot i l'ha de fer a peu...

Del Matxu Mort a Can Sitges a bon ritme... comença a fer calor... estic suant com mai...

De Can Sitges al Puig d'Arques na fent... el vaig esperant a les ombres, ja que la calor és insuportable, i tot just són les 9:30...

Arribem als peus del radar, i hi ha uns quants grupets de btteros... comencem a pujar per la rampa formigonada... és dura... se me surt la cadena al posar el plat petit... l'Albert aprofita per tirar... col·loco la cadena i apreto... a més sento que per darrera ve el grupet de beteteros... avanço a l'Albert tot i les seves exclamacions (insults)... i aconsegueixo arribar el primer al radar... no estic be, però encara queda una mica del que vaig ser fa una setmana...

Pugem al mirador... tot i la boira, hi ha unes vistes magnífiques... l'Albert queda impressionat... imagino com tots quan pugem per primera vegada... comentaris amb els companys que havíem trobat a baix... van arribant amb comptagotes... arribem més grups... fotos de rigor i cap a baix... mentre baixem segueixen arribant més grups... que passa? Tothom ha decidit pujar al radar?


L'Albert posant al radar

Baixem per la pista amb precaució donades la quantitat de pedres soltes que hi ha... un cop a Can Llac, tornem pel mateix lloc... fa calor i no tinc gaires ganes de passar-ne més...

La baixada ràpida... el que fa tenir unes gomes en les que confiar una apurada de frenada... directes a un cèntric bar del poble a esmorzar...

Al final:

Distància total: 32,33 km
Desnivell de pujada acumulat: 721 m
Index IBP: 59



Altimetria

Ara toca descansar... dimarts sortim a fer la TransMontseny... sortim de Llagostera per dormir a Santa Fe del Montseny el primer dia, Sant Celoni, el segon i cap a casa el tercer... més de 200 km i quasi 5.000 metres de desnivell!!!!

1 comentari:

Arnau Donate ha dit...

Ei!!

Et veig molt en forma i aquestes tres setmanes sense tocar la bici les ressentiré dimarts ...

En fi , ja tinc ganes de començar..
.

a10