Modalitat: BTT
Distància total: 77,59 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.976 m
Desnivell de baixada acumulada: 976 m
Index IBP: 111
Sortim d'hora, a les 7h. No ens han deixat ni esmorzar!!!
Sortint a les 7 del matí
Enfilem pel carrilet cap a Santa Coloma... ha plogut durant la nit i el terreny està molt tou, cosa que farà que la ruta sigui més dura del previst.
Anem xerrant l'Arnau i jo. M'explica les anècdotes del seu viatge als USA... tot és super gran...
Fins a Santa Coloma cap dificultat... be el terreny durillo... anem fins al parc de Sant Salvador ja que en MAD ens vol ensenyar alguna cosa...
Recolem per anar a esmorzar, ja que no hi ha civilització fins Arbúcies... ens assentem a un bar que ens han recomanat i demanem entrepans, biquinis, donuts... el cambrer quasi me pega quan li demano un tallat amb sacarina...
Entaulats comentem la ruta una mica, ja que fins a Santa Coloma ja la coneixem... ara pujarem fins als 600 metres, per tornar a baixar als 200 m i ja la pujada constant fins a Santa Fe a 1200 m.
En quin moment vam fer això... a partir d'ara només sentiré les preguntes:
1. A quina alçada estem? (La més feta, amb diferencia)
2. Estem al track? (Deu ni do)
3. Quan falta? (Menys mal que van entendre de seguida que ho podia sapiguer)
4. Pots veure el perfil que queda? (Ídem que l'anterior)
Conclusió: no us compreu un GPS!!!
Be, enfilem cap a Arbúcies, pel parc de Sant Salvador (de nou)...
Anem xerrant l'Arnau i jo. M'explica les anècdotes del seu viatge als USA... tot és super gran...
Fins a Santa Coloma cap dificultat... be el terreny durillo... anem fins al parc de Sant Salvador ja que en MAD ens vol ensenyar alguna cosa...
Recolem per anar a esmorzar, ja que no hi ha civilització fins Arbúcies... ens assentem a un bar que ens han recomanat i demanem entrepans, biquinis, donuts... el cambrer quasi me pega quan li demano un tallat amb sacarina...
Entaulats comentem la ruta una mica, ja que fins a Santa Coloma ja la coneixem... ara pujarem fins als 600 metres, per tornar a baixar als 200 m i ja la pujada constant fins a Santa Fe a 1200 m.
En quin moment vam fer això... a partir d'ara només sentiré les preguntes:
1. A quina alçada estem? (La més feta, amb diferencia)
2. Estem al track? (Deu ni do)
3. Quan falta? (Menys mal que van entendre de seguida que ho podia sapiguer)
4. Pots veure el perfil que queda? (Ídem que l'anterior)
Conclusió: no us compreu un GPS!!!
Be, enfilem cap a Arbúcies, pel parc de Sant Salvador (de nou)...
Protegint la seva identitat!!!
Comencem a pujar, i pujar... el camí es bo i al menys es pot portar una bona cadència... es nota molt el pes i de seguit posem el plat petit... ens trobem a gent corrent, a gent caminant, i a unes senyores que tenien moltes ganes de xerrar!!!
Arribem a un cartell que ens indica la possibilitat de pujar al Castell de Farners... a mi me fa molta gràcia, ja que el veig cada dia quan torno de treballar, i no he anat mai...
És d'hora i decidim pujar... només ens desviem 400 metres... arribem a l'ermita de Farners...
Veiem el castell allà dalt... jo vull pujar... són 400 metres més...
Quina pujadeta... entrem al Castell... està molt cuidat i restaurat... impressionant!!!! Pugem per unes escales una mica complicades...
Les vistes impressionants...
Tornem al track, i acabem de pujar fins aproximadament els 600 metres, ja m'han preguntat 100 vegades a quina alçada estem... aprofitem per menjar unes barretes que porta en MAD...
Ara toca baixar... la baixada amb precaució... una caiguda aquí és posar en un compromís als companys... l'Arnau perd les xancletes que porta al transportin soltes (sembla un perroflauta)... li recoloquem...
Un cop a baix comença la pujada suau fins Arbúcies... per l'hora que és aprofitem per dinar... en MAD proposa anar a un restaurant... l'Arnau va en reserva total... arribem a un dels restaurants coneguts del MAD, però proposa anar a un altre... encara està més lluny!!! L'Arnau ja no pot... pel camí ens salta una dona cridant "Us admiro!!!, us admiro!!!"... flipem!!!
Al final arribem al famós restaurant... "El Molí de les pipes"... ens fotem un menú que ni fu ni fa... el millor, el chupito del music que es demana l'Arnau... i el poder dinar a l'aire lliure vigilant les bicis...
Després d'una bona i llarga sobretaula omplim els bidons i els camels... i amb la panxa plena cap a Santa Fe... ara si que comença el suplici... ningú parla!!!! Tots sabem el que ens espera... comencen les preguntes.......a quina alçada estem? ...estem al track? ...a quin alçada estem? (Però si fa 30 segons m'ho has preguntat!!!!)
La pujada és constant per un pista ample, a mida que anem agafant alçada les vistes són impressionants (tot i el caxondeo)...
Anem pujant cada un al seu ritme... l'Alex amb molt poca cadència arrossegant molt "desarrollo", en MAD al seu ritme, l'Arnau s'enganxa al que més li convé i jo com puc... l'ultim!!!
Les parades es van fent cada mitja hora al principi i després molt més sovint...
Ara toca baixar... la baixada amb precaució... una caiguda aquí és posar en un compromís als companys... l'Arnau perd les xancletes que porta al transportin soltes (sembla un perroflauta)... li recoloquem...
Un cop a baix comença la pujada suau fins Arbúcies... per l'hora que és aprofitem per dinar... en MAD proposa anar a un restaurant... l'Arnau va en reserva total... arribem a un dels restaurants coneguts del MAD, però proposa anar a un altre... encara està més lluny!!! L'Arnau ja no pot... pel camí ens salta una dona cridant "Us admiro!!!, us admiro!!!"... flipem!!!
Al final arribem al famós restaurant... "El Molí de les pipes"... ens fotem un menú que ni fu ni fa... el millor, el chupito del music que es demana l'Arnau... i el poder dinar a l'aire lliure vigilant les bicis...
Després d'una bona i llarga sobretaula omplim els bidons i els camels... i amb la panxa plena cap a Santa Fe... ara si que comença el suplici... ningú parla!!!! Tots sabem el que ens espera... comencen les preguntes.......a quina alçada estem? ...estem al track? ...a quin alçada estem? (Però si fa 30 segons m'ho has preguntat!!!!)
La pujada és constant per un pista ample, a mida que anem agafant alçada les vistes són impressionants (tot i el caxondeo)...
Anem pujant cada un al seu ritme... l'Alex amb molt poca cadència arrossegant molt "desarrollo", en MAD al seu ritme, l'Arnau s'enganxa al que més li convé i jo com puc... l'ultim!!!
Les parades es van fent cada mitja hora al principi i després molt més sovint...
Pugem 200 metres i parem, pugem uns altres 200 metres i tornem a parar...
Arribem el Coll d'Te i fem una paradeta una mica més llarga... les prediccions no quadren els quilometres previstos ja s'ha superat amb escreix... be als comptaquilòmetres... que conten de més... molt més!!!
Hem subestimat la pujada, és dura de veritat, i amb la càrrega encar es nota més... comencem a fer apostes de a quina hora arribarem... el mal de cul per la posició constant al seient fa que en algun moment decideixi fer un tall a peu... total avanço igual!!! Segueixen preguntant...a quina alçada estem!?!? grrrr!!!!
Al final arribem a dalt... ja només queda un tall de carretera fins a l'Hotel... l'Avet Blau... els autèntics bikers van a l'Hotel Santa Fe, però està tancat...
La senyora que regenta l'hotel ens està esperant... guardem les bicis a un quartet i ens ensenya les habitacions... obra la primera i la bafarada d'humitat és brutal... la primera se la queden en MAD i l'Arnau... a la segona ens quedem l'Alex i jo... ens instal·lem.
Vaig a dutxar-me i no surt aigua calenta!!! La dutxa no "traga" i es comença a emplenar d'aigua... al final, i després d'una bona estona comença a sortir aigua calenta... uf!!! menys mal!!!!
Després de la dutxa prenem un cafè calentet... ha refrescat molt!!!
Decidim fer un volt turístic... anem a l'hotel Santa Fe, a veure l'ermita, el pantà... ens han dit que hi ha ties banyant-se en pilotes!!!
L'hotel Santa Fe sembla el castell del dracula... l'ermita està adossada... és del segle XIII. De cop de MAD desapareix... comencem a cridar-lo i no contesta... anem fins a la resclosa de la pressa antiga i no el trobem... comencem a preocupar-nos!!! Tornem, ja que anem en xancletes i endinsar-nos més hagués sigut una temeritat, a més pensem que en MAD tornarà a l'hotel per reagrupar-nos....
No ha tornat. L'esperem al carrer, fa fred... ja no podem amb la fred que fot i entrem... passada una estona i veient que l'Arnau s'està preocupant cada vegada més, decidim sortir a buscar-lo... en aquestes entra per la porta!!! El tiu s'ha fotut tota la ruta turística, i nosaltres aquí patint!!!
Mentrestant el sopar està preparat... una sopa calenta, i una escalopa... tenim gana i ens ho mengem tot!!!
Anem a la sala de jocs/TV no fan res interessant i a dormir!!! Encara no m'he ficat al llit i ja estic planxat!!!
Brutal!!!
Al final arribem a dalt... ja només queda un tall de carretera fins a l'Hotel... l'Avet Blau... els autèntics bikers van a l'Hotel Santa Fe, però està tancat...
La senyora que regenta l'hotel ens està esperant... guardem les bicis a un quartet i ens ensenya les habitacions... obra la primera i la bafarada d'humitat és brutal... la primera se la queden en MAD i l'Arnau... a la segona ens quedem l'Alex i jo... ens instal·lem.
Vaig a dutxar-me i no surt aigua calenta!!! La dutxa no "traga" i es comença a emplenar d'aigua... al final, i després d'una bona estona comença a sortir aigua calenta... uf!!! menys mal!!!!
Després de la dutxa prenem un cafè calentet... ha refrescat molt!!!
Decidim fer un volt turístic... anem a l'hotel Santa Fe, a veure l'ermita, el pantà... ens han dit que hi ha ties banyant-se en pilotes!!!
L'hotel Santa Fe sembla el castell del dracula... l'ermita està adossada... és del segle XIII. De cop de MAD desapareix... comencem a cridar-lo i no contesta... anem fins a la resclosa de la pressa antiga i no el trobem... comencem a preocupar-nos!!! Tornem, ja que anem en xancletes i endinsar-nos més hagués sigut una temeritat, a més pensem que en MAD tornarà a l'hotel per reagrupar-nos....
No ha tornat. L'esperem al carrer, fa fred... ja no podem amb la fred que fot i entrem... passada una estona i veient que l'Arnau s'està preocupant cada vegada més, decidim sortir a buscar-lo... en aquestes entra per la porta!!! El tiu s'ha fotut tota la ruta turística, i nosaltres aquí patint!!!
Mentrestant el sopar està preparat... una sopa calenta, i una escalopa... tenim gana i ens ho mengem tot!!!
Anem a la sala de jocs/TV no fan res interessant i a dormir!!! Encara no m'he ficat al llit i ja estic planxat!!!
Brutal!!!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada