Modalitat: BTT
Distància total: 24,85 km
Temps: 2:15 (Parat 22 minuts)
Desnivell de pujada acumulat: 688 m
Índex IBP: 59
Avui és 11 de setembre... uns fan l'ofrena a en Casanoves, i nosaltres a pedalar!!! A la Desfrenada a Besalú...
Quedem d'hora... en MAD m'ha de recollir ja que anem amb el seu monovolum... arriba i hi ha en Morales... pels que no el coneixeu és un dels escollits campions del prestigiós campionat Caixa Girona... pengem la bici al portabicis i en busca de la jove promesa... l'Arnau...
De camí anem xerrant de portabicis, d'autocaravanes... estem arribant i s'ha de decidir que fer...
Per en MAD aquesta marxa és com una proba de la seva evolució dintre d'aquest mon de la bici... és com un examen... no es va presentar a juny i ara toca setembre... dubta entre fer la llarga i la curta, però el que vol és fer la curta a tota llet i veure si passa curs o no.
En Morales va a per totes... el seu esperit fortament competitiu li fa venir a guanyar, per quedar segon no ve... farà la llarga tot i que sap que ho te difícil per guanyar.
L'Arnau es manté silenciós durant el trajecte i no opina... en MAD parla per ell, diu que la curta s'assembla més a les curses tipus Copa Gironina, que són les properes competicions que toquen d'aquí quasi un mes (9 d'octubre)... l'Arnau ja comença a tenir la seva personalitat formada, tot i que és molt i molt respectuós...
Jo vull fer la llarga per conèixer nous camins, noves zones... no soc tant competitiu com els meus companys, per motius obvis, es clar... i el temps final m'importa poc tot i que si no quedo el penúltim serà un gran èxit.
Arribem, i el primer que fem és inscriure'ns... trobem a la família Guinó, al final ens inscrivim a la llarga....
Descarreguem les bicis, i el primer ensurt... en MAD rellisca i cau amb la meva bici a les mans... es podria haver fet molt de mal.. ha caigut al cantó d'unes pedres i hi ha una tanca al cantó... per sort res!!!
De cop l'Arnau comença a regirar pel cotxe... no troba el casc... però si no l'has agafat!!!! Amb les preses i la matinada, s'ha deixat el casc a casa... intentem parlar amb algú de la organització per si ens poden deixar algun... ens confirmen que si!!! Menys mal... gràcies nois!!!
Van arribant gent coneguda... del Club en Pere i la seva filla.... en Hierro... decidim fer una foto del grup...
Escalfem una estona... carrer amunt, carrer avall... es comença a posar tot ple de gent!!!
Anem cap a la línia de sortida, i se m'afluixa el seient!!! Ahir a última hora vaig decidir posar el Tundra... més lleuger i fa la bici més manejable a les trialeres... busco l'eina corrent i faig la reparació d'urgència...
Comença el discurs típic de cada any previ a la sortida. Mentre estant decidim fer la volta curta a tope... jo no estic convençut, però tampoc vull fer esperar als meus companys més d'una hora.
... i per fi, sortim!!!
Comença el discurs típic de cada any previ a la sortida. Mentre estant decidim fer la volta curta a tope... jo no estic convençut, però tampoc vull fer esperar als meus companys més d'una hora.
... i per fi, sortim!!!
Moments perillosos... anem pels carrers de Besalú, hi ha gent amb poca experiència, i alguns enganxons al davant, al darrera... acollonit per no caure... de cop en MAD diu que para per posar be el seient, que el te tord!!! Ja m'atraparàs!!! M'avança l'Arnau!!!
Sortim del poble i comença una suau pujada. No és prou pendent per que la gent es fiqui al seu lloc i fa que la barreja de nivells sigui una mica perillosa, noves enganxades i algunes parades...
Seguim pujant i vaig passant a gent... de cop me saluden, és en MAD que m'avança i tira endavant!!!
Seguim pujat... m'atrapa en Hierro i es posa a roda!!! Seguim avançant a gent i no m'ho acabo de creure, acostumat a anar a les últimes posicions...
Entrem a una zona humida i trobem una forta pujada... de cop la roda de darrera patina... perdo pedalada i no me puc escapar dels pedals automàtics... resultat: caiguda tonta enganxat a la bici, cop al genoll i a un company que anava darrera meu... perdona tiu!!!
M'aixeco mentre sento els renecs d'un participant que va per darrera i l'ha afectat el "paron" provocat per la meva caiguda... espero que m'avanci per tal de demanar-li disculpes, però encara estic esperant... repaso danys, i veig que tinc una pelada al colce... me fa mal el genoll... ostres, un fort cop amb ferida inclosa... me fa mal!!! Decideixo no parar, ja que si no el dolor anirà a més...
Trobo el desviament de la llarga i la curta... vaig sol i m'ho torno a plantejar... els meus companys arribaran d'hora fent la curta, me fa mal el genoll... no puc fer la llarga!!!
Agafo el camí de la curta... encara que no estic segur... la senyalització, tot i que correcte, en alguns punts era insuficient... de cop entrem a una trialera, amb uns desnivells importants... tot i que ja he assumit uns riscos a la baixada, decideixo no jugar-me-la i els faig a peu... m'atrapa en Raül... no l'havia vist a la sortida i ens saludem!!!!
De cop veig que de front ve l'Arnau!!! Són els de la llarga que es tornen a juntar amb els de la curta, no entenc res, que fa l'Arnau aquí????
Ell també se sorprèn, per la qual cosa traiem la conclusió de que s'ha colat i ha tirat per la llarga... comenta que en MAD ve per darrera també per la llarga... això motiva especialment a en Raül que tira com un desesperat!!!
Comença una pujada per un corriols estret i de nou els embussos... en MAD arriba per darrera i comença a cridar: "Que feu aquí!?" "Per on heu retallat!?" Li expliquem que s'ha colat!!! M'aparto per que passin els de la llarga que van a tope, i en MAD aprofita per passar!!!
Arribo al 1er avituallament, menjo una mica de meló i bec un got de cola... me fa mal el genoll i me plantejo abandonar... començo una autosuggestió per tal d'evitar aquest baixon i tiro a tope...
Baixada guapa per corriols que se'm fa molt curta i de cop comença la pujada del dia... és dura però es pot anar fent... de cop el mal de genoll és insuportable i he de posar el peu a terre... les rampes més dures les he de fer a peu ja que el genoll diu que no... arribo al segon avituallament... mengo una mica de melò tot xerrant amb els senyors de la organització... bec una mica de taronjada que no se de quina marca és, però veig que te sucre per un tub i demano un altre got... torno a la marxa a tope... quin "subidon", no se si és psicològic però ja no me fa mal el genoll...
Ara trobem una baixada, inicialment per un corriol, que després passa a ser una pista ample, però traidora... davant meu van dos companys que han fet la pujada amb mi... veig que la baixada es fa molt ràpida i decideixo frenar... de cop veig a un dels dos companys que van davant volar i caure amb la cara... paro a veure com està i només veig que sang... s'ha fotut una nata impressionant... te un ull com fora, un forat al llavi, la llengua mossegada...el nas ple de sang... tot és sang!!! Es vol treure el casc, i li dic que no, però ell insisteix i se'l treu... intentem que s'estiri una mica, però esta patint molt de mal... no es pot estar quiet i el seu company es desespera... al final aconseguim estirar-lo... mentre un altre participant puja al avituallament en busca d'ajuda... són moment de molta tensió ja que te sents impotent total... sentim la moto que surt a tota llet en busca d'ajuda... arriben dos companys amb coneixements mèdics... fan que s'incorpori una mica per evitar que s'ofegui amb un coagul... es comença a acumular gent, i el lloc es perillós... al veure que esta millor atès amb persones que saben més que jo de medicina, decideixo marxar i deixar la zona més lliure...
Ara la marxa passa a tenir un altre to... se m'ha quedat el cor encongit i passo d'assumir cap risc... la resta de baixada la faig a ritme tranquil... fins que arribem a una zona planera... passem per un punt crític tècnicament, diria que impossible... el faig a peu.
Després per dintre d'un calaix ple de fang, i ja a la zona propera a Besalú pistejant amb el plat gros...arribem al riu i zona complicada... plat mitja de nou i risc zero!!!
Arribo a meta i a treure les brides... quina feinada!!! Recullo els regals i trobo a en Raül, l'Edu, en Morales.... esmorzo... ve en MAD, trobo a faltar a l'Arnau... en Raül s'encarrega de comunicar-nos que l'Arnau fa la llarga!!! Quin tiu, ja no ens perdona!!!
L'esmorza collonut, pa amb tomàquet de veritat, botifarra, all i oli, fruits secs, i assentats entaulats, xerrant amb la gent que va arribant... molt be!!!
Quan portem 3 hores de marxa, ja comencem a estar preocupats per l'Arnau i en MAD surt a buscar-lo... al final el tiu s'ha fet la llarga, tot i que ha punxat el tubeless i li han hagut d'ajudar ja que no portava manxa!!!
Marxant trobo a l'ambulància i pregunto per l'accidentat de la baixada... me tranquil·litzen una mica ja que pensava que havia perdut l'ull, però l'han portat al Trueta, ja que les ferides eren greus... nanu, recuperat aviat!!!!
Bona marxa i molt bones sensacions... a veure quin temps hem fet!!!
Sortim del poble i comença una suau pujada. No és prou pendent per que la gent es fiqui al seu lloc i fa que la barreja de nivells sigui una mica perillosa, noves enganxades i algunes parades...
Seguim pujant i vaig passant a gent... de cop me saluden, és en MAD que m'avança i tira endavant!!!
Seguim pujat... m'atrapa en Hierro i es posa a roda!!! Seguim avançant a gent i no m'ho acabo de creure, acostumat a anar a les últimes posicions...
Entrem a una zona humida i trobem una forta pujada... de cop la roda de darrera patina... perdo pedalada i no me puc escapar dels pedals automàtics... resultat: caiguda tonta enganxat a la bici, cop al genoll i a un company que anava darrera meu... perdona tiu!!!
M'aixeco mentre sento els renecs d'un participant que va per darrera i l'ha afectat el "paron" provocat per la meva caiguda... espero que m'avanci per tal de demanar-li disculpes, però encara estic esperant... repaso danys, i veig que tinc una pelada al colce... me fa mal el genoll... ostres, un fort cop amb ferida inclosa... me fa mal!!! Decideixo no parar, ja que si no el dolor anirà a més...
Trobo el desviament de la llarga i la curta... vaig sol i m'ho torno a plantejar... els meus companys arribaran d'hora fent la curta, me fa mal el genoll... no puc fer la llarga!!!
Agafo el camí de la curta... encara que no estic segur... la senyalització, tot i que correcte, en alguns punts era insuficient... de cop entrem a una trialera, amb uns desnivells importants... tot i que ja he assumit uns riscos a la baixada, decideixo no jugar-me-la i els faig a peu... m'atrapa en Raül... no l'havia vist a la sortida i ens saludem!!!!
De cop veig que de front ve l'Arnau!!! Són els de la llarga que es tornen a juntar amb els de la curta, no entenc res, que fa l'Arnau aquí????
Ell també se sorprèn, per la qual cosa traiem la conclusió de que s'ha colat i ha tirat per la llarga... comenta que en MAD ve per darrera també per la llarga... això motiva especialment a en Raül que tira com un desesperat!!!
Comença una pujada per un corriols estret i de nou els embussos... en MAD arriba per darrera i comença a cridar: "Que feu aquí!?" "Per on heu retallat!?" Li expliquem que s'ha colat!!! M'aparto per que passin els de la llarga que van a tope, i en MAD aprofita per passar!!!
Arribo al 1er avituallament, menjo una mica de meló i bec un got de cola... me fa mal el genoll i me plantejo abandonar... començo una autosuggestió per tal d'evitar aquest baixon i tiro a tope...
Baixada guapa per corriols que se'm fa molt curta i de cop comença la pujada del dia... és dura però es pot anar fent... de cop el mal de genoll és insuportable i he de posar el peu a terre... les rampes més dures les he de fer a peu ja que el genoll diu que no... arribo al segon avituallament... mengo una mica de melò tot xerrant amb els senyors de la organització... bec una mica de taronjada que no se de quina marca és, però veig que te sucre per un tub i demano un altre got... torno a la marxa a tope... quin "subidon", no se si és psicològic però ja no me fa mal el genoll...
Ara trobem una baixada, inicialment per un corriol, que després passa a ser una pista ample, però traidora... davant meu van dos companys que han fet la pujada amb mi... veig que la baixada es fa molt ràpida i decideixo frenar... de cop veig a un dels dos companys que van davant volar i caure amb la cara... paro a veure com està i només veig que sang... s'ha fotut una nata impressionant... te un ull com fora, un forat al llavi, la llengua mossegada...el nas ple de sang... tot és sang!!! Es vol treure el casc, i li dic que no, però ell insisteix i se'l treu... intentem que s'estiri una mica, però esta patint molt de mal... no es pot estar quiet i el seu company es desespera... al final aconseguim estirar-lo... mentre un altre participant puja al avituallament en busca d'ajuda... són moment de molta tensió ja que te sents impotent total... sentim la moto que surt a tota llet en busca d'ajuda... arriben dos companys amb coneixements mèdics... fan que s'incorpori una mica per evitar que s'ofegui amb un coagul... es comença a acumular gent, i el lloc es perillós... al veure que esta millor atès amb persones que saben més que jo de medicina, decideixo marxar i deixar la zona més lliure...
Ara la marxa passa a tenir un altre to... se m'ha quedat el cor encongit i passo d'assumir cap risc... la resta de baixada la faig a ritme tranquil... fins que arribem a una zona planera... passem per un punt crític tècnicament, diria que impossible... el faig a peu.
Després per dintre d'un calaix ple de fang, i ja a la zona propera a Besalú pistejant amb el plat gros...arribem al riu i zona complicada... plat mitja de nou i risc zero!!!
Arribo a meta i a treure les brides... quina feinada!!! Recullo els regals i trobo a en Raül, l'Edu, en Morales.... esmorzo... ve en MAD, trobo a faltar a l'Arnau... en Raül s'encarrega de comunicar-nos que l'Arnau fa la llarga!!! Quin tiu, ja no ens perdona!!!
L'esmorza collonut, pa amb tomàquet de veritat, botifarra, all i oli, fruits secs, i assentats entaulats, xerrant amb la gent que va arribant... molt be!!!
Quan portem 3 hores de marxa, ja comencem a estar preocupats per l'Arnau i en MAD surt a buscar-lo... al final el tiu s'ha fet la llarga, tot i que ha punxat el tubeless i li han hagut d'ajudar ja que no portava manxa!!!
Marxant trobo a l'ambulància i pregunto per l'accidentat de la baixada... me tranquil·litzen una mica ja que pensava que havia perdut l'ull, però l'han portat al Trueta, ja que les ferides eren greus... nanu, recuperat aviat!!!!
Bona marxa i molt bones sensacions... a veure quin temps hem fet!!!
2 comentaris:
Caram, no savia res de l'accident que t'has trovat. Espero que es recuperi aviat i el teu genoll també.
Personalment m'ha agradat tot menys el meló, i no perque no fos bò :p
Salut!!
Jo crec que en MAD et va tirar la bici expresement.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada