Necessitat de competició


Ahir, sorpresa, en MAD m'envia un correu. Te ganes de competir...

Des de la sortida de tres dies al Montseny, quasi no hem fet res que no sigui carril nocturn...

Un dia vaig intentar fer els tres cims més alts de la zona... els clàssics... però la nit abans havia plogut a bots i barrals i es va convertir en "me prestas la zodiac 2"

He anat sortint per carretera i a les nits pel carril, però res de rutes series, ni descobriments de nous llocs...

En MAD proposa fer la Desfrenada de Besalú l'11 de setembre... de fet ja s'ha apuntat l'Edu...

Veient les ganes que te, li he propossat fer la 5a pedalada nocturna que organitza el CCFarnes... curiosament, avui he rebut un correu convidant-me a participar.... jo treballo dissabte, però intentaré escaparme per arribar a temps.


Es Pollastre - Més informació


Parlant amb l'organització del pollastre m'han desvetllat una serie d'informació que comparteixo amb vosaltres:

El recorregut discorre per Les Gavarres (Sa Gallina) i L'Ardenya (Es Pollastre). El circuit és el que s'havia fer l'any passat, però que va haver-se de cambiar a última hora. Al finalitzar Sa Gallina, es pasa per meta, de manera que els corredors poden decidir si continuar o seguir amb Es Pollastre.

En quant al percentatge de ciclabilitat depèn de les condicions tècniques de cadascú, però si es pot dir que el recorregut serà molt més ciclable que l'any passat. Els camins per on es passa són força consolidats i no "inventats" com en alguns casos de l'any passat. En qualsevol cas, Sa Gallina serà molt més fàcil que Es Pollastre.

El preu de la cursa es va acordar en una reunió entre els organitzadors desprès de valorar les despeses que aquesta comporta. L'assegurança és de 5€ i és obligatòria per a tothom. Aquest és el preu per persona que ens fixa la companyia asseguradora. Els 15€ de la inscripció (no 20 si es fa per avançat), inclouen samarreta, esmorzar, obsequi i avituallaments. El nombre d'avituallaments no es pot confirmar, però serà entre 2 i 3, mès el del final de la cursa.

Terra d'Indiketes - Es Pollastre


M'ha arribat el següent correu:

El cap de setmana del 28 i 29 d’agost l'Associació Esportiva Matxacuca organitzarà la segona edició de Terra d’Indiketes, una iniciativa esportiva que inclou una cursa de muntanya (Sa Guilla), un open d’escalada de bloc (Es Lluert) i la coneguda marxa BTT (Es Pollastre).

Totes tres proves es faran a Santa Cristina d’Aro (Baix Empordà). La cursa de muntanya (18 km i 1.500 m de desnivell acumulat) es farà el dissabte 28 i tindrà un recorregut tècnic i exigent. Pel què a l’open d’escalada, també serà el mateix dissabte, a la zona d’escalada del Pavelló Municipal d’Esports. Finalment, el diumenge 29 hi haurà la prova de BTT (amb tres recorreguts diferents).

En definitiva, els interessats teniu la possibilitat de repetir l'experiència i participar en una o varies de les proves organitzades. Al següent enllaç hi trobareu tota la informació del II Terra d’Indiketes: www.terraindiketes.tk


L'any passat ja sabeu com ens va anar... igual s'els hi ha de donar una altre oportunitat... m'han dit que han canviat d'organitzadors... al menys a la cursa de BTT... esperem que l'esmorzar sigui com cal tot i que és cara de collons!!! 20€!!!

TRANSMONTSENY 2010 - 3a i ultima etapa


Modalitat: BTT

Distància total: 52,10 km
Distància acumulada: 185,16 km
Desnivell de pujada acumulat: 658 m
Desnivell de baixada acumulada: 704 m
Index IBP: 46

En aixequem d'hora.... molt d'hora. A les 7h estem esmorzant... carregant glúcids i proteïnes per un tub... vam ser la ruïna de l'hotel...

Entaulats decidim que fer... el track que portem te uns 7o i pico quilometres, passa pel ben mig del Montnegre, amb els seus 700 o 800 metres de desnivell acumulat, i després de vorejar la costa, puja per cadiretes per tornar cap a casa... uns 500 o 600 metres més... res que no estem per la labor... estem petats de veritat...

Les propostes sobre la taula són:

1. Agafar el tren a Sant Celoni fins a Caldes... després 7 quilometres d'enllaç fins a Llagostera...
2. Carretera fins a Vidreres... després ja enllaçarem per camins
3. Fer el track... fins a Blanes... i fer servir el comodí de la trucada...
4. Fer el track... fins a Tossa, on l'Alex te el cotxe i ens portarà fins a Llagostera... uf!!!

Ens fa mal el cul, les cames estan ja a les últimes... tot i les reticències de l'Arnau i de l'Alex, s'imposa el sentit comú, i decidim tornar per carretera... seran uns 50 i pico quilometres, però ens evitem les dues xinxetes del dia... el Montnegre i Cadiretes...

Tornem a l'habitació per tal de recollir les coses... i baixem...

Mentre estic pagant, els de l'hotel, que s'han comportat de collons amb nosaltres, ens diuen que hi ha una pista paral·lela a l'autopista fins a Hostalric... així ens evitem anar per la carretera una estona...

En MAD i l'Arnau no baixen... que cony passa!?!?!?

En MAD s'ha estirat una estona... collons i ahir que es va fotre com un idiota quan l'Alex estirava...

Treiem les bicis del quartet, les engreixem una mica, i cap en busca de la pista... la trobem de seguit... va paral·lela a l'autopista, però copiant el terreny.... puja... baixa... torna a pujar... torna a baixar... algun punt tècnic tenia i tot... el pitjor el soroll dels cotxes... trobem una antiga gravera o alguna cosa així... veiem un parell de salts... algú s'entrena a la zona, no sabem si amb bici o en moto...

Arribem a unes zones humides de les Llobateres... les voregem...





Comencem a trobar cartells indicadors i veiem que podem anar per una ruta marcada fins a Hostalric... seguim el camí, que bàsicament ens portarà pel polígon fins a la porta de Barcelona...



Veiem l'església, la fortificació...



Decidim parar a fer un cafè...

Ara toca patir una mica... no tenim ni idea com anar fins a Vidreres per camins, així que anem per carretera... per la C-35 fins agafar la carretera de Massanet - Massanes... molt de transit... després, ja és una via més secundaria i no hi ha tant...

Següent problema... de Massanet a Vidreres per on es va!?!?!

Pel tram d'autovia, a la sortida de l'autopista no es permet circular en bicicleta... intentem buscar algun camí, però el resultat és infructuós... ens la juguem, i als pocs metres de circular per l'autovia, trobem un camí... el seguim, i ens porta fins a la NII. Creuar-la és un tema complicat, però si volem anar a Vidreres s'ha de fer... de cop veig que els companys avancen pel boral de l'esquerra, en sentit contrari... no entenc res, però decideixo creuar i anar pel sentit que toca...

Trobo un camí que va cap a Vidreres, però els companys no volen creuar la NII i decidim retrobar-nos al proper enllaç... allà l'Alex s'enrecorda d'un camí que va cap a Sant Maurici i decidim seguir-ho... jo ja no entenc res, i me deixo portar...

Arribem a Sant Maurici... enllaçar cap a Llagostera és fàcil, però diuen que no... anem fins a Caldes... fem una ruta turística... veiem el nou carril bici que estan fent, i pintant de vermell... estic cansat i vull arribar a casa...

Trobem la finca "Les Alcines"... en MAD no s'acaba de situar i diu que per la dreta... l'Arnau i jo diem que per l'esquerra, que arribem a Mas Caldes... menys mal que s'adona, que si no ens fa anar fins a Santa Ceclina!!!

El camí ja és fàcil i conegut... pistes fàcils, puja i baixes... anem fent... ja veiem Llagostera i decidim que fer... proposem fer una braves com a fi de l'aventura... els autèntics biker van a Can Cassoles a finalitzar les rutes...



No tenen braves, i ens conformem amb unes croquetes...



Final de l'aventura... en MAD ens promet que farà una samarreta commemorativa de l'esdeveniment...

Ruta que ens ha posat al nostre lloc... maca, però brutal per 3 dies... sobre tot, la 1a etapa... els 20 quilometres de pujada, fan molta pupa!!!!





Per sort vam decidir tornar per la via ràpida... a la dificultat de la ruta s'hagués afegit les inclemències meteorològiques, de les que ens vam salvar durant el camí... al mig dia, va caure un xàfec que ens hagués agafat a l'ascens a Cadiretes, segur... durillo, durillo!!!

TRANSMONTSENY 2010 - 2a etapa


Modalitat: BTT

Distància total: 55,47 km
Distància acumulada: 133,06 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.066 m
Desnivell de baixada acumulada: 2.029 m
Index IBP: 62

Etapa de transició... això pensàvem!!!

La mastresa de l'hotel ens va dir que l'esmorzar no el donaven fins les 9:30... merda, això trastoca una mica els nostres plans... mirant-ho pel cantó positiu, descansarem una mica més...

Així que a les 9 sona diana... ens vestim i anem a esmorzar... en MAD no para de plorar, que si no ha dormit res, que si està molt cansat, que quina merda d'hotel, que quin fred a passat... la resta hem dormit com a troncs... estàvem molt i molt cansats!!!

Esmorzem, treiem les bicis del quartet on les vam guardar, i acabem de preparar-ho tot...







Enfilem per la carretera... hem de recular els últims passos que vam fer ahir... de seguit, i crec que no havíem fet ni 50 metres, la pregunta de rigor.... a quina alçada estem!?!? grrrrrr

Pugem fins a la cota 1.300 i comencem un vertiginós descens per carretera, que de seguit ens portarà fins a l'ermita de Sant Marçal. Hi ha un hotel adossat... en MAD s'entreten demanant informació... el proper dia, canvia l'Avet Blau per aquest!!!



Ara ja toca descendir per una pista impecable... tot i això baixem amb precaució... l'entorn es impressionant, vegetació en estat pur, aigua per tot, ni un raig de sol pot entrar entre la immensitat dels arbres que hi ha...

A mitja baixada decideixo parar per refredar una mica els frens... en MAD s'en fot!!!



Arribem a la carretera que puja a Collformic... baixem una estona més i ens desviem per agafar una pista molt tècnica plena de pedres... hi ha una senyal de limitació a circulació de vehicles superiors a 20 tones... és un camí, i hi ha estructures...

Als pocs metres, trobem una petit baixada... l'Alex punxa... llantaso... s'ha de reparar!!!





Un cop reparada l'avaria, continuem... el camí és ascendent i ple de pedres i tronquets, restes de la última neteja de boscos...

Per sort hi ha fonts i ens anem refrescant a cada una que trobem...

El terreny va millorant, però la pujada és dura i la calor comença a ser intensa... en MAD me demana les barretes que portava, i començo a buscar-les... trec tot el que porto a la bossa del manillar i no, no hi són!!! Les hauré ficat a la motxilla... no, després de treure tot, no hi són!!! Me les dec haver deixat a casa!!! Merda...

De totes maneres, se m'acusa d'haver-me-les menjat durant l'ascens en algun moment que m'he quedat endarrerit!!!

Per fi arribem a Collformic... quina pujada!!! Uns 600 m en 10 quilometres!!!

Al port hi ha un restaurant que està tancat per vacances... per sort hi ha una màquina de begudes... l'Alex me demana monedes, ja que no te i es pren un aquarius, jo en trec un altre... ve en MAD que estava fent-se la foto al cartell del port i també me demana monedes... pitja el botó del neste i no surt... s'ha carregat la màquina... es queda amb un pam de nas, el pobre... li ofereixo aquarius però no vol... així que enfilem pel Pla de la Calma...

El que li va posar aquest nom es va lluir, per que de pla no te res... això si, ho va encertar amb la calma... al igual que a tot el Parc del Montseny no hem trobat a ningú.... be si, ens vam creuar amb un betetero solitari...

Després iniciem un dur descens, per un pista plena de pedres... es aconsellable baixar amb precaució, tot i això alguns decideixen agafar un ritme més "àgil"... l'hòstia pot ser durilla, i la repatriació més... anem parant per descansar els braços i refredar els frens... 10 quilometres per baixar 900 metres... brutal!!!

Arribem a una zona on hi ha un riu... veiem gent banyant-se... s'han saltat un camí i decideixo gastar-los una broma per tal de venjar-me per totes les vegades que m'han preguntat l'alçada i si estem al track....

Els hi dic que s'han saltat el camí, i que ara toca pujar per tal de tornar al track... començo a pujar per un camí asfaltat... l'Alex comença a cridar que ja esta be de tanta pujada... hi ha una font i parem a refrescar-nos... silenci!!! S'han acabat les preguntes... estem petats!!!

Enfilem carretera a vall i trobem un Càmping... "Càmping les Piscines"... entro al bar i els hi demano si ens faran un bocata... són quasi les 17h i estem afamats... no hem menjat res des de l'esmorzar...

El millor bocata de la historia betetera... quina gana teníem... devorem (no hi ha ni foto)... reposem una mica i emprenem camí... només sortir una pujada... la resta baixada per carretera a bon ritme... brutal!!!

Arribem a Sant Celoni, on teníem reservat un hotel... l'Hotel Suis... molt cèntric i xulo... la gent molt amable ens obren un quartet per deixar les bicis... ens donen les habitacions i dutxa pertinent...

Estem al bar de l'hotel i l'Alex es demora una mica, esta molt cansat i està fent uns estiraments... en MAD no te paciència, i marxa, deixant-nos amb un pam de nas a l'Arnau i a mi...

De seguit baixa l'Alex i fem una ruta turística en busca de barretes, no velem quedar cardats demà....

Després d'una estona, apareix en MAD amb més barretes... quin fart... prenem un refrigeri a una terrasseta del poble, i debati'm que fer per sopar... al final decidim pizzeria... sopar calòric i a dormir... en MAD no deixa de plorar... que si li fan mal les cames, que si està molt petat... a les 7h serveixen l'esmorzar... intentem negociar l'hora d'aixecar-nos, però no, es decideix que a les 7h tots esmorzant!!!





Es comença a notar el cansament acumulat....

TRANSMONTSENY 2010 - 1a etapa


Modalitat: BTT

Distància total: 77,59 km
Desnivell de pujada acumulat: 1.976 m
Desnivell de baixada acumulada: 976 m
Index IBP: 111

Sortim d'hora, a les 7h. No ens han deixat ni esmorzar!!!


Sortint a les 7 del matí

Enfilem pel carrilet cap a Santa Coloma... ha plogut durant la nit i el terreny està molt tou, cosa que farà que la ruta sigui més dura del previst.

Anem xerrant l'Arnau i jo. M'explica les anècdotes del seu viatge als USA... tot és super gran...

Fins a Santa Coloma cap dificultat... be el terreny durillo... anem fins al parc de Sant Salvador ja que en MAD ens vol ensenyar alguna cosa...

Recolem per anar a esmorzar, ja que no hi ha civilització fins Arbúcies... ens assentem a un bar que ens han recomanat i demanem entrepans, biquinis, donuts... el cambrer quasi me pega quan li demano un tallat amb sacarina...

Entaulats comentem la ruta una mica, ja que fins a Santa Coloma ja la coneixem... ara pujarem fins als 600 metres, per tornar a baixar als 200 m i ja la pujada constant fins a Santa Fe a 1200 m.

En quin moment vam fer això... a partir d'ara només sentiré les preguntes:

1. A quina alçada estem? (La més feta, amb diferencia)
2. Estem al track? (Deu ni do)
3. Quan falta? (Menys mal que van entendre de seguida que ho podia sapiguer)
4. Pots veure el perfil que queda? (Ídem que l'anterior)

Conclusió: no us compreu un GPS!!!

Be, enfilem cap a Arbúcies, pel parc de Sant Salvador (de nou)...




Protegint la seva identitat!!!



Comencem a pujar, i pujar... el camí es bo i al menys es pot portar una bona cadència... es nota molt el pes i de seguit posem el plat petit... ens trobem a gent corrent, a gent caminant, i a unes senyores que tenien moltes ganes de xerrar!!!



Arribem a un cartell que ens indica la possibilitat de pujar al Castell de Farners... a mi me fa molta gràcia, ja que el veig cada dia quan torno de treballar, i no he anat mai...



És d'hora i decidim pujar... només ens desviem 400 metres... arribem a l'ermita de Farners...







Veiem el castell allà dalt... jo vull pujar... són 400 metres més...



Quina pujadeta... entrem al Castell... està molt cuidat i restaurat... impressionant!!!! Pugem per unes escales una mica complicades...



Les vistes impressionants...









Tornem al track, i acabem de pujar fins aproximadament els 600 metres, ja m'han preguntat 100 vegades a quina alçada estem... aprofitem per menjar unes barretes que porta en MAD...

Ara toca baixar... la baixada amb precaució... una caiguda aquí és posar en un compromís als companys... l'Arnau perd les xancletes que porta al transportin soltes (sembla un perroflauta)... li recoloquem...

Un cop a baix comença la pujada suau fins Arbúcies... per l'hora que és aprofitem per dinar... en MAD proposa anar a un restaurant... l'Arnau va en reserva total... arribem a un dels restaurants coneguts del MAD, però proposa anar a un altre... encara està més lluny!!! L'Arnau ja no pot... pel camí ens salta una dona cridant "Us admiro!!!, us admiro!!!"... flipem!!!

Al final arribem al famós restaurant... "El Molí de les pipes"... ens fotem un menú que ni fu ni fa... el millor, el chupito del music que es demana l'Arnau... i el poder dinar a l'aire lliure vigilant les bicis...

Després d'una bona i llarga sobretaula omplim els bidons i els camels... i amb la panxa plena cap a Santa Fe... ara si que comença el suplici... ningú parla!!!! Tots sabem el que ens espera... comencen les preguntes.......a quina alçada estem? ...estem al track? ...a quin alçada estem? (Però si fa 30 segons m'ho has preguntat!!!!)

La pujada és constant per un pista ample, a mida que anem agafant alçada les vistes són impressionants (tot i el caxondeo)...

Anem pujant cada un al seu ritme... l'Alex amb molt poca cadència arrossegant molt "desarrollo", en MAD al seu ritme, l'Arnau s'enganxa al que més li convé i jo com puc... l'ultim!!!

Les parades es van fent cada mitja hora al principi i després molt més sovint...



Pugem 200 metres i parem, pugem uns altres 200 metres i tornem a parar...





Arribem el Coll d'Te i fem una paradeta una mica més llarga... les prediccions no quadren els quilometres previstos ja s'ha superat amb escreix... be als comptaquilòmetres... que conten de més... molt més!!!





Hem subestimat la pujada, és dura de veritat, i amb la càrrega encar es nota més... comencem a fer apostes de a quina hora arribarem... el mal de cul per la posició constant al seient fa que en algun moment decideixi fer un tall a peu... total avanço igual!!! Segueixen preguntant...a quina alçada estem!?!? grrrr!!!!

Al final arribem a dalt... ja només queda un tall de carretera fins a l'Hotel... l'Avet Blau... els autèntics bikers van a l'Hotel Santa Fe, però està tancat...

La senyora que regenta l'hotel ens està esperant... guardem les bicis a un quartet i ens ensenya les habitacions... obra la primera i la bafarada d'humitat és brutal... la primera se la queden en MAD i l'Arnau... a la segona ens quedem l'Alex i jo... ens instal·lem.

Vaig a dutxar-me i no surt aigua calenta!!! La dutxa no "traga" i es comença a emplenar d'aigua... al final, i després d'una bona estona comença a sortir aigua calenta... uf!!! menys mal!!!!

Després de la dutxa prenem un cafè calentet... ha refrescat molt!!!

Decidim fer un volt turístic... anem a l'hotel Santa Fe, a veure l'ermita, el pantà... ens han dit que hi ha ties banyant-se en pilotes!!!

L'hotel Santa Fe sembla el castell del dracula... l'ermita està adossada... és del segle XIII. De cop de MAD desapareix... comencem a cridar-lo i no contesta... anem fins a la resclosa de la pressa antiga i no el trobem... comencem a preocupar-nos!!! Tornem, ja que anem en xancletes i endinsar-nos més hagués sigut una temeritat, a més pensem que en MAD tornarà a l'hotel per reagrupar-nos....

No ha tornat. L'esperem al carrer, fa fred... ja no podem amb la fred que fot i entrem... passada una estona i veient que l'Arnau s'està preocupant cada vegada més, decidim sortir a buscar-lo... en aquestes entra per la porta!!! El tiu s'ha fotut tota la ruta turística, i nosaltres aquí patint!!!

Mentrestant el sopar està preparat... una sopa calenta, i una escalopa... tenim gana i ens ho mengem tot!!!

Anem a la sala de jocs/TV no fan res interessant i a dormir!!! Encara no m'he ficat al llit i ja estic planxat!!!

Brutal!!!






TRANSMONTSENY 2010 - El vídeo

Ja estem aquí després de 3 dies pedalant pel macís del Montseny...

Per anant fent boca, aquí teniu el vídeo de la visita a l'Ermita i al Castell de Farners....




Anda.... les barretes!!!!


Quan era petit, es va fer famós el següent anunci dels DONUTS....



Això ens ha passat a la TRANSMONTSENY... a la cuina es van quedar!!! juas, juas!!!

"Piensa el ladrón que todos son de su condición!!!"

Properes cites competitives


M'han arribat 2 correus per tal d'informar-nos dels propers aconteixements "bikers"

1er. El proper diumenge, el Club Bikeno, organitza la III ruta de les 7 ermites a Bescanó. El recorregut de l'any passat va ser molt i molt maco, i si puc repetiré aquest any.



2on El Club cilcista Farners, organitza les 5h de resistència... te un al·licient amb una part de la cursa a la nit... interessant.

Retornant


Després de l'Escala he estat una setmana sense agafar la bici...

Inicialment estava fart de bici i tenia al cul amb algun problema de fregament... el cap de setmana vaig fer una escapadeta en moto pel Pirineu francès, així que de bici res...

Dimarts va ser el primer dia que vaig agafar la bici... 30 km de carril bici a ritme tranquil, tot i que en alguns moments vaig intentar mantenir les velocitats que portava abans de la setmana de descans i no havia manera... frustrant veure com en un moment perds tot el que t'ha costat molt esforç aconseguir...

Dimecres, ídem que dilluns, encara que les sensacions són molt més encoratjadores... 30 km a 25 km/h de mitja... me vaig a dormir molt content...


Dijous, cau la del "pulpo"... unes tempestes brutals aconsellen quedar-se a casa... caminem una mica.

Divendres... descans. Aprofito per comprar un seient per aguantar les trotades que ens fotem últimament, i és que el que porto de "competi", és molt lleuger i xulo, però me deixa el cul... Trobo a en MAD i està de vacances... a les tardes s'ha fotut els tres clàssics, Caulès, Puig d'Arques i Cadiretes... ell no pot sortir dissabte així que l'amenaço amb fer-los jo sol tots tres a l'hora...

Dissabte... m'havia posat el despertador d'hora per intentar fer els tres clàssics... primer Caulès i la pujada de Terra Negra al Coll de Mallorca... enllaçar per Selva Brava cap a Cadiretes... baixar fins a Sant Feliu, enllaçar amb un tram del carrilet, i pujar pel GR fins a el Puig del Lladres, Romanyà, Font Josepa, el Matxu Mort i finalment el Puig d'Arques...

Sona el despertador, estic molt i molt cansat... la calor, els nervis... ho deixo per un altre dia... me dono la volta al llit i m'aixeco una mica més tard... munto el nou seient i enfilo pel carril... les sensacions són molt dolentes... estic cansat... tot i això arribo a Girona... faig un bocata i torno... 45 km arrastrant-me, però 45 km. El seient collonut!!!

A la tarda manteniment... canvi de pastilles, i coberta... la de darrera està llisa completament i aprofito per posar una amb una mica més de tacs davant i passar la de davant de serie al darrera... comprobo que les càmeres antipunxades són una meravella... 5 punxes he tret, i com si res!!!

Diumenge... He quedat amb el meu germà... la proposta, pujar al Puig d'Arques... ell no ha pujat mai, i al menys faré un dels clàssics per no perdre molt de vista a en MAD...

Enfilem a un ritme alegre, i de seguit sento la respiració forçada de l'Albert... si vull que arribi amb mi l'he de dosificar, així que baixem el ritme... me comenta que així millor... fem el camí directe... Plà de Panedes, Cabra Penjada, fins aquí tot correcte... els camins una mica trinxats per les tempestes dels dies anteriors, amb reguerots importants i acumulacions de sorres que fan més divertit el trajecte... les últimes rampes fins a Can Llac se li fan dures, tot i que no perd molt de temps...

De Can LLac fins al Matxu Mort hi ha la part pitjor... rampes fortes, però curtes... se li surt la cadena al últim rampot i l'ha de fer a peu...

Del Matxu Mort a Can Sitges a bon ritme... comença a fer calor... estic suant com mai...

De Can Sitges al Puig d'Arques na fent... el vaig esperant a les ombres, ja que la calor és insuportable, i tot just són les 9:30...

Arribem als peus del radar, i hi ha uns quants grupets de btteros... comencem a pujar per la rampa formigonada... és dura... se me surt la cadena al posar el plat petit... l'Albert aprofita per tirar... col·loco la cadena i apreto... a més sento que per darrera ve el grupet de beteteros... avanço a l'Albert tot i les seves exclamacions (insults)... i aconsegueixo arribar el primer al radar... no estic be, però encara queda una mica del que vaig ser fa una setmana...

Pugem al mirador... tot i la boira, hi ha unes vistes magnífiques... l'Albert queda impressionat... imagino com tots quan pugem per primera vegada... comentaris amb els companys que havíem trobat a baix... van arribant amb comptagotes... arribem més grups... fotos de rigor i cap a baix... mentre baixem segueixen arribant més grups... que passa? Tothom ha decidit pujar al radar?


L'Albert posant al radar

Baixem per la pista amb precaució donades la quantitat de pedres soltes que hi ha... un cop a Can Llac, tornem pel mateix lloc... fa calor i no tinc gaires ganes de passar-ne més...

La baixada ràpida... el que fa tenir unes gomes en les que confiar una apurada de frenada... directes a un cèntric bar del poble a esmorzar...

Al final:

Distància total: 32,33 km
Desnivell de pujada acumulat: 721 m
Index IBP: 59



Altimetria

Ara toca descansar... dimarts sortim a fer la TransMontseny... sortim de Llagostera per dormir a Santa Fe del Montseny el primer dia, Sant Celoni, el segon i cap a casa el tercer... més de 200 km i quasi 5.000 metres de desnivell!!!!