Tornant a l'aventura


Modalitat: BTT

Distància total: 26,12 km
Desnivell de pujada acumulat: 781 m
Índex IBP: 59

Portàvem temps planejant fer sortides de reconeixement de nous territoris. Ja feia dies al Wikiloc vaig trobar una ruta que tenia molt bona pinta.

Avui, i després de tota la ressaca de curses, Opens BMW i demés, era el dia per investigar. Quedem en MAD, en Dani i jo a les 9h. En Dani no es presenta (li costarà l'esmorzat el proper dia), esperem els 10 minuts de cortesia i sortim. Hi ha una boira no tant espesa com aquests últims dies, però que enterbolia una mica les vistes.

Enfilem cap a Tallades pel Pla de Sant Llorenç. Trobem una cinta que talla el nostre camí, però no apreciem cap obstacle que a priori no ens deixi seguir... així que ens saltem la cinta i enfilem entrem en un corriol. Observem que recentment han netejat les bores... seguim, i de cop... trobem als de l'ADF que estan fen feines de desbros... els hi demanem si podem passar, i ens diuen que si no hem vist la cinta... els hi diem que si, però com estava tot net... passem per una bora i continuem corriolant...

Arribem a la zona de Roca Ponsa i les Roques Bessones...





La boira no ens deixa apreciar el paisatge en la seva plenitud, però estem contents... estem transitant per camins nous, corriols acabats de netejar, ciclables, tècnics, divertits...

Arribem a una roca, on hi ha una mena de cova, ens fa gràcia investigar, ja que de sota sembla més gran...



La sorpresa és brutal... a l'altra banda, i per sobre dels pins, hi ha com una muralla...



Seguim el nostre camí fins a la riera de Solius, on tenim algun petit problema per orientar-nos... i ara ja pista fins al inici del corriol(1) que ens portarà pels Carcaxells fins al Montclar. Que amagat està el corriols dels nassos... fins a 3 intents, primer agafo un camí... no és, després un altre... tampoc... al final.. collons, aquí hi ha un corriol... cap a dins!!!

Als 20 metros hem de posar el peu a terre... el desnivell és important i ple de pedres, toca arrosegar la bici una bona estona... en un punt on es podia pedalar, ens creuem amb uns altres beteteros... ells baixen i nosaltres pugem... seguim fins al cim, on ens atrapen aquests amb els que ens hem creuat... estem a dalt, estem al Montclar (i sense poder apreciar les vistes per la boira). Intercanviem unes paraules, són de Verges i avui estaven investigant noves rutes... carreteres i camins estan prohibits per ells... (ens han avançat a una pista ample i llisa, llisa!!!).

Ara toca baixar... primer el camí es una mica tècnic, però després no te cap dificultat. Baixem fins a la Riera de Sant Baldiri... la patejada ha valgut la pena!!!

Ara ja enfilem cap a Ridaura, on trobem una colla de 10 o 15 beteteros... van a un ritme molt tranquil i intentem avançar-los... l'ultim es pica i ens torna l'avançament... ups!!! Això és la guerra!!! Anem avançant com podem als integrants del grup... de cop s'ha de creuar la riera... després ve una forta pendent amb material argilós i relliscós ... preparem la relació de canvi adient i en MAD els avança a quasi tots... jo me quedo darrera d'un que es queda parat i no puc fer res... he de posar el peu a terra i patejar... després ve una zona més planera i aprofito per avançar la resta i intentar atrapar a en MAD... me costa molt, ja que es van picant...

Al final s'ha de creuar de nou el riu... es paren tots... baixa molta aigua... aprofito per creuar pedalant mentre ells busquen un lloc per creuar a peu... m'aplaudeixen i segueixo a tope per atrapar en MAD... creuem de nou el riu... els peus van ben xops... i ara ja pujada fins a casa... no sense fer el cafetò a la nostra fleca preferida!!!

Tenia moltes ganes de tornar als nostres orígens, on ens preníem les rutes com aventures, de tranquis i no com una cursa constant, tot i que el pique final ha sigut divertit!!!




(1) Ojo Peligru. Aquest corriol d'uns 500 metres, si es fa de pujada només deu tenir uns 50 metres ciclables, el desnivell és important, i s'ha d'arrosegar la bici una bona estona...

2 comentaris:

Carles ha dit...

Això de sortir amb el xip de ruta aveturera de tranquis a mi també m'agrada.

Bona sortida, Jordi.

Noe ha dit...

Eii, en que tramo me has pasado el domingo? Haber saludado hombre. Iba pajara pero aun quedaba fuerza para hablar ;)
A ver, el domingo, a partir de Malgrat no tengo muchos recuerdos...estan todos embarallados, jejeje, pero recuerdo un chico que iba solo y nos pasó cerca de Mataró. Antes, no recuerdo mucho ;)